" />

24/1/2011 - 06:30h - laMalla.cat

Traduccions simultànies

Els traductors simultanis s'han posat de moda a Espanya. És sabut que no són de l'agrad dels dirigents del Partit Popular, començant per aquell que va ser president del Govern durant vuit anys i que, tant ponderat i constructiu com sempre, ara llança els seus canons verbals directament contra l'estat de les autonomies, més enllà fins i tot d'allò que el seu partit considera prudent.

Però les traduccions simultànies i resulten útils i positives. Ho són tan aquelles que serveixen per descodificar discursos pronunciats o escrits en un altre idioma o aquelles altres -una altra mena de traduccions- que ens ajuden a entendre el missatge real que amaguen determinades proclames.

“España tiene sed de urnas”, ha dit Mariano Rajoy aquest cap de setmana a Sevilla. El president del PP ha llançat als quatre vents mediàtics l'última consigna del partit conservador que ja s'hi troba.  Els populars es veuen recollint els fruits de la crisi econòmica i del desgast, per la crisi i pels seus errors, del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero. La descodificació de la frase de Rajoy és senzilla i aquí el traductor ho té molt fàcil: El PP té set de poder, sap que les eleccions no s'avançaran però, a un any vista està determinat a crear un clima de cita electoral imminent, buscant que els problemes del moment els empenyin com un allau a dins del Palau de la Moncloa.

El cert és que no totes les paraules de Rajoy en la convenció de Sevilla tenen una traducció tant fàcil. Diu el líder conservador que “és el moment de posar el país a punt per als propers trenta anys” i apunta que si guanya les eleccions de 2012 farà reformes a les institucions, al Parlament, al Tribunal Constitucional, al model judicial i al funcionament de les administracions públiques. Molta reforma és aquesta i de molta rellevància institucional com perquè un partit pretengui abordar-la en solitari, segons el joc de majories qualificades que exigeix la llei. En quina direcció voldria conduir el PP l'Estat democràtic?

De tot el que s'ha dit a la convenció popular de Sevilla hi ha més missatges i actituds que mereixen una traducció afinada. Escoltar, per exemple, el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, afirmar que “la història escriurà amb majúscules el nom de Mariano Rajoy perquè serà qui traurà el país de la crisi” mereix, no ja una traducció de la frase sinó del seu propi autor. La grandiloqüent lloança que el polític valencià fa del seu cap de files a Madrid és directament proporcional a l'interès per posar-se al capdavant d'una manifestació amb perspectives guanyadores, lluny de les ombres que projecten sumaris i afers que estan a mans de la Justícia.  

Una cosa sí ha quedat clara i sense necessitat de traducció. Mariano Rajoy i el PP saben i assumeixen que l'adversari a batre ja no és Zapatero sinó Alfredo Pérez Rubalcaba. Ja no hi ha cap incògnita sobre el futur de l'actual president del Govern. L'únic que falta per saber és quan el PSOE decidirà activar el seu nou candidat i donar la rèplica al triomfalisme prelectoral del PP. El diàleg social i el calendari de reformes hi tenen molt a veure.

19/5/2010 - 08:21h - laMalla.cat

Camps, “feliç” i a crits des del fons del pou

Hi ha preocupació creixent al Partit Popular sobre la sort judicial del cas Gürtel, mirant ara sobretot a València i al president de la Comunitat, Francisco Camps. I de la preocupació es podria esta passant ja als gestos. A hores d'ara, Camps i la direcció del PP valencià no han aconseguit comprometre la presència de Mariano Rajoy ni d'altres dirigents de la cúpula popular de Génova per a la seva 'missa política' programada per aquest dissabte a València. Un gran acte per commemorar els tres anys de l'actual govern a la Generalitat valenciana i que serà, de fet, un tancament de files i bany de masses populars per un Camps colpejat per la sentència del Suprem que reobre el cas dels famosos regals de vestits 'marca Gürtel'.

