" />

6/3/2010 - 10:36h - laMalla.cat

València – Roma: trobeu les diferències

 

Que els governants de les principals institucions polítiques de la Comunitat Valenciana han adoptat el model de democràcia a la italiana és un fet. Sap greu haver d'utilitzar una expressió com tan estigmatitzant com aquesta, però que resulta tant gràfica i precisa per descriure la lamentable situació democràtica que pateix la ciutadania del País Valencià i que recorda (a mi em passa cada dia més) a la dubtosa qualitat de la democràcia que regeix a la Itàlia de Silvio Berlusconi.

Deixarem a banda les casposes connotacions sexuals masclistes del règim neoimperial de la Roma de Berlusconi i enfocarem la nostra lupa sobre alguns paral·lelismes del que passa a banda i banda de la Mediterrània.

A Roma i a Milà, Berlusconi trampeja amb la Justícia per sortir més o menys indemne de les diverses causes que el senyalen com a implicat o impulsor en casos de suposada corrupció. Si encarem el mirall cap a la península ibèrica trobarem Francisco Camps i Carlos Fabra, en situacions bastants semblants a València i a Castelló.

Berlusconi ha construït a Itàlia el seu nou imperi decadent del segle XXI sobre la base del control dels mitjans públics i privats. La censura es practica sense eforç per dissimular-la. Ho demostra l'últim episodi consistent en la prohibició a la televisió pública la RAI perquè no emeti programes de debat o d'anàlisi sobre la situació política durant una temporadeta. No volen debats televisats fins que no hagin passat les eleccions regionals que tindran lloc a finals d'aquest mes de març.

Al País Valencià., Camps i els seus també fan el que poden en això de la censura. I la veritat és que se'n surten. Naturalment no tenen cap problema a la televisió pública que controlen, Canal 9. Ja va quedar demostrat aquí en el seu dia que a la tele que paguen tots els valencians no existeixen ni el cas Gürtel ni les ferides internes que la suposada trama de corrupció ha obert en el PP valencià.

L'últim episodi de censura està perfectament a l'alçada del mestratge berlusconià. La Diputació de València ha decidit que les fotografies periodístiques relacionades amb el cas Gürtel tampoc no existeixen i les ha fet retirar d'una exposició sobre reporters gràfics valencians. “Si no hi ha cas, com coi n'hi ha d'haver fotos”, deu haver estat la conclusió d'una lògica indiscutible a la qual haurà arribat algun funcionari diligent de la institució provincial.

No sé pas què quedarà de la democràcia italiana quan desaparegui Berlusconi, perquè la veritat és que la salut del sistema italià és democràticament molt qüestionable des de fa unes quantes dècades. Vull pensar que si algun dia els ciutadans de la Comunitat Valenciana decideixen donar per superat el context polític actual, la societat podrà refer-se de tanta situació democràticament discutible.

En tot cas i pensant en tots aquells que no estiguin d'acord amb la tesi d'aquest post, admetré que no seria just obviar una notable diferència entre els que governants d'una i altra banda del Mare Nostrum. Sí senyors, s'ha de reconeixer que els d'aquí són bastant de missa i que els d'allà són més de belines.

Comentaris