" />

23/3/2009 - 09:48h - laMalla.cat

Passió antiavortista

Valladolid, Toledo, Palència, Badajoz, Granada, Zamora... Ja veurem si també alguna confraria catalana... Algunes de les entitats que arreu d'Espanya organitzen processons i actes relacionats amb la Setmana Santa han decidit que, enguany, al costat del Crist de la Passió, passejaran el seu rebuig a la nova llei de l'avortament que el Govern central portarà al Congrés.

No sembla que tothom estigui d'acord entre aquells que per creença, per tradició o per ambdues coses surten al carrer a fer realitat l'espectacle popular de Pasqua. El cert és que els sectors més recalcitrants de l'Església catòlica o propers a les posicions més conservadores de la societat han decidit llançar-se a una mena de creuada de catolicisme combatiu, adduint que l'avortament no és un dret ni una llibertat i, de pas, qüestionant la legitimitat d'un parlament democràtic per establir el marc jurídic i legal del país i la llibertat de les dones per decidir sobre el seu cos.

Probablement enguany, les estampes tradicionals de la Setmana Santa que forma part de la cultura popular de moltes ciutats i pobles de Catalunya i d'Espanya, es veuran 'tocades' de reivindicació política. Han passat més de 70 anys del final de la guerra civil i, afortunadament moltes coses estan superades. Sembla que la passió dels sectors més ultres per barrejar, sotanes, hàbits, religió i política, no està superada.

Deu ser que el seu model de moral conservadora trontolla per tot arreu i consideren que cal treure el Sant Crist Gros.

15/3/2009 - 16:44h - laMalla.cat

Per a qui governa Zapatero?

A un president de govern li toca ser-ho de tots els ciutadans. És un axioma admès universalment en tot sistema democràtic. Això no vol dir, però, que hagi d'oblidar el seu compromís amb un determinat model de govern, una manera d'entendre la política i el país per la qual va apostar una majoria d'electors.

Ara que s'acaba de complir el primer any de la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero i quan tant es parla de la solitud parlamentària del PSOE al Congrés dels Diputats, ve perfectament a tall una reflexió: Què ha canviat entre el Zapatero del període 2004-2008 i el Zapatero que hem vist en aquest últim any?.

Indubtablement, la crisi econòmica és un tret diferencial definitiu. Quan Zapatero va arribar al govern, el mes de març de 2004, l'economia espanyola creixia a un ritme superior al de la mitjana europea i el context mundial era de vaques grosses. Ara tenim serioses sospites que ja llavors s'estava covant la recessió mundial que patim en aquests moments. Però deixant a banda l'economia, és evident que s'ha produït un gir en l'orientació del govern del PSOE si repassem els cinc anys transcorreguts des de la primera victòria electoral.

En els primers moments Zapatero va llançar missatges molt clars cap al seu electorat, aquell que va aconseguir donar el tomb polític al país després dels vuit anys de l'era Aznar. Sortida de les tropes d'Iraq, llei d'igualtat, derogació del pla hidrològic, dret del matrimoni per als homosexuals, memòria històrica, el discurs de l'Espanya plural i la reforma dels estatuts d'autonomia. El líder socialista va dibuixar en la seva primera etapa un marcat accent d'esquerres i una visió d'Espanya allunyada de la imatge uniformista i monocromàtica del país que propugnava el PP d'Aznar.

Per a qui governa ara Zapatero ? Lluny d'aquella intensitat ideològica dels primers temps, Zapatero sembla haver caigut en un costum de molts governants quan arriben al seu segon mandat: governar pensant més en no incomodar els adversaris que no pas en acontentar el propi electorat. Es nota especialment en el discurs autonòmic. El PP va desplegar molta artilleria política durant el procés de l'Estatut català i ara el PSOE sembla replegat en una tàctica preventiva per evitar que revifi el clàssic discurs de la dreta espanyola ("España se rompe"). Quelcom semblant es detecta en les polítiques relacionades amb l'Església catòlica, si observem els 'peus de plom' amb els quals caminen el Govern central i el PSOE en relació a la necessària reforma de la llei de l'avortament.

Governar pensant en aquells que voten a l'adversari polític és un error perquè és bastant poc probable que aquests canviïn el sentit del seu vot per molt que s'intenti diluir el perfil ideològic. Quan l'esquerra fa això corre el risc de perdre suports entre el seu propi electorat i la possibilitat de trobar suports en altres forces polítiques. El 9 de març de 2008 Zapatero va rebre, a través del PSC, una pluja de vots de Catalunya que el van portar a la victòria.

