3/10/2011 - 22:02h - laMalla.cat

La grandesa de la Devesa

La Devesa de Girona, el parc urbà més gran de Catalunya, va esdevenir dissabte l'escenari del naixement de la direcció d'un partit que ha reconegut el fracàs dels set darrers anys. Esquerra no ha sabut gestionar el poder -un projecte de vegueries, una llei de cinema que no s'ha complert, un pacte per la innovació retallat, el 2014- i n'ha pagat les conseqüències. Va perdre la meitat de votants a les autonòmiques, s'ha quedat sense representació -excepte Barcelona- als ajuntaments de les grans ciutats, entre elles Girona, i segurament perdrà el diputat gironí després de la cita electoral del 20-N.

El conclave podria haver estat l'escenari que augura mals resultats per a una Executiva que s'ha topat massa aviat amb el repte d'aturar la sagnia de militants, però va esdevenir un bon bany de masses per recuperar els ànims.
Els 1.600 republicans, camises per fora dels pantalons, que van anar a Girona es barrejaven animats amb els visitants d'una fira eqüestre que coincidia amb Congrés nacional al parc.

La militància sospira per “
enterrar els personalismes” del passat -Joan Puigcercós dixit- i aposta sense vacil·lar pel viratge al centre que proposa Junqueras. El 96% va aprovar el full de ruta polític per als propers quatre anys.

El nou president encapçala un projecte que se li assimila. Sense propostes estrella que neixen mortes. Sense donar titulars a la premsa. Pensat per a la militància. Per recuperar l'autoestima d'una formació en hores baixes. Per convertir-la en un “partit hegemònic” -Oriol Junqueras dixit, i Joaquim Nadal somriu-.


La cita de dissabte fins i tot va servir per apujar els ànims del gran damnificat de 'La nova Esquerra'. Joan Ridao, el menys efusiu a l'hora d'aplaudir les intervencions de la nova direcció va ser, probablement, el més abraçat per les bases en els descansos del Congrés. Això sí, amb el permís de l'ovació que va rebre la presidenta d'Òmnium Cultural i ¿futura defensora del republicanisme? Muriel Casals.

 

 


@quicualguacil

23/9/2011 - 13:38h - laMalla.cat

Debilitar l'enemic

Artur Mas. Sota el paraigua del “Govern dels Millors”, el president de la Generalitat va ser el primer a apuntar-se el mèrit de fer estripar el carnet socialista a Ferran Mascarell, qui havia estat conseller de Cultura amb Maragall, després d'una llarga trajectòria política en càrrecs vinculats al socialisme i la cultura.

Duran Lleida.
El periodista Joan Barril s'incorporarà al consell assessor de Duran Lleida. Assessorarà el candidat de CiU al 20-N a la vegada que dirigeix un programa a la ràdio pública. Va presentar els matins de ComRàdio i programes a Barcelona TV quan els socialistes tenien majoria absoluta a la Diputació i a l'Ajuntament de Barcelona. Escriu una columna i un conte setmanals a El Periódico.

També formen part del consell assessor de Duran, Xavier Bru de Sala, qui escriu a El Periódico, i fins i tot un antic càrrec de Felipe González, l'exsecretari d'estat d'Economia Alfredo Pastor.

Xavier Trias.
L'excap de campanya de Montserrat Tura a les passades eleccions primàries del PSC i exdiputat del PSC, Àlex Masllorens, s'ha incorporat aquesta setmana a l'Ajuntament de Barcelona en qualitat d'assessor a la gerència de Qualitat de Vida, és a dir, de serveis socials, i es converteix així en la mà dreta del gerent Àngel Miret. Argument de Masllorens: "Hi ha hagut persones que ho veuen bé i persones que no".

Ester Capella, en aquest cas una dirigent republicana i fins ara màxima col·laboradora de Jordi Portabella a l'Ajuntament ocuparà un altre càrrec tècnic: la gerència de l'Institut de Persones Discapacitades.

La gerenta de Cituat Vella, Mercè Massa -considerada propera al PSC-; serà la gerenta de Cultura, Coneixement i Innovació, Marta Clari (PSC), gerenta adjunta de Coordinació d'Empreses i Entitats Municipals, Ramon Massaguer (PSC); Recursos Humans i Organització, Carles Arias (PSC); Medi Ambient i Serveis Urbans, Jordi Campillo (ICV).

