" />

21/12/2010 - 07:56h - laMalla.cat

Volem pensions públiques en el futur?

En temps de crisi com la que vivim ara mateix la gent està poc receptiva als matisos. En època de vaques magres tot és torna més bàsic; els arguments i els missatges polítics també.

La dreta sempre ha estat més hàbil que l'esquerra en l'ús dels missatges simplistes. Per això en els moments de depressió econòmica i de revisió de prioritats les forces conservadores tenen el vent a favor. Només cal mirar el signe polític de la majoria de governs d'Europa.

A l'esquerra li cal posar un plus de pedagogia, fer un esforç afegit d'explicació i de comunicació. No sempre és reeixit, però resulta imprescindible.

Un cas de clara aplicació és el debat sobre les pensions. Per arribar a la ciutadania els crítics amb la reforma que planteja el Govern central és queden amb la lletra gruixuda. "El Govern vol retardar l'edat de jubilació", diuen en to de denúncia.  Aquest missatge simplista és llançat  al mateix temps per aquells que obeeixen una estratègia ultraliberal i per aquells que, des d'una posició diferent, cauen en un dogmatisme immobilista reactiu davant qualsevol reforma. La dreta procura parlar poc i es frega les mans veient com és un govern de l'esquerra qui ha de fer les reformes, mentre que l'esquerra sindical es veu superada pels esdeveniments i se sent 'abocada' a la conflictivitat social i a pensar en incertes vagues generals.

Atrapat per la pinça del missatge simplista, el ciutadà normal es pregunta perplex: “Com pot ser que un Govern progressista vulgui fer això?”. Les xifres i la posada en context de les dades objectives poden ser un bon antídot per aquest cercle viciós.

A Espanya hi ha en aquests moments 8,5 milions de pensionistes. Ara mateix un gruix important de les persones que estan jubilades i que cobren la seva pensió, van néixer en la dècada dels anys 40. Són fills, per tant, d'una època on la natalitat estava sota mínims al país, desprès de la tragèdia de la Guerra Civil.

Atenent estrictament les dades demogràfiques, observem que l'any 2025 la xifra de pensionistes haurà arribat ja als dotze milions de persones. Serà la factura lògica lògica del baby boom dels anys 60, que va ajudar al creixement en el seu moment. Què passarà quan s'incorporin a la jubilació els fills i filles del creixement econòmic i demogràfic dels anys 80?. El càlcul és que el 2050 el nombre de pensions a pagar cada mes sigui de 17,5 milions.

Volem tenir un sistema públic de pensions sostenible en el futur? Voldrem cobrar la prestació que ens correspongui pels nostres anys d'activitat laboral quan arribi el moment? Segurament no està de moda, però convé sortir mentalment del curt termini.

Comentaris