Ha passat només un any des de les eleccions i el president del Govern i el PSOE estan a temps de corregir el rumb. Ho hauran de fer tornant a mirar cap a Catalunya. En cas contrari, la legislatura pot resultar més dura per a Zapatero del que ja ho serà a causa de la crisi econòmica.

2/3/2009 - 07:23h - laMalla.cat

L'hora de la política amb majúscules a Euskadi

La composició del nou Parlament basc, sorgit de les eleccions d'aquest diumenge obliga a tothom a fer política amb majúscules. Tots hauran de parlar amb tots i del resultat d'aquest diàleg dependrà si surt un govern capaç d'afrontar la realitat d'Euskadi des del pacte i la concòrdia o si, per contra, s'accentua i s'agreuja una divisió política en dues meitats com la que hem vist en els darrers anys.

Una cosa sí que han deixat clara aquestes eleccions basques: el certificat de defunció del pla sobiranista de l'actual lehendakari, Juan José Ibarretxe. En les pròximes setmanes de reunions, negociacions i dubtes (també, a ben segur de reflexió interna al PNB), veurem si no s'esvaeixen també les opcions del propi Ibarretxe com a lehendakari.

Qualsevol fórmula de govern possible a Euskadi ha de comptar forçosament amb el PSE-EE de Patxi López que s'ha quedat a 8.000 vots del PNB encara que amb 6 escons menys (o 5, si el vot per correu d'Àlaba acaba decantant un escó que els socialistes tenen a tocar de mans).

És veritat que López, amb els vots del seu grup, els del PP i potser el de l'UPD de Rosa Díez, pot tenir la majoria absoluta necessària per a ser lehendakari i per desposseir el PNB del govern que ha tingut durant les tres últimes dècades. Però no està gens clar que un govern frontista com seria aquest sigui la millor fórmula per a Euskadi ni tan sols el que doni estabilitat al nou govern basc. El PNB ho sap, però sap també que Zapatero dóna suport a la decisió que prengui el líder dels socialistes bascos. El risc de quedar fora del govern és en aquests moments molt alt per als nacionalistes bascos.

Veurem moviments en direccions diverses en els propers dies i una opció no gens descartable podria ser un govern d'àmplia majoria en el qual hi hagi socialistes, penevistes i potser altres forces polítiques. A més del PP, López pot intentar buscar voluntat el suport del sector més moderat del PNB, que sempre ha vist amb desconfiança l'aventura sobiranista d'Ibarretxe. Atents.

27/2/2009 - 08:15h - laMalla.cat

Apunts electorals gallecs

Les eleccions d'aquest diumenge a Galícia són les eleccions de la resistència. Resistència cap a la consolidació és l'aspiració del president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño. El bipartit socialistes-BNG ha fet realitat, per primera vegada una legislatura completa de govern no conservador a l'autonomia gallega. Resistència política (i mediàtica) per a intentar recuperar el poder a Santiago és la del Partit Popular i un entorn de mitjans molt ben coordinat.

Aquí van alguns apunts a tenir en compte:

  • De les 9 enquestes que han publicat els mitjans de comunicació aquestes setmanes prèvies a les eleccions, 6 preveuen la consolidació de l'actual govern tripartit i que el PP seguiria sense aconseguir la majoria absoluta i, per tant, sense poder manar a la Xunta. Vagi com a exemple l'estimació de resultats que donava, a una setmana de les eleccions, l'enquesta de La Voz de Galicia (diari de referència i rigorós, tot i que més proper al PP que a cap altra força política): PP, 36 diputats; PsdG, 26 i BNG, 13.

  • Tres sondejos, en canvi, deixen la porta oberta per què el PpdG pugui arribar a tenir l'escó número 38 que li donaria el Govern. Les enquestes més favorables per al PP han estat les dels diaris ABC (DYM), El Mundo (Sigma Dos) i La Región, un diari local d'Ourense (Infortécnica)

  • A partir de la publicació de les enquestes més favorables a PP, els missatges de campanya d'Alberto Núñez Feijóo i dels seus companys de partit i els titulars d'alguns diaris han anat reforçant la idea que “el canvi del canvi” és possible i que podria tornar a girar la truita. “El desgaste electoral de Touriño obliga a Zapatero a acudir a Galicia”, titula aquest divendres el diari ABC.