Lleida.
La fundació CatDem i l'associació d'amics de La Casa Gran del Catalanisme, vinculades a Convergència Democràtica, han fitxat com a ponent d'un curs el delegat del Govern a Lleida durant l'etapa del tripartit. Miquel Pueyo no serà l'únic que intervingui a les jornades. Hi participarà l'exdiputat socialista i expresident de la Diputació, Ramon Vilalta, i el també l'exparlamentari socialista Pep Mòdol. El curs s'impartirà a la Universitat de Lleida en plena campanya electoral.

Per als benpensats, el conseller Mascarell també va participar en un curs organitzat per CatDem quan encara tenia el carnet del PSC a la cartera i no coneixia les estances de la Casa Gran.

@quicualguacil

13/9/2011 - 06:00h - laMalla.cat

Per robar una gallina no t'indulten

DIEC:

Indult:

1. Gràcia que excepcionalment concedeix el cap de l'Estat, per la qual perdona total o parcialment una pena o la commuta per una altra més benigna.

Gràcia:

13. f. Rel. En el cristianisme, favor sobrenatural i gratuït que Déu concedeix a l'home per posar-lo en el camí de la salvació.

L'article 62 de la Constitució preveu que correspon al Rei la facultat d'exercir el dret de gràcia, que s'ajusti a la Llei. L'indult, doncs, amb empara constitucional, es regeix per la Llei de 1988 que modifica part de la Llei de 1870.

Les condicions legals per concedir-lo són: que no causi perjudici o vulneri drets d'un tercer, que s'escolti la part ofesa i altres causes que la justícia, l'equitat o la utilitat pública aconsellin.


El Govern central indultava dijous passat parcialment tres mossos d'esquadra condemnats per detenir il·legalment i pegar un home després d'una baralla que van mantenir amb ell a la discoteca Bikini de Barcelona, el juny del 2006, quan estaven fora de servei.

Són fets provats per l'Audiència de Barcelona i ratificats per Tribunal Suprem que els agents Mónica Fraile, Alberto Fabregat i Juan Díaz, van humiliar, van colpejar i van insultar la víctima mentre va estar als calabossos de la comissaria de les Corts. Se'ls imputa una condemna de presó -que no han trepitjat ni trepitjaran- contra la integritat moral i per detenció il·lícita.

Els quatre mossos d'Esquadra que el 27 de juliol de 2006 van estomacar i vexar -segons Sentència del Suprem- un ciutadà romanès i la seva dona perquè el van confondre amb un lladre tampoc han estat privats de llibertat. Estan condemnats, per amenaçar-lo de mort introduint-li una pistola a la boca i sense identificar-se, a quatre anys de presó. Però van demanar l'indult i, a l'espera que el Govern central resolgui, l'Audiència els ha suspès la condemna.

Quin del tres supòsits que preveu la Llei 1988 aplica el Govern central per indultar-los?

Que siguin condemnats per totes les instàncies judicials i després el Govern se salti la divisió de poders de l'Estat i els concedeixi l'indult transmet a la societat el missatge que els cossos de seguretat tenen impunitat total.

@quicualguacil

6/6/2011 - 06:01h - laMalla.cat

Perquè és més fàcil mantenir una majoria absoluta

Francisco Camps aspirava a revalidar la majoria absoluta del PP a la Generalitat Valenciana malgrat formar part del -ja no tan selecte- grup de 100 candidats que concorrien a les eleccions del 22 de maig imputats per suposats casos de corrupció. El PP valencià es presentava a les autonòmiques i les municipals amb l'expedient tacat pels casos Gürtel i Brugal que afecten els candidats Ricardo Costa, Vicente Rambla, Milagrosa Martínez, David Serra, Yolanda García, Sonia Castedo i el president de la Diputació d'Alacant i número 2 de la llista a l'alcaldia, José Joaquín Ripoll.

El poble va respectar la presumpció d'innocència i va absoldre Camps. El PP de la Comunitat Valenciana va aconseguir la cinquena victòria a les urnes, la quarta consecutiva per majoria absoluta, en unes autonòmiques. Camps està imputat per un suposat delicte de suborn passiu per haver rebut vestits de la trama Gürtel i a l'espera que la Justícia decideixi si li obre un judici oral. L'acompanyaven a les llistes populars fins a 10 implicats amb causes obertes.

Hi ha una teoria explicitada el febrer de 2009 pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que podria explicar perquè és tan difícil que canviï el color d'una institució on governa un partit amb majoria absoluta.

