" />

25/6/2008 - 07:36h - laMalla.cat

Crisi econòmica: canvi de plans

L'escenari ha canviat. Forçosament la política s'haurà d'ocupar ara del que més preocupa ara mateix la ciutadania. Quan l'economia puja al primer pla, els polítics han de posar-se les piles. Els del govern i els de l'oposició. Ja està passant. Al govern li toca buscar solucions, donar la cara. A l'oposició li escau plantejar alternatives, presentar propostes que vagin més enllà dels crits o el soroll.

La crisi econòmica trastoca l'agenda política a tothom:

  • A Zapatero, perquè l'obliga a buscar la difícil fórmula de lluitar contra la crisi sense tirar enrere una política d'avenços socials

  • A Rajoy, perquè -un cop que ha aconseguit treure's de sobre l'aznarisme- la situació actual representa per ell primera oportunitat (potser l'única) de fer oposició sense haver de tirar dels vells fantasmes (ETA, "España se rompe", etc.)

  • A CiU, perquè amb aquest panorama, la federació nacionalista haurà de mullar-se donant suport al Govern Zapatero o no en la gestió de la crisi. En el cas que el PP confirmi el seu gir al centre i que la cojuntura econòmica pugui posar en dificultats el govern del PSOE, CiU recupera el seu vell paper de núvia desitjada per uns i altres.

  • Al Govern Montilla, per les conseqüències sobre la política catalana que es puguin derivar del paràgraf anterior.

Amb un panorama on la taxa d'atur que preveu el propi ministre de Treball és de propr de l'11 per cent per a l'any vinent, passen inevitablement a un segon terme els plans Ibarretxe, les polèmiques lingüístiques o les hipotètiques consultes sobiranistes d'aquí a 2014. I no cal anar tant lluny en el temps, tot fa indicar, fins i tot que fins i tot la pressió ambiental sobre el Tribunal Constitucional i l'Estatut, baixarà. En els propers mesos res no serà ni semblarà tant important com l'economia. És l'hora de la Política amb Majúscules.

8/6/2008 - 10:30h - laMalla.cat

ERC, la nació, la gestió i el compte enrere

La política té aquestes coses. 7.000 persones (el nombre de militants d'ERC que han votat en les eleccions internes d'aquest dissabte) han pres una decisió que podria haver afectat 7 milions de ciutadans. El sistema d'elecció de líders d'ERC és, sens dubte, un bon exemple de democràcia en la vida interna d'un partit, però, vist des de fora i també des d'una part de dins de la mateixa formació, tenia un risc evident de desestabilització.

Joan Puigcercós, l'home que en més d'una ocasió havia fet de 'cola d'impacte' per mantenir enganxat el primer pacte de Govern presidit per Pasqual Maragall, ha guanyat ara el primer repte en aquest difícil procés intern que viu Esquerra Republicana. Tanmateix, no ho ha fet de la forma que ell esperava i que probablement necessitava.

La divisió interna a Esquerra segueix i la línia política que hauran de seguir Puigcercós i Ridao estarà en bona mesura condicionada per la força que mantenen els altres sectors del partit. Més d'una tercera part de la militància ha donat suport a aquells dirigents que defensen obertament un canvi en la política d'aliances. Dirigents que, si han de triar, en la seva llista de prioritats situen primer un programa d'horitzó sobiranista abans que participar en la gestió diària d'un govern d'esquerres.

El Govern d'entesa presidit per José Montilla podrà continuar endavant fins a les properes eleccions autonòmiques, que -en principi- tocaria fer l'any 2010. Però, hores d'ara, sembla altament improbable que després de la pròxima cita electoral catalana, ERC torni a optar per compartir govern amb el Partit dels Socialistes i amb Iniciativa.