Unes eleccions son unes eleccions i aquestes, a més a més són gallegues i això vol dir que hom pot esperar gairebé qualsevol cosa. Alguns escenaris han canviat força respecte a la situació de 2005. El PP no té ja a Manuel Fraga que va mobilitzar clarament tot el vot possible del seu electorat i no sabem quina influència pot tenir la crisi econòmica en el resultat electoral.

Hi ha altres coses, però que no han canviat gens. Segueix viu, minvat però viu l'anomenat sector de la boina del PP gallec, lligat al vot rural. En un míting de les últimes hores, l'exponent màxim d'aquest sector, el president del partit a Ourense, Xosé Manuel Baltar, va qualificar de “maricón” al cap de llista del PsdG per la província. Deuria ser una situació un pèl “xocant” per l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón (imatge de centrisme, moderació i modernor) que havia anat aquell miting per donar suport al PP gallec.

24/2/2009 - 07:53h - laMalla.cat

Corregir el rumb

No era sostenible. Mariano Fernández Bermejo tenia un peu a fora del Govern Zapatero des del mateix moment que va transcendir la seva participació en la famosa cacera amb Baltasar Garzón. És ben cert que dues persones, per molt ministre i jutge de l'Audiència Nacional que siguin poden coincidir un cap de setmana en l'activitat que els doni la gana sense que això impliqui necessàriament que conspiren contra ningú. Però en política les regles del joc són massa sovint de "blanc o negre". Els matisos cromàtics no acostumen a tenir cabuda i menys quan hi ha unes eleccions pel mig com és el cas a Galícia i a Euskadi.

Zapatero sacrifica Bermejo, entre d'altres raons, perquè no estan les coses com per posar en risc la previsible permanència del govern presidit pel socialista Emilio Pérez Touriño a Galícia ni les possibilitats (complicades però reals) de que el líder del PSE Patxi López arribi a ser lehendakari o, si més no, a tenir un paper decisiu en el proper Govern del País Basc.

El sacrifica també perquè, per al PSOE, en aquests temps tanm durs de l'economia (i els que probablement vindran) era tot un luxe que no es podien permetre tenir un ministre en el punt de mira del Partit Popular quan precisament el primer partit de l'oposició s'enfronta a problemes que poden ser molt greus relacionats amb presumptes casos de corrupció.

16/2/2009 - 07:15h - laMalla.cat

Apunts electorals bascos: hi ha partit

Totes les campanyes electorals -la basca no podia ser menys- estan plens de missatges destinats a la pròpia galeria i conviden al nostre exercici habitual d'agafar la lupa i mirar de llegir entre línies. En el cas d'Euskadi, a més a més, convé aplicar la lupa especialment al comportament de l'electorat que, en ocasions anteriors, ha votat per les candidatures de l'esquerra radical abertzale, connivent o silenciosa  davant el terrorisme d'ETA.

Anem a pams:

1- D3M i Askatasuna, les candidatures anul·lades per la Justícia s'han decantat per demanar el vot nul (el vot a les seves pròpies candidatures encara que no siguin legals) en comptes de propugnar l'abstenció. La tria entre una opció i l'altra no és una qüestió menor. Cridant la gent a votar, encara que sigui vot nul, deixen llibertat a aquells dels seus electors tradicionals que decideixin fer una cosa diferent i, per exemple, optar per Ibarretxe que constantment llença missatges destinats a recollir el vot independentista. En canvi, si haguessin demanat l'abstenció pesaria massa la intimidació que representen els interventors electorals abertzales prenent nota de qui ha anat a votar i qui no a cada mesa. Això és així de dur, especialment als municipis petits on tothom es coneix.

2 – Ibarretxe llença missatges al seu electoral per que es mobilitzin i evitin un Govern PSE-PP.  És normal que utilitzi el fantasma del "frontisme espanyolista" perquè al PNB li va anar molt bé aquella operació-tàndem de fa vuit anys entre Mayor Oreja (PP) i Redondo Terreros (PSE) que pretenien una coalició antinacionalista a Euskadi.   Però Ibarretxe sap que ara les coses no són així. El PSE va aprendre la lliçó que va rebre en forma de patacada electoral i Patxi López sap que Euskadi no es pot governar amb la força d'una meitat del país imposada sobre l'altra. El problema d'Ibarretxe és que si després de les eleccions, el PNB i el PSE s'entenen, el que potser no s'entendria gaire és el seu propi paper polític.  

3 – El Partit Popular juga sòl en aquestes eleccions basques juga sòl. En els seus discursos al País Basc, tant Mariano Rajoy com els dirigents locals presumeixen que és gràcies a ells que aquesta vegada no hi ha candidatures de l'esquerra radical abertzale. Res millor per a Patxi López. Que sigui el PP qui reivindiqui en solitari una qüestió sempre controvertida com és la il·legalització de partits, deixa el candidat socialista en una posició més centrada i allunyada de les posicions més dures.