"Qui guanya les eleccions col·loca una infinitat de gent. I tota aquesta gent és un vot captiu. Això suposa molt poder en un Ajuntament, en una Diputació. Jo no sé la quantitat de gent que he col·locat en dotze anys, no ho sé. Però entre Penveta, l'Hospital, l'Institut de Promoció Ceràmica, l'Escola Taurina, la Diputació, el Port... ni ho sé. Mare que vol entrar a l'escola de la Consolació de Burriana... que és molt difícil... i aquesta senyora és un vot agraït. Per tant, no cal que m'estengui gaire més".

Anticorrupció investiga el dirigent castellonenc des de fa 8 anys. Està acusat d'haver comès, presumptament, delictes de suborn, tràfic d'influències i frau fiscal.

Àudio





 @quicualguacil

25/5/2011 - 06:01h - laMalla.cat

D'immigrants que s'aprofiten de l'Estat

L'estudi Immigració i Estat del Benestar a Espanya, presentat a principis de maig i elaborat per La Caixa -que no és precisament una ONG-, subratlla que els immigrants representen el 12% de la població i que són responsables de l'ús del 5,6% dels serveis, especialment en sanitat i educació. El treball destaca el “factor dinamitzador” que suposen els nouvinguts per a l'economia i revela que el 30% del PIB dels darrers 20 anys ha estat “conseqüència directa” de la seva arribada al país.

Són joves i generen activitat. Pal·lien l'augment de despesa derivada de l'envelliment progressiu de la mitjana d'edat de la població i garanteixen que el sistema de pensions -encara- sigui sostenible. L'arribada de nouvinguts “ha estat determinant” per elevar la proporció de cotitzants per sobre de pensionistes prop de 2,5 punts, fet que retardarà gairebé cinc anys la previsió d'entrada en dèficit del sistema de pensions espanyol. Avui dia, menys de l'1% dels perceptors de pensions són estrangers malgrat que representen més del 10% de les afiliacions a la Seguretat Social.

S'aprofiten -fan ús dels seus drets- menys que els autòctons de l'Estat del Benestar:
Salut: consulten un 7% menys el metge de capçalera i un 16,5% menys l'especialista.
Serveis Socials: gairebé un 30% dels immigrants són pobres però només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials es dirigeixen a ells, i en la majoria de casos són actuacions informatives.

La realitat que projecta l'estudi “xoca davant la percepció que existeix a la societat i és precís canviar-la amb informació i pedagogia”, manifestava el director general de la Fundació La Caixa durant la presentació de l'informe.

S'aprofiten -progressen a causa de la seva aplicació- de l'estigmatització d'un col·lectiu.
Més de la meitat dels espanyols enquestats el 2008 pel CIS contradiu les xifres de l'informe, ja que consideraven que els immigrants reben “més” o “molt més” del que aporten a l'Estat. La crisi ha disparat aquesta tendència fins al punt que partits polítics han descobert el filó de vots que suposa estigmatitzar la immigració. I el rèdit electoral supera l'esforç d'afrontar el problema.



  @quicualguacil

16/5/2011 - 06:01h - laMalla.cat

El dijous gris de CiU

CiU governa en minoria i en cada sessió parlamentària es veu abocada a acceptar propostes de l'oposició per no minar el terreny per a futures lleis. Però dues mocions aprovades el darrer dijous de Ple evidencien una manca de rumb que distància la nau comandada per Mas de la “carta de navegació” aprovada pel Consell Executiu el 3 de maig.

Dijous, CiU sumava els seus vots als de l'oposició per permetre que el Parlament aprovés una moció del PP que instava el Govern a que "les retallades anunciades en els pressupostos" per a 2011 "no afectin els serveis del sistema sanitari públic". Les explicacions de Mas, Mas-Colell i Homs durant els darrers dos mesos per explicar els esforços del Govern per contenir el pressupost queden en evidència si amb el vistiplau a la moció, el grup parlamentari reconeix que està “retallant”. “Es compliquen molt la vida”, ironitzava amb un somriure la diputada del PP que va pactar el text de la moció amb CiU.

Dimarts, quan Solidaritat Catalana va presentar al Parlament el seu esbós de declaració institucional de suport a Bildu per negociar-la amb la resta de grups, ERC i ICV, s'hi van mostrar a favor. PSC, PP i C's en contra. I CiU no es va definir perquè, segons el portaveu Jordi Turull, el text li semblava “massa dur”. Dijous, un cop acabat el Ple i després d'una reunió de 20 minuts, la Junta de Portaveus de la cambra va aprovar la declaració institucional sense haver modificat ni una sola coma. "És una declaració necessària perquè Bildu és una de les grans victòries de la lluita antiterrorista", aplaudia després Turull.