Mariano Rajoy, el mateix que fa pocs dies sorprenia per la contundència d'unes declaracions radiofòniques (“Camps serà el candidat a la Comunitat Valenciana. La justícia que digui el que vulgui”), ja ha confirmat la seva absència de l'acte 'campista' d'aquest dissabte. També està clar que no hi seran ni la número 2, Maria Dolores de Cospedal, que no té una relació fluïda amb Camps i els seus col·laboradors, ni tampoc la responsable d'organització Ana Mato. El més probable és que l'única representació de la cúpula estatal del partit l'ostenti Esteban González Pons, cosa que, a més a més, no tindria cap caràcter especial ja que González Pons és militant del Partit Popular a la Comunitat Valenciana. La direcció del PP a Alacant (dipositària de l'herència del zaplanisme) es planteja no acudir tampoc a l'acte polític del cap de setmana. Fer-se fotos amb Camps han començat a ser un exercici incòmode i fins i tot indesitjable al PP. Mala peça al teler, per al president valencià.

Camps, acostumat a la màscara mediàtica que gasta en els darrers temps, s'ha declarat “feliç”, en conèixer la decisió del Tribunal Suprem. El sentit de les seves declaracions als mitjans i el to de la seva veu -pràcticament a crits- no permetien percebre gaire aquest sentiment de suposada felicitat.

Al “tot és fals” i “un muntatge”, habituals en les respostes de Camps sobre aquesta qüestió, el president de la Generalitat valenciana ha afegit ara una mica de ventilador. En el contraatac no ha dubtat en utilitzar el nom de la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, assegurant que ella va rebre “un regal 10 vegades superior”.

La veu de Camps sona a desesperació. El Tribunal Suprem va arxivar el 2007 una querella contra la presidenta del TC a qui li van concendir el premi Jurista Pelayo, dotat amb 30.000 euros. L'arxiu es va produir perquè el Tribunal va determinar que el premi no li van donar per la representació que ostenta sinó pels seus mèrits acadèmics anteriors al càrrec de presidenta del TC. Però Camps protesta com un nen a qui acaben d'anunciar un càstic: “Mentre a ella li han arxivat de pla, a mi em reobren el cas”.

El polític valencià és capaç de passar de la negació absoluta al relativisme en la mateixa frase: “És un tema de tres vestits, no d'adjudicacions irregulars, no de finanáment irregular”. “La resolució parla dels vestits, només dels vestits. Que és mentida el seu regal, però en qualsevol cas, parla dels vestits”.

La veu de Francisco Camps sona ja amb el mateix patetisme que si provingués del fons d'un pou. Al carrer Gènova de Madrid, ho saben.

8/4/2010 - 09:08h - laMalla.cat

'Gürtel', Garzón, el bullidor de Madrid i les 'presumptes' coincidències

Dinant amb companys de feina, un dels quals, exmadrileny, sortia fa unes hores la capital de les Espanyes com a argument de conversa.  Repassàvem espais, llocs d'interès, barris, maneres de ser i de fer. Una conversa recorrent a cafès o restaurants. De sobte, mentre mantenia l'agradable conversa amb els col·legues, em dic a mi mateix: “amb la que està caient en les últimes hores (Sumari 'Gürtel', processament de Baltasar Garzón, etc.) estaria bé que moguis una mica el telèfon amb els teus amics i companys de professió a la capital.

El resultat de la prospecció telefònica ha vingut a confirmar les impressions que tenia. Alguns dels meus interlocutors, molt al dia de la vida política de la capital i especialment de l'estat d'ànim al Govern central, apuntava que en l'entorn de l'Executiu la sensació és un tant bipolar. D'una banda, no hi ha dubte que  per un Govern i un president del Govern tocat en la seva imatge pública per la crisi econòmica representa un alleujament veure que el protagonisme en negatiu el té ara mateix l'adversari. Algú arrib a dir-me que hi haurà un abans i un després per al Partit Popular i particulament per a Mariano Rajoy, a partir de l'eclosió de presumptes corrupteles que surten a la llum amb el sumari 'Gürtel'.

