" />

12/8/2008 - 08:38h - laMalla.cat

Apunts gallecs (des de A Coruña)

 

Primer apunt: Meirás

Escric aquestes línies a algun indret de les Ries Altes de Galícia, no massa lluny del Pazo de Meirás, lloc emblemàtic del franquisme i que es pot convertir ara en símbol de la liquidació definitiva de tot allò que tingui a veure amb el dictador. La família Franco se'n fa creus. Com pot ser que estigui en qüestió la propietat "regalada" l'any 1939 pel "poble" de la província de A Coruña? Com és que es permet una manca de respecte com la mofa que van fer l'altre dia alguns ciutadans del poble, mentre es casava Leticia,  besneta del "generalíssim"? Com pot ser que ara alguns pretenguin buscar documents històrics per acreditar el que va passar en realitat?

La realitat és que el "regal" dels corunyesos es va fer a la força, com es feien totes les coses a l'Espanya de 1939. La recapta "voluntària" va consistir, entre d'altres coses, en descomptes de sou-tant sí com no- a funcionaris públics i treballadors de pobles i ciutats de la província de A Coruña

M'apunto entusiasta a la reivindicació popular del Pazo de Meirás. Que la justícia investigui, que s'obri una causa amb totes les garanties i que els Franco deixin de gaudir d'un privilegi que, com tots els altres, no haurien d'haver tingut mai.

 

Segon apunt: Diàlegs galaico-catalans

El president d'aquesta comunitat on em trobo passant uns dies de vacances discrepa i critica obertament el president de Catalunya. Tots dos representen els interessos de nacions històriques dins de l'Espanya plural, tots dos són socialistes i tots dos mantenen posicions enfrontades. Es pot entendre que Emilio Pérez Touriño retregui a José Montilla el seu posicionament i els seus advertiments sobre el finançament autonòmic. Però no crec que el president gallec pensi seriosament que Montilla i Catalunya donen l'esquena a les altres autonomies. Touriño representa una de les comunitats que segueix necessitant la solidaritat del conjunt. El retard històric d'inversions i desenvolupament a Galícia -ara en fase de correcció- fa que la posició del president de la Xunta sigui comprensible. És la mateixa que molt probablement mantindrien Montilla, Mas o Carod, si estiguessin en el mateix cas. Però les realitats de Catalunya i Galicia són molt diferents. Montilla no compta amb el superàvit fiscal gallec (segur que tant just com necessari) i Touriño no ha de gestionar el dèficit català (tant innecessari com injust) ni té un partit independent orgànicament del PSOE amb 25 escons al Congrés dels Diputats.