" />

28/9/2010 - 09:11h - laMalla.cat

Vaga general o generalitzada?

Una convocatòria de vaga -especialment una crida a l'atur general- representa l'exercici d'un dels drets fonamentals en democràcia, una expressió de llibertat. Així és, segons les regles del joc de les democràcia o així hauria de ser, perquè és ben cert que en el debat 'vaga sí, vaga no' semblen malauradament inevitable excessos i abusos pels defensors d'una posició i de la contrària.  És el que ha passat en totes les convocatòries anteriors de vaga general (contra governs del PSOE o del PP) i és el que s'apunta en aquestes hores prèvies a la jornada de protesta del 29-S que han convocat els sindicats majoritaris del país.

Aquest dimecres 29 de setembre, hi ha més nervis que en convocatòries de vagues generals anteriors. Res no sembla igual que en les cites del passat. Els sindicats que protesten i el Govern objecte de contestació, caminen amb el peu canviat davant el 29-S.  Uns i altres miren de passar l'examen el millor possible,  si pot ser amb un aprovat justet. 

Un dia de vaga general hauria de ser -com el que més- una jornada de plena expressió de la llibertat de la ciutadania. La d'aquells que volen manifestar el seu rebuig a una política que consideren lesiva per als seus interessos i la d'aquells que, o bé estan d'acord amb les mesures del govern o, bé no estant-hi d'acord decideixen lliurement anar a treballar. Uns i altres haurien de poder optar amb plena llibertat, sense coaccions. Però es donen casos entre els uns i entre els altes de persones, empreses o grups de treball que pateixen pressions en un o altre sentit.

Ni és de rebut cap insinuació o amenaça més o menys implícita del directiu al treballador que vinculi l'exercici del dret de vaga a les condicions o estabilitat del lloc de treball, ni són de rebut les pressions o actuacions coactives d'alguns representants sindicals per evitar que persones que opten per no anar a la vaga puguin assistir normalment a la seva feina. 

És una perversió que hi hagi empresaris disposats a pagar “premis” als treballadors que no secundin la vaga però també ho és que els comitès d'empresa pretenguin que les empreses i organismes limitin la seva activitat als serveis mínims, abans fins i tot de la jornada de vaga, donat com a fet consumat que el 100% de la plantilla seguirà la convocatòria sindical. Són les regles del joc de la democràcia. Sigui quin sigui el govern contra el qual es protesta, les vagues les fan els treballadors, no pas les empreses.

Allà on no arribi la vaga general, pot arribar la sensació de vaga “generalitzada”, poden pensar alguns.

Comentaris