" />

28/11/2010 - 12:37h - laMalla.cat

Votar, sempre!

Ha passat una eternitat des d'aquell primer record infantil a dins d'un col·legi electoral. En aquell llunyà 15 de desembre de 1976, acompanyava els pares i altres familiars en el moment de votar en aquell referèndum de reforma política que va obrir la porta al desmuntatge del franquisme i a la construcció unes noves normes democràtiques. Passarien encara uns quants anys fins que, aconseguida la majoria d'edat, pogués dipositar per primera vegada el meu propi vot. Va ser en unes eleccions municipals, el 8 de maig de 1983. Un any després, el 29 d'abril de 1984, qui signa aquestes ratlles exercia, per primera vegada, el dret de votar els representants al Parlament de Catalunya.

Calculo que, en el meu cas, la litúrgia democràtica d'anar al col·legi electoral per dipositar el vot o els vots a l'urna es deu haver produït, amb la d'aquest diumenge, 27 vegades. Haurien estat 29 si no fos pel fet d'haver residit durant set anys a Madrid en la dècada dels 90 quan coincidien en data les eleccions a municipals i les de l'Assemblea autonòmica de la Comunitat de Madrid.

En qualsevol cas i sempre la meva primera i única opció ha estat votar. En qualsevol situació de crisi (que efectivament n'hi ha hagut en tots aquests anys) -fos quin fos el grau i la intensitat de la desafecció (que també n'hem viscut)- en cap cas, he considerat mai una opció interessant, ni per a mi ni per al conjunt de la societat, la de no anar a votar o provocar que el meu vot sigui nul. Alguna cosa de l'emoció i l'excitació que vaig veure en els meus adults, allà per aquell remot desembre de 1976, ha quedat viva en totes i cadascuna de les vegades que he anat a exercir el meu dret de ciutadà davant una urna electoral.

Avui no ha estat diferent i espero que no ho arribi a ser mai.

Comentaris