" />

5/1/2010 - 08:33h - laMalla.cat

Vegueries: la casa per la teulada?

Fa dies que ho sabem. El Govern català no aprova aquest dimarts, 5 de gener, l'avantprojecte de llei de vegueries, pensat, escrit i defensat, sembla que en solitari, pel conseller de Governació Jordi Ausàs (ERC). És evident que alguns 'deures' es deu haver deixat de fer aquest conseller quan s'ha organitzat el galimaties que estem veient (alcaldes que discrepen, territoris que reclamen el seu fet diferencial, informes que dubten de la solidesa jurídica i de la sostenibilitat econòmica del projecte, i manca d'acord en el sí del propi Govern). És evident que alguna cosa s'ha fet malament quan l'aprovació tenia data en l'agenda del conseller -aquest 5 de gener precisament- i ara està ajornada sine die, per molt que ERC intenta pressionar perquè sigui la setmana que ve, o màxim l'altra.

Ens podem plantejar, raonablement, unes quantes preguntes:

  • Es podrà consensuar en dues setmanes el que no s'ha fet en més de tres anys de legislatura?

  • Es pot permetre ara mateix Catalunya (i el Govern, en concret) una tempesta de protagonismes i sensibilitats territorials segurament tant legítimes i comprensibles com complicades de gestionar?

  • Es caurà per segona vegada en la història recent de Catalunya (el precedent és el de CiU amb la LOT de 1987) en l'error d'impulsar o fins i tot imposar una organització territorial "per escons", sense haver-ho parlat i pactat amb el territori i el món local que tenen reconeguda la seva autonomia per l'Estatut, per la Constitució i per les lleis vigents?

ERC segueix pressionant perquè no vol que una de les qüestions de les quals ha fet bandera es quedi en el tinter de la legislatura. El PSC vol donar compliment a un compromís del Govern d'Entesa però es troba amb una tempesta al territori que és tant com dir a les seves pròpies files. Més enllà de l'argument oficial, s'estén entre els dirigents socialistes catalans la creença que no es donen les condicions polítiques suficients per tirar endavant un projecte que requereix de diàleg i d'esforç de consens en grans dosis. El tercer membre del Govern, Iniciativa-Verds, ja parla de deixar-ho per a una altra legislatura.

Les controvertides vegueries han esdevingut una altra teranyina d'aquestes que acostumen a deixar atrapada la política catalana. I si féssim l'exercici de frenar i de mirar una mica enrere? Què tal si repassem el que diu exactament la lletra del mandat estatutari? Què diu l'Estatut, quines són les bases que marca per una futura organització territorial de Catalunya?

ARTICLE 83. ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA

  1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries

ARTICLE 85. EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

El Consell de Governs Locals és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals.

ARTICLE 90. LA VEGUERIA

  1. La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.

  2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos.


ARTICLE 91. EL CONSELL DE VEGUERIA

  1. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.

  2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres.

  3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.

  4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució.


ARTICLE 94. RÈGIM JURÍDIC

  1. L'Aran disposa d'un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d'aquest règim es reconeix l'especificitat de l'organització institucional i administrativa de l'Aran i se'n garanteix l'autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.

 

De la lletra de l'Estatut, es desprenen alguns conceptes molt clars:

  • Es reconeix l'autonomia dels governs locals i de la vegueria com a adminstració intermunicipal

  • S'ordena escoltar el territori (Consell de Governs locals) sen la tramitació de projectes que afectin les administracions locals

  • Les vegueries substiuiran les diputacions

  • Per alterar els límits provincials (àmbit territorial de les actuals diputacions) "si s'escau" cal l'aprovació de les Corts Generals, tal i com estableix la Constitució. Així doncs, té poc sentit i una utilitat nul·la regular una divisió territorial sense haver buscat abans el consens necessari al Congrés dels Diputats.

  • L'Estatut, a més a més, no ordena alterar els límits d'una determinada manera o d'una altra. Tampoc l'Estatut no diu enlloc que el nombre de vegueries hagi de ser de ser de set, sis, cinc, quatre o X. El que sí diu és que l'Àran té un règim especial, i en aquest article estatutari basa el Síndic, Francés Boya, la seva oposició a que el seu territori sigui integrat en una hipotètica vegueria de l'Alt Pirineu. 

Sembla doncs que la llei bàsica catalana dóna amplitud de terreny suficient com per fer les coses amb flexibilitat i amb tota la calma que calgui. Cal posar en joc no només les passions identitàries del territori sinó també les lògiques demogràfiques, econòmiques i socials. Estem parlant d'una reforma destinada -se suposa- a millorar la governació del territori i, en definitiva, els serveis que reben els ciutadans.

Mai no és bona idea començar la casa per la teulada i menys en aquest cas, quan encara no està ni plantejada la solució al problema més greu que té l'administració local: el seu finançament.

Comentaris
  1. Avatar
    Maria Rosa diu:

    I a més de començar la casa per la taulada, hi ha qui jugarà electoralment amb el tema, no hi ha ni cinc de calaix per finançar-ho i...estem parlant d'un Estatut que està pendent de la resolució del TC. Per exemple: algú es creu què ens permetran substituir la distribució provincial per les vegueries? (baralles intestines clàssiques a Catalunya, a banda). Jai, jai, jai...

    05/01/2010 - 12:28h
  2. Avatar
    eloi diu:

    Els consells comarcals també havien de substituir les Diputacions... i resulta que les Diputacions subvencionen els consells comarcals perquè puguin tirar endavant. I les vegueries, ara, triplicaran l'administració. Amb tanta carrera política com hi ha no hi ha més remei que eixamplar l'administració.

    07/01/2010 - 02:45h
  3. Avatar
    pep diu:

    Les diputacions són elements franquistes que cal esborrar del nostre país.

    07/01/2010 - 23:41h
  4. Avatar
    Un comentari per a en Pep diu:

    El que cal esborrar del nostre país són dogmes falsos com aquest de les diputacions franquistes i posicions polítiques que no porten enlloc. Però en democràcia, ja no cal fer res expressament per esborrar tot això, ja ho farà la majoria dels ciutadans amb els seus vots.

    08/01/2010 - 10:09h
  5. Avatar
    Un comentari per a en Pep diu:

    El que cal esborrar del nostre país són dogmes falsos com aquest de les diputacions franquistes i posicions polítiques que no porten enlloc. Però en democràcia, ja no cal fer res expressament per esborrar tot això, ja ho farà la majoria dels ciutadans amb els seus vots.

    08/01/2010 - 10:09h