El compte enrere potser serà llarg encara però, indubtablement, ja ha començat. Ho saben els principals actors polítics del país de tots els partits inclòs, òbviament, el president Montilla. El gran repte polític del màxim responsable de la Generalitat és el de ser capaç de tirar endavant l'acció política del Govern sense que aquesta es vegi afectada o tapada per un viratge intern d'ERC que, segons Puigcercós i Ridao, serà "tranquil".

Hi ha molts elements per pensar que la pròxima vegada que als catalans ens toqui triar un Parlament i un Govern ens tornarem a trobar amb el vell dilema entre la gestió i la nació, com el que ara sembla debatre internament ERC. Serà llavors quan s'haurà de valorar què és el s'ha fet i com. I quan veurem què el que més importa a 7 milions de ciutadans, inclosos -naturalment- els 7.000 que van votar dissabte.

24/4/2008 - 06:35h - laMalla.cat

Dia de Vins i de Roses sota el Sol de Pedralbes

En recepcions com la de la Diada de Sant Jordi a un li ve al cap aquella vella idea aplicada a aquesta mena de convencions socials i polítiques: "Hi ha el tot Catalunya". Certament hi havia molta gent i, naturalment, tota la classe política (excepció destacada l'ex president Pujol) i molts representants d'això que se'n diria "les forces vives" de la societat catalana (excepció notable, també, el president del FC Barcelona, Joan Laporta). El "tot Catalunya" podria resultar discutible i per això deixarem estar el concepte. Ens quedarem en els temes que van animar les múltiples converses sota un Sol de Justícia als jardins de Pedralbes. Sort, per cert, de l'amnistia que proporcionaven els para-sols i els arbres.

No tant el nom de la persona, però sí el càrrec de delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, va ser l'estrella de 'petit comitè' entre polítics i periodistes. El nom de la persona -per qui no el sàpiga- és Lluís Salvadó. Pertany a ERC i, essent el representant del Govern de Catalunya a aquell territori, va mostrar la seva "incomoditat" amb la prolongació del minitransvassament de l'Ebre decidida pel "seu" Govern. Salvadó i altres responsables d'ERC a l'administració catalana d'aquelles terres van amagar amb dimitir la setmana passada. Ahir, el president José Montilla va dir que "els càrrecs no són obligatoris", deixant clar que el delegat del govern ha d'assumir allò que el govern faci o bé ha de marxar.

El cas del delegat del Govern a l'Ebre i la posició d'ERC en la crisi de l'aigua eren indubtablement el primer tema de la recepció. Joan Puicercós es va esforçar en defensar la presència dels dirigents republicans, el 18 de maig, en la manifestació prevista contra la canonada que portarà aigua a Barcelona. No cal dir que, en altres grupets de conversa, amb protagonistes polítics d'altres formacions, la cosa es veia de manera molt diferent. El nou ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va ser especialment crític amb la doble actitud d'ERC. Artur Mas animava directament els republicans a sortir d'aquest Govern -se suposa que per acabar entrant en un altre- però el Govern es va fer una unitària foto de família davant les escales del Palau de Pedralbes.

Per animar els canapès, les copes de cava, els vins, i els refrescos, no va faltar un altre tema: l'embús polític que pateixen la ràdio i la televisió públiques de la Generalitat. Ara resulta que si no es desbloqueja la designació d'un director general (que ja no correspon al Govern sinó al Consell de la CMMA votat per àmplia majoria al Parlament) "s'hauran de fer canvis a la llei", segons avisa el conseller Tresserres. Les expressions col·loquials poden ser molt socorregudes en aquests casos, i al final resultarà que per desgovernamentalitzar la tele pública s'haurà fet "un pa com unes osties".

La veritat que aquesta recepció de Sant Jordi va ser rica en temes de conversa i en protagonistes. L'ex ministre i ex alcalde Joan Clos va lluïr molt somrient les incògnites sobre el seu proper destí polític. A l'ombra d'un arbre, algú altre -que no era de l'oposició- ja s'atrevia a fer números electorals per les eleccions autonòmiques de l'any 2010. I més o menys li sortien els comptes.