És raonable pensar que això sigui així, però també ho és el que em deia algú altre, un col·lega periodista molt al peu del canó de l'activitat política de Govern i oposició. A Moncloa i al PSOE -em diuen- també estan preocupats pel risc que la coneguda desafecció per la política acabi multiplicant-se per aquest escàndol sembla que majúscul que afecta al PP. Ja se sap que en temps de desafecció i d'elevats índex d'abstenció a les eleccions la dreta sempre hi té més a guanyar que l'esquerra, remarquen. La lògica i la història recent de països propers (Itàlia, sense anar més lluny) també avalen aquesta tesi.

Després està el cas Garzón. Impressionant -en el sentit menys positiu del terme- com ho demostra el ressò que ha tingut a la premsa internacional el possible judici i inhabilitació del magistrat de l'Audiència Nacional pel fet de voler obrir la via judicial (inèdita a Espanya, encara més de 70 anys després) sobre els crims de la guerra que van provocar Franco i els seus seguidors. La casualitat ('presumpta' casualitat hauríem de dir per ser curosos també en aquest cas) ha volgut que el jutge del Tribunal Suprem instructor del cas del franquisme hagi confirmat el processament de Garzón (primer instructor del cas 'Gürtel', per cert) el mateix dia que un altre tribunal ha obert la capsa dels trons del cas de corrupció que afecta el PP.

Els efectes la premsa de dretes a Madrid han estat immediats: l'ABC, La Razón i El Mundo han tingut la matèria primera que necessitaven per poder passar a segon plànol (en el cas de la Razón, a quart o cinquè) l'impacte de la trama de Francisco Correa i les seves derivacions polítiques.

El processament de Garzón és la primera batalla (esperem que batalleta) política que guanya Falange Española des de la liquidació del franquisme i l'inici de la transició democràtica.  Està clar que hi ha alguna cosa que no ha acabat d'anar del tot bé.

6/3/2010 - 10:36h - laMalla.cat

València – Roma: trobeu les diferències

 

Que els governants de les principals institucions polítiques de la Comunitat Valenciana han adoptat el model de democràcia a la italiana és un fet. Sap greu haver d'utilitzar una expressió com tan estigmatitzant com aquesta, però que resulta tant gràfica i precisa per descriure la lamentable situació democràtica que pateix la ciutadania del País Valencià i que recorda (a mi em passa cada dia més) a la dubtosa qualitat de la democràcia que regeix a la Itàlia de Silvio Berlusconi.

Deixarem a banda les casposes connotacions sexuals masclistes del règim neoimperial de la Roma de Berlusconi i enfocarem la nostra lupa sobre alguns paral·lelismes del que passa a banda i banda de la Mediterrània.

A Roma i a Milà, Berlusconi trampeja amb la Justícia per sortir més o menys indemne de les diverses causes que el senyalen com a implicat o impulsor en casos de suposada corrupció. Si encarem el mirall cap a la península ibèrica trobarem Francisco Camps i Carlos Fabra, en situacions bastants semblants a València i a Castelló.

Berlusconi ha construït a Itàlia el seu nou imperi decadent del segle XXI sobre la base del control dels mitjans públics i privats. La censura es practica sense eforç per dissimular-la. Ho demostra l'últim episodi consistent en la prohibició a la televisió pública la RAI perquè no emeti programes de debat o d'anàlisi sobre la situació política durant una temporadeta. No volen debats televisats fins que no hagin passat les eleccions regionals que tindran lloc a finals d'aquest mes de març.

Al País Valencià., Camps i els seus també fan el que poden en això de la censura. I la veritat és que se'n surten. Naturalment no tenen cap problema a la televisió pública que controlen, Canal 9. Ja va quedar demostrat aquí en el seu dia que a la tele que paguen tots els valencians no existeixen ni el cas Gürtel ni les ferides internes que la suposada trama de corrupció ha obert en el PP valencià.

L'últim episodi de censura està perfectament a l'alçada del mestratge berlusconià. La Diputació de València ha decidit que les fotografies periodístiques relacionades amb el cas Gürtel tampoc no existeixen i les ha fet retirar d'una exposició sobre reporters gràfics valencians. “Si no hi ha cas, com coi n'hi ha d'haver fotos”, deu haver estat la conclusió d'una lògica indiscutible a la qual haurà arribat algun funcionari diligent de la institució provincial.