La moció del PP, la declaració institucional de SI per a Bildu, i també el PSC va veure aquell dijous com CiU, per no ser l'únic grup que s'hi oposava, va votar a favor d'una moció que instava el Govern a "aprovar un pla d'acció de lluita contra l'atur per al 2011".

 

 

 

18/4/2011 - 06:02h - laMalla.cat

Pornografia amb fonaments

Els reclams electorals no escapen de l'escalada d'agressivitat desenvolupada pels publicistes en els darrers anys. El pitram de la candidata del Partit Democràtic de Ciutadella subjectat per les mans d'un home ha reduït a anècdota la foto de candidatura d'Albert Rivera, de Ciutadans, quan aspirava a entrar al Parlament.

“Molts joves no fan cas dels programes electorals, però sí de dos pits”, justificava la menorquina després d'haver de retirar el cartell, denunciat per sexista. És evident que la jugada, en part, li ha sortit bé perquè ha aconseguit que se'n parli, encara que sigui per criticar la foto. Però no entenc el missatge que volen transmetre dos pits subjectats. Tampoc aconsegueixo desxifrar el lema de campanya 'Dos grans arguments' més enllà de la referència evident a la dimensió de les glàndules mamàries.

Era més comprensible el nu de Rivera en l'estrena d'un partit anomenat Ciutadans que es presentava a les autonòmiques de 2006 amb el lema 'Només ens importen les persones'. El candidat volia aprofitar la desafecció política que patien molts catalans per projectar la imatge d'una formació propera a la gent.

La pornografia ven perquè crida l'atenció. “Què t'hi jugues que a la nit ja té més de 3.000 visites”, em deia exultant Xavier Rius, d'e-Notícies, després de penjar un vídeo a mitja tarda de Maria Lapiedra ensenyant els pits pel Parlament. Però cal que el reclam pornogràfic tingui coherència amb el missatge que es vol transmetre per no quedar en evidència. “La majoria de partits polítics utilitzen les dones només per omplir les seves llistes electorals”, argumentava la menorquina, qui el 22 de maig proposa candidatura a l'Ajuntament de Ciutadella amb un partit que encara no ha presentat la seva llista electoral.

Apunt: podria haver titulat el post: 'Diferències entre Rivera i la candidata menorquina' però era menys suggerent


4/4/2011 - 06:02h - laMalla.cat

Sobre la competència deslleial de COMRàdio (i R4 i CatR)

 

Qui assumeix més riscos laborals guanya més diners. Doncs, l'empresa privada paga millor els treballadors però no els assegura estabilitat. Aquesta premissa que regeix el mercat laboral té una excepció en el periodisme, sobretot en el radiofònic.

Fa tres anys que segueixo la informació generada pels polítics catalans i he treballat per a tres mitjans de comunicació. En aquest període he vist una renovació de personal constant entre els companys que treballen per a ràdios privades. El motiu principal: les condicions laborals, en especial, el sou.

La retribució que reben els redactors de les ràdios privades -catalanes i espanyoles- és molt minsa, força inferior a la mitjana salarial d'Espanya (21.500 euros bruts anuals). Les empreses no valoren ni les hores de feina que se'ls exigeix ni la responsabilitat que comporta ser el difusor de la informació que genera l'actualitat. Els redactors, que conformen la part majoritària de la plantilla d'un mitjà, són determinants a l'hora de contribuir a generar corrents d'opinió en una societat.

Per aquest motiu, tinc calfreds quan llegeixo que l'informe que la patronal de la ràdio catalana ha deixat sobre la taula del secretari general de Vicepresidència, Francesc Homs, -de qui depèn l'àrea dels mitjans de comunicació- demana que en virtut de la normativa comunitària i nacional, la ràdio pública no pot perjudicar, ni en continguts ni en contractacions, la radiodifusió privada.

L'Associació Catalana de Ràdio vol el tancament de COMRàdio perquè entén que produeix una programació generalista que res no té a veure amb continguts locals, convertint-se en una nova cadena pública pseudomunicipal.

Considero necessària una ràdio que asseguri el servei públic a través de l'associació amb els ens locals catalans per proveir-los d'informació. I aquest paper correspon a COMRàdio. Dubto que les cadenes d'àmbit estatal demanin freqüències municipals amb l'objectiu d'adaptar les seves programacions a les necessitats de les zones on emeten.

Si les condicions laborals dels redactors de les ràdios privades, com a mínim, s'equiparessin a les de les públiques, aleshores entendria les reclamacions de la patronal. I defensaria un nou repartiment de llicències si em cregués que les emissores privades defineixen les seves programacions en funció dels municipis que les poden sintonitzar.

