" />

11/1/2011 - 09:09h - laMalla.cat

ETA i Batasuna, una altra oportunitat perduda

Les detencions de presumptes etarres practicades aquesta matinada a Guipúscua i al País Basc francès són la millor resposta al comunicat difós per la banda ETA. L'anunci dels terroristes del que ara anomenen “alto el foc permanent, general i verificable” està molt per sota de les expectatives creades -no ja en l'àmbit polític i social de tot l'Estat sinó, de forma particular en la societat basca i, molt especialment en l'àmbit de l'esquerra abertzale.

Era obvi que tant el Govern central com el conjunt de les forces polítiques democràtiques considerarien insuficient, no vàlid, un comunicat que pretén posar condicions polítiques a la desaparició de la violència i de l'extorsió. Però és especialment significatiu el difícil paper que li queda al món Batasuna quan ETA manté el seu discurs condicional de sempre.

Amb un comunicat com aquest l'anomenada esquerra abertzale segueix tenint la pilota a la seva teulada: o trenquen explícitament amb la violència etarra o no podran participar en les eleccions locals i forals del 22 de maig. Més enllà de les paraules pronunciades públicament pels dirigents 'batasunos', amables amb ETA i agraïdes per el seu comunicat, caldria escrutar -a porta tancada- fins a quin punt el contingut del vídeo dels encaputxats no ha decebut als mateixos sectors polítics que porten molts mesos preparant el terreny per un canvi que els permeti presentar-se a les eleccions.

Si el món Batasuna no està a les institucions locals i no pot rebre subvencions públiques a partir dels seus resultats electorals, l'ofeg econòmic pot ser definitiu; el toc de gracia després que fa tres anys van quedar apartats per la llei de les eleccions al Parlament. Si Batasuna no acaba públicament amb ETA, acabarà exitingint-se amb ella com s'està extinguint, afortunadament, les capacitats d'acció de la banda terrorista.

A Euskadi, existeixen opcions que reclamen la independència, i una república socialista formada per set territoris, inclosos Navarra i Iparralde. Rebutgen la violència, es poden presentar a les eleccions i, de fet, estan representades al Parlament. Això sí, amb la representació que democràticament ha decidit atorgar-los la ciutadania. Ni més, ni menys.

31/7/2009 - 08:07h - laMalla.cat

ETA i uns quants imbècils digitals

Això d'ETA és tant repugnant com absurd.

Realment pensen els etarres que arribaran enlloc fent coses com el doble assassinat d'ahir a Mallorca o l'intent de massacre de Burgos?

De debò que algú dels que encara mostren comprensió, connivència, o qualsevol possibilitat d'empatia amb els terroristes, creuen que la mort d'aquests dos guàrdies civils o de qualsevol persona serveix per alguna cosa?

L'única conclusió decent i intel·ligent és que a més d'assassins estem davant d'una colla d'imbècils. Imbècils que destrueixen vides, incloses les seves pròpies i les de les seves famílies per acabar no aconseguint absolutament res.

A aquests imbècils s'afegeixen uns quants a Catalunya -amagats sota l'anonimat digital- que utilitzen espais de participació a la xarxa per difondre bestieses com que “És del tot lògic que els bascos pensin que la força és la única forma natural de separar-se de l'imperi colonial” o que “el dia que arrepleguin armes de mes potencia, faran tremolar encara mes aquest estat espanyol fràgil en concepcio i conviccio”. Imbècils anònims com algú que, immediatament després de la noticia del doble assassinat de Calvià, va intentar difondre aquest dijous un comentari digital que deia “Mala sort, la vida és dura”.

No crec que calgui dir res més. Cadascú és amo i senyor de la seva consciència i cada  director  de mitjà digital deu tenir molt clar com exercir la seva responsabilitat.

25/5/2009 - 09:01h - laMalla.cat

Les paraules d'ETA, material de rebuig

Diu ETA, utilitzant com a tribuna el diari que se suposa que considera més “adequat”, que tindrà “una nova estratègia abans de l'estiu”. La història dels darrers anys està plena de comunicats, entrevistes i filtracions a través dels quals la banda terrorista trasllada les seves idees o moviments que vol comunicar a la societat basca i als governs d'Euskadi, Espanya o de França.