No sé pas què quedarà de la democràcia italiana quan desaparegui Berlusconi, perquè la veritat és que la salut del sistema italià és democràticament molt qüestionable des de fa unes quantes dècades. Vull pensar que si algun dia els ciutadans de la Comunitat Valenciana decideixen donar per superat el context polític actual, la societat podrà refer-se de tanta situació democràticament discutible.

En tot cas i pensant en tots aquells que no estiguin d'acord amb la tesi d'aquest post, admetré que no seria just obviar una notable diferència entre els que governants d'una i altra banda del Mare Nostrum. Sí senyors, s'ha de reconeixer que els d'aquí són bastant de missa i que els d'allà són més de belines.

29/9/2009 - 06:00h - laMalla.cat

El cas Gürtel i 'la prova del 9'

 

Hi ha algunes coses que per molt que les llegeixis als llibres o als mitjans (no a tots, es clar), per molt que te les hagin explicat de primera ma alguns col·legues o per més que estiguin assumides més o menys per tothom, prefereixes -si tens l'oportunitat- comprovar-les per tu mateix.

Com que avui això de la tele ja no te les fronteres que tenia, i com que la TDT ha trencat més límits autonòmics que tots els mapes del temps de TV3 junts, jo m'he disposat aquest dilluns al vespre a mirar un 'Telenotícies' valencià, i a fer la meva 'prova del 9' particular. Es tractava de comprovar, per mi mateix i sense intermediaris ni prejudicis, si diuen la veritat aquells que acusen de manipulació i/o ocultació la televisió pública valenciana -Canal 9-, o si, per contra, exageren o fins i tot menteixen. I m'he dit: “Calla!, avui que torna a haver-hi notícia rellevant en això del cas Gürtel, avui que ni més ni menys que la secretària general del PP ha passat la públicament la pilota als seus companys del partit a València perquè facin “el que més convingui” i perquè actuïn de forma “contundent”, avui -he conclòs- miraràs la tele valenciana i sortiràs de dubtes! ....I n'he sortit, sí senyor.



Escaleta de l'informatiu 'Notícies 9', edició vespre (28-09-2009)

21.00h: Titulars i obertura de l'informatiu. Bloc extens de 8 minuts de durada sobre la gota freda amb les fortes pluges caigudes a Alacant, València i Castelló. Tractament impecable. Cobertura extensa i solvent per tot el territori. Jo també hauria obert el noticiari amb aquesta informació. En situacions com aquestes, el primer és el servei públic i la proximitat. Res a dir.

21.10h aprox: Bloc de política (Ara!, penso jo des del meu sofà):
Lògicament -i tampoc no és qüestionable- la pujada d'impostos, les seves raons i les seves reaccions encapçalen aquesta part de l'informatiu. Com que la reforma fiscal rep moltes crítiques de tot arreu no és fàcil determinar si hi ha càrrega ideològica o intencionalitat política en l'entradeta. Que el lector jutgi:

CANAL 9: “...El rebuig a la històrica pujada dels impostos està arribant des de tots els sectors de la societat. Són moltes les veus i els informes que consideren que les rendes baixes i mitjanes carregaran amb la pujada d'impostos...”

Surten uns segons de Zapatero argumentant la pujada en declaracions fetes al matí a la Cadena SER i també uns quants testimonis de comerciants i empresaris queixant-se per l'augment de l'IVA. Fins aquí tot més o menys normal. Seguim amb el bloc d'informació política...

...Atenció! Apareix el president Camps en pantalla! i el vicepresident Rambla! Ostres tu! A què resulta que són falses tantes acusacions contra la direcció de Canal 9!   Calma! -em dic a mi mateix- No et precipitis! Escolta i ja veurem...!

CANAL 9: “...Noves mesures contra la crisi del govern valencià. Demà, en el debat de política general, el president de la Generalitat presentarà un pla d'austeritat que reduirà gastos i mantindrà la qualitat dels servicis. D'esta manera, segons el Consell, es podran abaixar els impostos...”

