" />

2/6/2008 - 06:00h - laMalla.cat

La crisi econòmica, prova de foc per a Zapatero

Diguem-ho sense embuts encara que al vicepresident econòmic Pedro Solbes li sembli exagerat. El que passa es diu crisi econòmica i és el problema més greu que tenim ara i tindrem en el futur més immediat. Pel que sembla, així serà durant una bona colla de mesos.

Segurament Solbes fa el que li toca quan s'esforça per fer una anàlisi de la situació que s'allunyi de l'Apocalipsi tant com sigui possible.

També és lògic que el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero,  insisteixi en llançar missatges de confiança a tort i a dret. Confiança per als empresaris catalans que el van escoltar l'altre dia al Cercle d'Economia; confiança als consumidors, garantint que el Govern no avalarà una pujada de l'electricitat de l'11% com la que proposava la Comissió Nacional de l'Energia, i confiança fins i tot per al president Montilla, a qui li toca negociar el nou finançament en una època que no és precisament de ‘vaques grasses'. A Zapatero se li ha d'exigir capacitat de reacció davant la crisi però no se li pot demanar que estigui dient tot el dia que la situació es un desastre, perquè si ho fes segur que no ajudaria a sortir de la crisi.

Zapatero ha anunciat aquest cap de setmana noves mesures per reactivar l'economia i sap que li tocarà buscar un pacte amb sindicats, empreses i la resta de forces polítiques. El líder del PSOE s'ha d'enfrontar ara una de les grans proves de foc per a tot governant.  Fer front a una crisi econòmica i sortir-ne políticament ben parat, és un repte pel qual han passat bona part dels grans governants europeus de les darreres dues dècades.

Tots els indicadors ofereixen motius per a preocupar-se:

  • 9,6% de taxa d'atur en el primer trimestre de l'any segons l'EPA
  • A tot Espanya hi ha ara 318.000 aturats més que fa un any
  • La puja anual de preus està ja en el 4,7% i portem camí de passar del 5% si segueixen amb la tendència actual el petroli i alguns aliments.
  • La crisi del sector immobiliari afecta els Estats Units i tot Europa però els seus efectes poden ser devastadors a Espanya, massa abocada al diner-totxo en les darreres dècades. Els més pessimistes parlen del perill que es perdin fins a dos milions de llocs de treball relacionats amb la crisi immobiliària.

No faltarà en els propers mesos qui plantegi receptes de flexibilitat laboral. Els suplements d'economia dels diaris, aquest diumenge, ja eren una bona mostra. Patronal i consultores multinacionals parlen obertament d'aplicar reduccions de jornada i altres fórmules "poc utilitzades a Espanya".

Concertar amb uns i altres i preservar -com diu Zapatero- la política social és el gran repte d'aquest govern. Tota una prova de foc per al nou ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, i per al president del Govern.

 

16/4/2008 - 01:35h - laMalla.cat

El perquè de tot plegat

Podríem dir -o ens ho podríem fer venir bé- que aquest moment en el qual neix la blogosfera de laMalla.net coincideix amb un inici d'etapa al país, a Europa i al món. De fet, avui mateix -en forma de sessió solemne al Congrés dels Diputats- s'obre un nou temps polític i arrenca la segona legislatura Zapatero, aquesta que comença amb previsió de mal temps econòmic i meteorològic perquè no plou, o no ho fa com caldria.

Avui és també el dia 1 D.M.T.T. (que vol dir el primer dia Després del Mini Transvasament Temporal) Si més no, el primer dia que -un cop anunciada formalment la mesura que pot garantir l'aigua a Barcelona aquesta tardor- s'acaben les incògnites dels darrers dies i comencen -molt em temo- les demagògies i enfrontaments entre comunitats i territoris dels dies i dels mesos propers.

Aquesta és la setmana en la qual els nostres veïns d'Itàlia -atrapats des de fa dècades en la seva pròpia ruleta russa política- afronten l'inici d'una tercera era Berlusconi,  Un 'dejà vu' en la vida política italiana que resulta tan indiscutible des del punt de vista de la legitimitat democràtica com poc engrescador, des de qualsevol altre punt de vista. És, això sí, allò que la majoria dels italians ha volgut.

Així doncs, s'acumulen la feina i la necessitat de dir coses i, si volguéssim, els pretextos per estrenar una nova línia de continguts on tinguin cabuda opinions, anàlisi, propostes o crítiques. Per això, i perquè a aquestes alçades tothom sap què és un bloc i per a què serveix, m'estalvio de fer una gran declaració de principis sobre la novetat que suposa incorporar blocs a l'univers d'aquest diari digital.

Tan sols una idea-força: a més d'explicar les notícies, hem considerat que és bo comptar amb veus i accents diversos que, des del seu propi punt de vista, convidin els internautes a reflexionar, a participar, ja sigui per discrepar-hi, per estar-hi d'acord o, senzillament, per dir-hi la seva. Sigueu tots benvinguts !