Està clar que, aquesta vegada, en el terreny de joc sempre complicat de la política basca, hi ha partit.

1/9/2008 - 07:42h - laMalla.cat

Inici de curs amb assignatures pendents

1 de setembre, dilluns. Una data rodona. L'inici de temporada i la tornada a l'activitat normal coincideixen amb l'estrena del mes i de la setmana. Reconec una excentricitat meva des de petit: sempre m'han agradat els primers dies de curs.

El curs acadèmic es farà esperar encara uns dies però el nou cicle polític arrenca avui després d'unes vacances que tampoc no han estat del tot. Aquí les coses no són tant rodones. Els angles i els fronts oberts són tants que gairebé tots els 'alumnes' arriben a classe amb assignatures pendents

Zapatero se la juga a la primera avaluació

El president del Govern central diu començar el curs "tranquil i optimista".El cert és que el repte més important que té Zapatero en aquest curs és el de la crisi econòmica. Per molt "fort" que, segons el president, estigui el país per afrontar la crisi, ell i tothom d'estar molt atent a una tardor que per desgràcia pot estar farcida de regulacions laborals que atiarien encara més el foc de la crisi.

El de la crisi serà un examen per a tot el curs però Zapatero té un compromís decisiu ja en la primera avaluació, és a dir d'aquí al mes de desembre. Li és imprescindible trobar una bona sortida per al conflicte del finançament autonòmic -especialment el de Catalunya- si vol tirar endavant els pressupostos de l'any que ve i més encara si aspira a acords d'estabilitat parlamentària per a tota la legislatura.

Mentrestant Rajoy es permet iniciar el curs amb una declaració tant sincera com la que feia a 'El País' d'aquest diumenge: "Alguns no donaven un duro per mi". Té raó. Al final, malgrat tot, aquí el tenim.

El 'pati' català

En aquest 'cole' imaginari de la política, el pati dels partits catalans el tenim una mica tens. Montilla i el PSC saben que per damunt de compromisos fraternals, la seva obligació i el seu encàrrec és la defensa dels interessos de Catalunya i això els complica la vida i les relacions amb Zapatero. De pas, la complicació es pot estendre a la vida interna del Govern català que comparteixen amb ERC i ICV

El dilema d'Artur Mas i de CiU se sembla bastant al que tenien quan s'elaborava l'Estatut. La lluita entre el seny i la disbauxa. El seny els portaria a beneir un acord de finançament acceptable i de pas convertir-se en columna vertebral imprescindible per a Zapatero. La rauxa -a la qual podria contribuir un eventual fracàs del finançament- els portaria a radicalitzar la seva posició en aquesta mena de competició constant que tenen CiU i ERC.

Per a Esquerra Republicana el nou curs no és menys complexe. Puigcercòs diu que "vetllarà" perquè el Govern no es desviï i Carod prefereix apuntar al PP com a origen de tots els mals. Ell sap, per experiència pròpia, la influència que pot tenir un determinat discurs del PP sobre Catalunya.

El 'nou' PP català presidit per Alicia Sánchez Camacho es planteja el nou curs amb un gest de 'canvi'. La presidenta del PPC està disposada a que el seu partit torni aquest 11 de setembre a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova. De haver pensat, al cap i a la fi, que si allà sempre hi ha radicals que esbronquen a tothom, els populars catalans no hi perden res per sortir a la foto.

29/5/2008 - 06:22h - laMalla.cat

Ruiz Gallardón vs Jiménez Losantos

El judici per la querella de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, contra el locutor de la COPE (participo plenament de la negativa a dir-ne periodista) Federico Jiménez Losantos, em sembla molt més que una mostra del nivell de crispació que sovint assoleix la vida pública a la capital de l'Estat. A vegades, no hi ha més remei que entrar en el joc dels esvalotadors quan del que es tracta és de la pròpia i legítima defensa.

Més enllà de la seva condició de càrrec electe que ha comptat amb la confiança de cents de milers de votants, Ruiz Gallardón, com a ciutadà, fa us del seu dret a ser assistit per la Justícia i davant de qui considera calumniador per frases com aquestes, pronunciades en el seu programa:

"El alcalde de Madrid no quiere saber quién mata a la gente de 200 en 200 en su ciudad".