La imatge mostra Francisco Camps reunit amb els seus col·laboradors directes, se suposa que preparant el discurs que l'endemà pronunciarà a les Corts. Serà un debat parlamentari del mateix format que el que tindrà al nostre Parlament el president Montilla amb els líders de tots els grups. Però a la tele valenciana, de moment, només parlen de les mesures i arguments que prepara el Govern de Camps. Com pot ser? Un debat de política general a la Comunitat Valenciana i ningú no parlarà ni preguntarà sobre el cas Gürtel ni sobre les ombres de suposat finançament il·legal?  Probablement sí -imagino- però com que la noticia no inclou cap referència o declaració de cap membre de l'oposició, ens quedem sense saber-ho. Segurament demà, o demà passat, quan hagin intervingut a les Corts tindran els seus quinze segons de glòria al 'Noticies 9'

Malgrat la decepció, el meu interès en l'informatiu es manté inalterable. Passant al terreny social, m'interesso per saber com tracten la notícia del primer dia de venda de la píndola postcoital...

CANAL 9: “...Des de hui, la píndola de l'endemà ja es pot comprar a les farmàcies de tot Espanya sense necessitat de recepta mèdica. Segons el Ministeri de Sanitat, la intenció és reduir els embarassos no desitjats i els avortaments. Tanmateix, la possibilitat que es puga accedir-hi sense control mèdic ha alçat la veu d'alarma...”

L'informatiu avança cap al seu final i, casualment, el primer dia de la píndola ha coincidit també amb la primera entrevista televisada que concedeix el nou arquebisbe de València. Un moment molt escaient per incorporar la informació corresponent...

CANAL 9: “...L'arquebisbe de València ha estat en ''La Tertúlia'' de Canal 9. Monsenyor Carlos Osoro ha tractat els temes principals que marquen l'actualitat social, política i econòmica. També ha reiterat el compromís d'estar prop de la gent i, especialment, dels joves..."

...una bonica i lloable declaració d'intencions per part del nou arquebisbe, amanida -naturalment- amb una declaració del clergue contrària a la nova legislació de l'avortament que impulsa el Govern Zapatero.

Ja n'he tingut prou! Com a comprovació ha estat suficient, penso. Feta la 'prova del 9', tanco la tele i me'n vaig al despatx a buscar un llibre que, de sobte,  m'han vingut unes ganes boges de rellegir. Es diu 'Mentiras en directo' i el va escriure, allà pel 2005, la periodista valenciana Mariola Cubells. Ella coneix Canal 9 millor que jo.

12/8/2009 - 08:45h - laMalla.cat

El teorema de la barbaritat

Aquest mes d'agost, tempestuós al cel i a la política, ens estem retrobant amb la 'teoria de la barbaritat'. Es tracta d'una senzilla regla matemàtica que apliquen alguns dirigents polítics i que no és, ni molt menys la primera vegada que veiem en pràctica. El teorema és simple: “tota barbaritat declarada serà directament proporcional al volum d'allò que es vol amagar o d'allò que es vol desviar l'atenció”. El ministre Rubalcaba ho descrivia més o menys així en la seva llarga roda de premsa d'aquest dimarts.

D'aquesta 'teoria de la barbaritat' n'hem tingut alguns exemples en els darrers cinc anys. Aquella famosa teoria de la conspiració (policíaco-etarra-islamista) al voltant dels atemptats de l'11M a Madrid en va ser un bon exponent.

Perquè la teoria de la barbaritat es compleixi de manera efectiva és imprescindible el concurs d'un bon aparell mediàtic que la difongui. El lector amb més memòria recent podrà recordar els quilòmetres de lletra impresa publicats per algun diari, alguna emissora de ràdio i algun mitjà digital al voltant del Titadine i dels suposats forats negres en la investigació de l'11-M. Com podria recordar també que en un acte polític, poc temps després de l'11-M i la derrota electoral del 14-M, José María Aznar va cridar davant un escalfat auditori de militants: “Han mentido”, referint-se a totes les crítiques rebudes per la política informativa dels darrers dies del Govern PP i del ministre Ángel lAcebes sobre els atemptats de Madrid. Teoria de la barbaritat en estat pur: si per desviar l'atenció, l'haig de dir ben grossa, la dic i prou.