El paper dels mitjans de comunicació és informar i, per tant, és inevitable que aquests missatges ocupin espais destacats a portades digitals, informatius de ràdio i televisió o diaris de paper.  Però més enllà de ser la fotografia d'un determinat moment tàctic per part de l'organització o d'una part de l'organització (seria interessant saber i llegir què es pensa majoritàriament entre el  el col·lectiu de presos etarres que és la veritable base de la banda), aquestes informacions són material de rebuig.

Totes les opcions -també les que reclamen la independència d'Euskadi o qualsevol altre cosa- tenen sortida política dins de la democràcia. Prova d'això són els diputats que té la formació Aralar al Parlament basc fruit de les eleccions del dia 1 de març passat.

ETA viu dels titulars de premsa. Ja sigui per la seva acció terrorista o per la seva propaganda disfressada d'informació.

20/4/2009 - 07:42h - laMalla.cat

El reducte etarra i la “legitimitat”

Molt bona noticia, la detenció, a prop de Perpinyà, de qui diuen que era el nou home fort de l'aparell militar de la banda terrorista ETA. Molt bona feina la que vénen fent en els darrers temps la policia espanyola i francesa que, en un any, han escapçat ETA en quatre ocasions.

Està més que demostrat que els grups terroristes, per afeblits o pseudoliquidats que estiguin, sempre poden trobar l'escletxa per cometre un atemptat i fer-se presents a ulls de l'opinió pública, fins i tot més enllà de la seva pròpia capacitat i -no cal ni dir-ho- molt per damunt de la seva presència real a la societat.

Això és el que està passant amb ETA. En qualsevol moment poden donar un disgust però els cops policials dels darrers anys i l'aïllament polític d'aquells que  s'hi vinculen l'han convertida en pràcticament l'únic reducte de l'anomenada lluita armada a l'Europa democràtica, amb permís dels nous il·luminats que s'autoanomenen 'IRA autèntic'. Uns quants irreductibles, potser sí, però reductes, al cap i a la fí.

ETA ha dit clarament en el seu comunicat que el futur nou govern de Patxi López és “objectiu prioritari” de les seves accions terroristes i diu que no reconeix “cap legitimitat” al nou executiu.  Deixant al marge el sarcasme que suposa que una  banda que assassina i extorqueix parli de legitimitat, i tenint molt clar que el caracter de legítim de qualsevol govern li dona un Parlament escollit en democràcia, un parell de reflexions:

- Al País Basc, les últimes eleccions han demostrat una força independentista i antiterrorista, Aralar, pot defensar les seves opcions al Parlament, que és on es fa política.

- Que ETA pretengui deslegitimar el nou govern que presidirà Patxi López, no és en sí mateix, un plus de legitimitat?

12/1/2009 - 18:58h - laMalla.cat

País Basc, Justícia i sentit comú

Finalment, ni el lehendakari, Juan José Ibarretxe, ni el líder basc de l'oposició i candidat socialista a lehendakari, Patxi López, seran jutjats per mantenir reunions polítiques amb els dirigents de l'esquerra abertzale. Més enllà de tractar-se d'una resolució que té tota la solidesa que correspon al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, la decisió significa -diguem-ho clar- que s'ha imposat el sentit comú. Ja sé que Justícia i sentit comú haurien d'anar sempre en parella però, no cal que recordem ara episodis i situacions en les quals no ha estat així o, si més no, no als ulls d'amplis sectors de la ciutadania.

Qui hauria pogut explicar raonablement en l'Europa democràtica que un president de govern i el cap de l'oposició, amb tota la legitimitat política que reben a partir de les urnes, s'enfrontessin a possibles penes de presó o d'inhabilitació per mantenir contactes polítics. És veritat que Batasuna i altres marques de l'esquerra abertzale estan il·legalitzades perquè han dinamitat la seva possible legitimitat, col·laborant o callant davant el terrorisme d'ETA. Però una cosa són les responsabilitats que pugui tenir el senyor Arnaldo Otegi per no tenir la capacitat, la valentia o la voluntat de desenganxar-se dels violents i una altra que als representants màxims de les dues primeres forces polítiques basques no puguin complir amb la seva obligació moral i social d'explorar al màxim les possibilitats d'un final definitiu del terrorisme etarra.

