" />

18/4/2008 - 07:10h - laMalla.cat

Un cèntim d'euro per Esperanza Aguirre

"Un cèntim d'euro per cada socialdemòcrata que em prefereixi a mí com a lìder del PP"
Se la juga Esperanza Aguirre? Sembla evident que, ara per ara, no compta amb suports suficients dins del Partit Popular per poder descavalcar Mariano Rajoy del liderat quan arribi el congrés del juny. Li ho va deixar bastant clar el seu col·lega valencià, Francisco Camps: "Todo el mundo... Y cuando digo todo el mundo, quiero decir todo el mundo" està amb Rajoy a dins del PP, va sentenciar.

Però ella no es rendeix. Prefereix fer veure que hi ha partit i jugar-hi. Fent honor al seu nom, Esperança insisteix en mantenir viva la seva pròpia flama. La presidenta (que no es conforma amb ser-ho de la Comunitat de Madrid) ja fa temps que va optar pel paper de corredora de fons. Durant els primers anys 90, ja va mirar de destacar com a regidora d'una junta municipal de districte a l'Ajuntament de Madrid. Tant se'n va sortir en l'objectiu de destacar, que va arribar a número dos del consistori, primera tinent d'un alcalde de Madrid tant oblidable com José María Àlvarez del Manzano.

Amb l'arribada d'Aznar al poder, Aguirre va tocar ministeri. El departament d'Educació i Cultura va ser la primera plataforma que va tenir Espe a la política de l'Estat i és evident que s'enyora. Aquella ministra va aconseguir passar de puntetes pel damunt de ficades de pota i contestació per part d'alguns sectors de cultura, especialment el del cinema. La seva cursa de fons la va portar l'any 1999 a la presidència del Senat.

Sense saber-se ben bé com, i essent ja presidenta de la Comunitat de Madrid, Aguirre ha vist com ha quedat oblidat completament aquell l'episodi de la seva primera arribada al poder, després d'unes eleccions repetides l'any 2003. Qui se'n recorda ja d'aquell escàndol de transfuguisme protagonitzat per dos diputats autonòmics del PSOE i de l'estrany paper de qui va ser secretari regional del PP a Madrid, Ricardo Romero de Tejada?  La corredora de fons va superar tot allò i avui pot exhibir majories absolutes incontestables.

En la seva obsessió per barrar el pas al seu gran rival de cursa, Alberto Ruiz Gallardón, Espe no va dissimular gens un interès merament instrumental pel càrrec que ocupa com a presidenta d'un govern autonòmic. Estava disposada a dimitir per poder anar a les llistes amb Rajoy si Alberto també hi anava.

Amb aquesta trajectòria. Pot esperar algú que Esperanza Aguirre es dóni fàcilment per vençuda en la batalla interna pel poder al PP?  No hi té res a perdre. Si de cas, algun que altre cèntim d'euro.

Comentaris