L'última tesi doctoral sobre el nostre vell conegut teorema de la barbaritat l'ha feta, sense cap mena de dubte, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Ara sabem, perquè ho ha dit el propi president del partit, Mariano Rajoy, que tot el partit (?) comparteix les paraules de la dirigent popular: “vivim en un Estat policial on el Govern utilitza els instruments de l'Estat per perseguir l'oposició i està més interessat en la persecució del PP que en la lluita contra el terrorisme d'ETA”. Bingo! La frase és contundent com la que més. El titular, perfecte! Les proves?: “No vamos a entrar en más detalles y no tengo nada más que decir” (Rajoy, en roda de premsa ahir)


5/8/2009 - 11:32h - laMalla.cat

PP i cas Gürtel: Fugida cap endavant

El PP se sent alleujat per la decisió (no unànime, però decisió al cap i a la fi) del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana d'arxivar el cas Gurtel pel que fa a Francisco Camps i altres dirigents del partit a València. Fins aquí tot semblaria bastant lògic des del punt de vista de l'estratègia política de la formació que presideix Mariano Rajoy.  Però el PP (com hem vist clarament en els darrers anys) ha après molt bé allò de que la millor defensa és un bon atac i s'hi ha llançat de ple. La fórmula es ben senzilla i està més que assajada: fugir cap endavant i, de cara a l'opinió pública, intentar superar l'estat de “presumpte culpable” per passar al de “víctima propiciatòria” de conspiracions i conxorxes.

Dos apunts, per analitzar la situació:

  • El cas Gürtel no ha acabat del tot per al president valencià, perquè el Suprem s'haurà de pronunciar sobre el recurs de la Fiscalia Anticorrupció i de l'acusació particular contra l'arxiu del cas. No és descartable que el Suprem tiri desautoritzi el TSJCV i torni a obrir judicialment l'afer dels vestits i els regals. Aquesta possibilitat estaria alimentat, precisament la 'crescuda' mediàtica del PP sobre l'afer Camps.
  • El PP té dos parlamentaris -el senador Bárcenas i el diputat Merino- investigats en relació a la suposada trama de corrupció que relacionaria les empreses de Francisco Correa. Aquesta part del cas Gürtel no està arxivada (ni tan sols provisionalment)


Vist això, l'estratègia de fugida cap endavant del PP, ha comportat alguns excessos verbals:

  • La secretària general i número dos del PP, Maria Dolores de Cospedal, acusa el Govern del PSOE d'organitzar “una cacera contra Camps” i -el que resulta molt més cridaner- deixa anar que l'Executiu es dedica a l'instar la Fiscalia a "perseguir el PP en comptes de perseguir la banda terrorista ETA". Amb aquestes declaracions la dirigent popular demostra que l'actual “pax romana” sobre la lluita antiterrorista i el suport del PP al Govern en aquest terreny s'aguanta sobre una corda molt feble. A les primeres de canvi, surt la inèrcia dels darrers anys de convertir ETA en arma de confrontació electoral. Tornem-hi amb el “tot s'hi val”. Especialment si es tracta d'aixecar fumarades que dificultin la visibilitat d'un afer tan “sensible” com és la investigació judicial d'una suposada trama de corrupció.
  • La vicepresidenta primera i número dos del Govern central, María Teresa Fernández de la Vega, ha comès un error tàctic de primer ordre, amb la seva referència al recurs de la Fiscalia contra l'arxiu del cas Camps. No va dir res que no estigués ja en els mitjans i fins i tot en una certa lògica jurídica de les coses, però està clar que amb els antecedents del PP en els darrers anys (11-M, per exemple) la vicepresidenta ha donat benzina a l'estratègia de la fugida cap a endavant.

Sembla que l'estiu seguirà amb aquesta tònica política, si no hi ha res de nou, o alguna sentència del Tribunal Constitucional sobre algun Estatut, que faci canviar el punt de mira.  Paciència !