INFORME SOBRE LA NECESSITAT D'INTRODUIR ELS PRINCIPIS I TÈCNIQUES JURÍDIQUES DE MENOR RESTRICTIVITAT, INTERVENCIÓ MÍNIMA, AUTORREGULACIÓ I SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA EN EL SISTEMA AUDIOVISUAL PRIVAT

8/3/2011 - 06:03h - laMalla.cat

La sanitat d'Aguirre

El govern de la comunitat de Madrid preveu que Esperanza Aguirre es reincorpori aquesta setmana a la vida política. La presidenta autonòmica va ser intervinguda d'un càncer de mama, el 22 de febrer en un hospital públic.

Madrid és la comunitat espanyola que menys inverteix en sanitat pública, segons la Federació d'Associacions de Defensa de la Sanitat Pública. Aguirre ha apostat per la privada. Ha facilitat la construcció de quatre hospitals en la darrera legislatura on tant el personal sanitari com el no sanitari està subcontractat per empreses privades, i els llits de les seves habitacions provenen d'altres centres.

Aguirre ha decidit retallar el dèficit que provoca el sistema de sanitat pública per fer front a la crisi. Madrid dedica 1.103 euros per habitant en sanitat mentre que la mitjana de la resta de comunitats és de 1.288.

Quan falten menys de tres mesos per les eleccions, la presidenta madrilenya ha aprofitat una malaltia per publicitar un model sanitari que d'altra banda ha desprestigiat amb la seva gestió. Seria lloable que els casos de càncer de mama que pateixen les ciutadanes es resolguessin -via pública- amb la mateixa celeritat que el de la dirigent.

Carta oberta d'una netejadora de la sanitat pública:
Soy una limpiadora de la sanidad pública, y se lo que conlleva tener un político entre nuestras paredes. Para ellos solos, como mínimo: media planta bloqueada, para ellos solos los mejores médicos, cirujanos, fisioterapeutas, volcados al 100% sobre ese caso, para su exclusividad una sola limpiadora que se aburre religiosamente todo el puñetero día, teniendo que estar pendiente de cualquier cosa que pueda surgir. Se nos entrega un carro nuevo. Los políticos no pueden ver un carro viejo. Los cubos también son nuevos y relucientes. La fregona recién estrenada. La presa: ídem. (llegiu la carta complerta).

28/2/2011 - 17:41h - laMalla.cat

On és Castells?

On és l'exconseller d'Economia, Antoni Castells? Mentre el PSC concedeix els 100 dies de gràcia al nou govern de Mas per començar a practicar l'oposició ferma que li reclamen els alcaldes al grup parlamentari, les finances de la Generalitat han centrat les discrepàncies entre CiU i la resta de partits. S'ha trobat a faltar l'opinió d'un dels dirigents més mediàtics de la darrera legislatura, de l'artífex del nou model de finançament autonòmic que tan ràpid ha quedat diluït.

Cada dia que passa s'alcen més veus a les files socialistes que discrepen amb l'actual direcció. El primer secretari va actuar responsablement quan després de la patacada electoral de novembre va anunciar “un pas cap al costat” per deixar lloc al relleu en el comandament de la nau socialista.

“Els resultats polítics de la seva gestió canten. Els ciutadans/es en les darreres eleccions autonòmiques han deixat ben clar que no estan amb nosaltres. Des de les eleccions de 1999 anem com els crancs, cap endarrere. Cada vegada més endarrere”, apunta l'exalcalde de Mataró, Manuel Mas, per demanar la renovació de la cúpula instal·lada a Nicaragua.

Els socialistes manen a 277 dels 947 municipis catalans i governen en les ciutats amb més de 50.000 habitants: Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell o Manresa. La força del PSC que emergeix del municipalisme podria quedar lapidada si s'estén l'onada convergent iniciada el novembre.

Els alcaldes socialistes haurien de centrar-se en revalidar els vots obtinguts en les darreres municipals en comptes de postular-se per agafar una bona cadira als despatxos del carrer Nicaragua.

Els resultats de maig avalaran unes candidatures que hauran de competir amb el sector obiolista, amb l'ala catalanista o amb el vell aparell del partit.

Potser abans del congrés apareix una nova candidatura. Potser torna a sonar l'única veu crítica amb la direcció que era respectada per la militància i els simpatitzants, i que a dia d'avui ni tan sòls ha aparegut per defensar la seva gestió durant els darrers set anys al capdavant d'Economia.