A part d'una victòria del sentit comú, la suspensió del judici té, de pas, un altre avantatge que no és pas menor. Ningú podrà utilitzar políticament un processament que hauria estat esperpèntic. No ho podran fer els sectors de l'acusació popular que havien provocat la causa, ni ho podran fer mitjans i sectors més o menys afins al Partit Popular que ja apuntaven maneres. Significativament aquest dilluns mateix, només saber-se la notícia de la suspensió del judici, un conegut comentarista televisiu, que fa alguns anys va ser cap de comunicació i portaveu del govern Aznar, s'exclamava “de com la fiscalia general de l'Estat no ha actuat en aquest cas”.

Tampoc no podran utilitzar-ho de forma victimista (i ha quedat molt clar que ho pretenien) el candidat Ibarretxe i el seu partit, el PNB. Ni ho farà l'esquerra abertzale (en qualsevol de les seves marques o formes, suposant que aconsegueixin colar-ne alguna per a les eleccions basques del dia 1 de març).

No descarto que el propi Patxi López tingués hagués pogut tenir alguna temptació victimista també, però la veritat és que la maquinària comunicativa del nacionalisme basc governant ja s'hauria encarregat de tapar l'ombra del candidat socialista tant com fos possible. “Tothom sap que aquí el perseguit és el lehendakari i és a ell a qui cal donar tot el suport”, deuria ser la lògica dels estrategues d'Ibarretxe.

Sense judici esperpèntic, les properes eleccions basques seran una mica més “normals”. El partit es juga el primer de març i el resultat -diuen- es presenta molt obert.

21/5/2008 - 12:24h - laMalla.cat

Cop mortal a ETA? Que així sigui!

Recordo perfectament el 29 de març de 1992. Era diumenge. Al vespre, la televisió va interrompre la programació per informar que a Bidart (sud de França) la policia havia arrestat la cúpula d'ETA.

A les 9 del vespre, la redacció central d'informatius de la Cadena SER a Madrid, on jo treballava llavors, estava en plena activitat. Tots treballàvem amb la sensació d'estar assistint a un moment important de la lluita contra el terrorisme. Veníem d'una campanya d'atemptats, entre ells el que va costar la vida a 10 persones a Vic, en l'explosió d'un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil. Estàvem sota l'amenaça etarra d'una nova onada terrorista aprofitant el ressò dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l'Expo de Sevilla.

Aquell va ser realment un punt d'inflexió important en aquells moments en el combat contra el terror. Lamentablement no va ser un cop definitiu, com la història dels darrers setze anys ens ha demostrat. Tampoc no calia esperar-ho. Però sí és veritat que Bidart va marcar un abans i un després perquè des de llavors mai més ETA ha pogut tenir una direcció estable. Perquè en operacions de 'decapitació' de l'estructura militar d'ETA han anat caient els responsables de les diferents èpoques i perquè s'ha produït un afebliment progressió de l'organització.

No és cap causalitat que aquest afebliment s'hagi multiplicat en els períodes que aquesta ofensiva policial ha coincidit amb l'aïllament polític dels que defensen, emparen o comprenen que per defensar el que sigui cal matar, extorsionar o causar el terror i també amb aquells moments en el qual la lluita contra el terrorisme no ha estat arma de confrontació política entre partits.

Això és el que podria passar ara, si es complissin els indicis que sembla estar donant Mariano Rajoy (si se'n surt) de canvi de rumb polític del PP. El dubte és si Rajoy -el mateix Rajoy que va dir fa no gaire que Zapatero havia traït les víctimers- tindrà prou credibilitat amb un tarannà més moderat i, sobretot, si tindrà la força suficient a dins del seu propi partit per apagar la flama dels que han atiat tants focs.

Al País Basc, mentrestant, l'allunyament entre la societat i l'entramat etarra podria ser molt més profund -qui sap si definitiu- després de les pròximes eleccions autonòmiques. PNB i PSE o PSE i PNB (l'ordre dels factors ho diran els ciutadans d'Euskadi) estan condemnats a entendre's. ETA i els seus ho sap i sap que quan ha passat això ells retrocedeixen. Que així sigui!