16/7/2009 - 08:13h - laMalla.cat

Tempestes, polvorins i “cabronades”

Primer apunt d'avui: El millor que s'ha de fer respecte a la pestilència de determinada premsa editada Madrid sobre el suposat tracte de favor a Catalunya en el finançament és, senzillament, ignorar-la. La ignorància és l'actitud més intel·ligent quan el periodisme es deixa de fer amb la intenció d'informar o d'expressar legítimament un punt de vista editorial, sinó que obeeix a una voluntat clara i contundent de destruir.

Res més. No cal afegir ni una sola paraula. Ni cites, ni enllaços, ni res que contribueixi a alimentar un monstre que, com ja hem vist altres vegades, acabarà morint per inanició.

És molt més interessant enfocar la nostra lupa cap a una altra banda. ¿Per què després d'escoltar les últimes declaracions de dirigents del PP, començant pel seu president, Mariano Rajoy, hom té la sensació que hi ha a dins del partit del centre-dreta espanyol una mena de polvorí que pot esclatar en qualsevol moment?

Apunts d'interès que convé retenir davant possibles esdeveniments:

  • Rajoy decideix trencar el silenci i fer callar les veus internes i externes que pensen o sospiten que el tresorer i senador Luis Bárcenas, presumptament implicat en el cas Gürtel, està fent xantatge a la direcció del partit o al seu propi president.

  • El president del PP diu també que “no sap” o “no li consta” si Bárcenas s'ha endut documents de la seu central del PP a Madrid.

  • Alguns documents sobre la trama que formen part del sumari parlen de “Luis el cabrón”, apel·latiu que podria referir-se a Bárcenas. Són diverses les veus que veuen molt probable que en aquest cas es produeixi alguna “cabronada” (suposadament, un moviment de peces per part de Bárcenas)

  • Esperanza Aguirre, en plan heroïna del 2 de Maig, desafia públicament Bárcenas a que faci pública qualsevol informació que tingui sobre ella.

  • Cas Francisco Camps. Rajoy segueix dient que creu que el president valencià va pagar els seus vestits però comença a minimitzar el cas per si la Justícia determinés que hi ha hagut delicte: “La pena pel suborn impropi són 2.500 euros. És evident que Camps porta quatre mesos pagant una pena molt superior, i la pena de la banqueta (dels acusats) és molt més gran que aquests 2.500”.

La tempesta del finançament no durarà gaire. Aquesta, del cas Gürtel-Camps, no sé pas...

9/7/2009 - 10:31h - laMalla.cat

Peixatera valenciana

 

Entre els ecos i els silencis que es deriven aquests dies del cas Gürtel i, particulament, de la seva variant de corte y confección altrament dita cas Camps, destaca i brilla amb llum pròpia l'alcaldessa de València, Rita Barberà. És comprensible -faltaria més- la intenció política de sortir en defensa del seu company de files combinada amb una possible intenció (vés a saber) de fer-se visible en un moment en el qual alguns sectors del PP poden trobar a faltar algú que s'enfronti a les càmeres i micròfons dels periodistes sense por i sense pels a la llengua.

Si és així, evidentment, Rita no ha defraudat, i ha obert la peixateria (especialitat de la casa, les anxoves) per atreure l'atenció de polítics i periodistes i, de pas, distreure-la de l'afer de Camps i els seus vestits regalats o comprats segons la versió que hom vulgui creure. Amb tota probabilitat l'alcaldessa valenciana sap perfectament el que es fa quan aixeca pol·lèmica i escàndol arran de la seva estrambòtica comparació entre el possible judici contra Francisco Camps i les anxoves que regala el president de Cantàbria, Miguel Angel Revilla al president del Govern (i al del PP, i al propi Camps, i a d'altres dirigents polítics).

La Justícia en el seu moment, i les decisions polítiques en el seu cas, determinaran si el futur polític de l'actual president de la Generalitat valenciana és llarg o curt. El que queda molt clar és que Rita Barberà considera que ella no té tot el peix venut.