"Como lleva dos meses dispuesto a llegar a La Moncloa como sea, como Zapatero, como sea, pues está dispuesto a llegar como sea también por encima de los 192 muertos".

"Lo repito, alcaldín, 200 muertos, 1.500 heridos y un golpe brutal para echar a tu partido del Gobierno. Te da igual, Gallardón, con tal de llegar tú al poder".

El director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, assegura que si Jiménez Losantos surt condemnat d'aquesta querella "tots els periodistes patiríem una restricció". No puc estar-hi més en desacord. Veig precisament en la causa de l'alcalde de Madrid un exercici d'higiene democràtica i periodística.

Devem estar anant enrere en aquesta professió perquè a mi cada em sembla cada cop més necessari separar la informació de l'opinió. I perquè el dret democràtic fonamental a opinar i expressar-se lliurament -com jo faig en aquest bloc- no vol dir impunitat per a la calúmnia.

Jiménez Losantos s'ha trobat pràcticament sòl davant el tribunal. Només Pedro J. I l'eurodiputat del PP Luis Herrero (també periodista) van declarar en la seva defensa. Per cent que tant ells com l'advocada defensora van intentar convertir l'acusador en acusat i transformar el judici en una mena de sumaríssim contra el dret a la discrepància, subratllant el perfil de "traïdor" al seu partit de Ruiz Gallardón.

Però ni Esperanza Aguirre, ni Ángel Acebes, ni Eduardo Zaplana, per qui tantes vegades ha "tret la cara" el locutor de la COPE van voler acompanyar-lo en aquest joc. Jiménez Losantos ha aconseguit segurament el contrari del que volia: unir -ni que fos per un dia- les dues ànimes del PP, els durs i els tous o "maricomplejines", segons diria el locutor. Aquells que ell devia considerar "els seus" l'han deixat sòl i ara , probablement, haurà d'incrementar la seva nòmina de "traïdors".

Naturalment correspon a la jutgessa decidir si hi ha o no condemna si, en cas que n'hi hagi, quin preu haurà de pagar Federico Jiménez Losantos. De moment ja paga el preu de la seva pròpia imbecilitat.

22/4/2008 - 07:22h - laMalla.cat

Ella es presenta a un altre congrés

 

Jugadora de mus, reina del dribling, dominadora del joc... Esperanza Aguirre ha aconseguit el que volia aquest dilluns a la nit, a TVE-1. Evidentment no es tractava d'aclarir les seves intencions de futur, sinó d'alimentar la seva pròpia figura política. No es presentarà com a candidata alternativa a Mariano Rajoy en el congrés de juny (o això sembla que diu) però més enllà d'una ambigüitat absolutament calculada, una cosa sí que deixa clara la presidenta de la Comunitat de Madrid. Es vol situar com a un referent visible i identificable quan apunta l'objectiu per al PP de guanyar les llunyanes eleccions generals de 2012. Si li pregunten, diu que no ha pensat mai en optar a la presidència del Govern,  però, a aquestes alçades de l'enfrontament intern a dins del PP, qui pot esperar sinceritat en totes i cadascuna de les declaracions dels seus dirigents.

La 1 de Televisió Espanyola no va dubtar en avançar l'hora d'emissió habitual del programa '59 segundos' i el va situar ahir en horari estel·lar, en ple 'prime time'. Per la cadena pública el morbo general per l'Espe era una bona aposta en audiència. Per ella. era la millor plataforma televisiva que podria esperar. Vaig perdre el compte de les vegades que Esperanza Aguirre va fer referència als més de 10 milions de persones que van votar el PP en les passades eleccions del 9 de març. A ells, sobretot a ells, està dirigint la seva estratègia, mal disfressada -per cert- d'autocrítica per la derrota electoral.

Aguirre no correrà el risc de veure's escombrada en un congrés del partit, però creu que pot guanyar-se el cor de la dreta sociològica espanyola, decebuda per dues derrotes consecutives i més encara per un balanç històric que ella mateixa es va encarregar de subratllar. Quan acabi aquesta legislatura, l'any 2012, en tres dècades de democràcia espanyola, els socialistes hauran sumat 22 anys de govern; el PP, només vuit.

Potser sí que no té prou suports a tot el PP per a optar al lideratge, però mentre disposi de tribunes públiques que facin arribar el seu discurs als militants i votants de totes les Espanyes, ella va fent. Esperanza sí que es presenta, però a un altre congrés, el de l'opinió pública. I aquí, ni els estatuts ni els reglaments ni els barons, poden garantir la victòria de Rajoy.