15/10/2010 - 11:40h - laMalla.cat

Estic d'acord amb el projecte d'immigració del PP

“Hi cabem tots? No creus que Catalunya i Espanya no poden absorbir més immigrants de manera il·limitada?”, és la primera de les deu preguntes del test sobre immigració que recull un tríptic que Partit Popular repartirà a la ciutadania durant la precampanya electoral. “Si has contestat vuit o més respostes afirmativament, estàs d'acord amb un mínim d'un 80% del nostre projecte”, conclou el fulletó.

Immigració i seguretat serà l'eix de debat electoral que el PPC propugnarà durant els propers dos mesos amb la difusió d'unes polítiques d'exclusió dels nouvinguts. que s'inspiren en lemes utilitzats per la ultradreta britànica, que s'assimilen a les de la dreta francesa liderada per Sarkozy i que han estat criticades obertament pel Parlament Europeu. L'Eurocambra alerta del risc de propagar la xenofòbia amb polítiques populistes que fan pagar als immigrants les retallades socials patides arran de la crisi financera i econòmica.

 

Tot ciutadà que resideix en un país té l'obligació de complir la llei. Sigui del país o de fora. Un turista que està un cap de setmana a Barcelona també té l'obligació de complir la llei. La meva resposta és sí, hi estic d'acord.

 

 

 

 

 

Respectar les normes de convivència i els drets de les dones, dels homes, dels nens, dels avis, dels gossos i dels monuments. La meva resposta és sí.

 

 

 

Evidentment, per això existeix la immersió lingüística que obliga a aprendre català i que el PP ha portat al Tribunal Constitucional perquè la considera il·legal.

 

 


 

 

Les causes d'expulsió recollides a la Llei d'estrangeria, modificada al 2009. Article 57 i posteriors. L'autoritat pot expulsar un estranger si ha estat condemnat per un delicte comès dins o fora d'Espanya, si la pena és superior a un any. El jutge pot autoritzar l'expulsió d'un immigrant que estigui inculpat en un procés judicial si la pena és inferior a 6 anys i la infracció queda acreditada en l'expedient tramitat per l'autoritat. Si les penes són inferiors a 6 anys els jutges tenen el deure d'expulsar l'estranger al seu país d'origen perquè compleixi la condemna, si l'autoritat no ho ha sol·licitat quan els condemnen. La llei preveu que els estrangers que delinqueixen siguin expulsats en els casos anteriors.

 

 

Els Pirineus no poden ser la porta d'entrada perquè no hi ha frontera ni control des que Espanya pertany a la Unió Europea. Al port i aeroports hi ha vigilància suficients pels controls d'entrada i sortida. La majoria de països necessiten visat per visitar Espanya.

 

 

 

 

La cara tapada complica la identificació d'una persona, sigui un burca, un passamuntanyes o una mitja.

 

 

 

 

 


 
 
Les ajudes a les famílies, a l'educació i a la sanitat són prioritàries i haurien de formar part d'algunes polítiques d'integració. És clar que s'han de compatibilitzar les ajudes per adaptar-les a la societat.

 

 


 

Absolutament. I si els immigrants que es dediquen a les feines alguns autòctons rebutgen estiguessin regularitzats, les seves cotitzacions reforçarien l'Estat del Benestar.

 

 

 

Seria honest no criminalitzar els immigrants perquè tot un col·lectiu no és el responsable dels actes d'uns quants i perquè amb la crisi i les butxaques escurades és molt fàcil assenyalar els darrers ciutadans que han arribat a un territori.

13/10/2010 - 06:01h - laMalla.cat

Estic d'acord


4/10/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Antisistema? Okupes?

El 29-S al migdia a plaça de la Universitat, mentre els mossos perseguien una quarantena de delinqüents que trencaven amb bats de beisbol tot el que trobaven -semàfors, unitats mòbils de tres ràdios i papereres- durant la fugida, un centenar de ciutadans es fotografiaven al costat d'un cotxe de la guàrdia urbana calcinat. El vehicle policial carbonitzat va ser la imatge de la jornada matinal.

La imatge del vespre difosa a tots els mitjans va ser el desfalc d'una botiga de roba que estava tancada. Trencar el vidre d'un aparador per robar a l'interior té el mateix d'antisistema que robar en una benzinera o en un supermercat. Autoritats i mitjans van atribuir l'acció als antisistema.

Els mòbils d'última generació i la facilitat per accedir a internet universalitzen la informació. Tothom qui disposa d'un telèfon modern pot comunicar amb fotos, textos o cròniques. Ser curós en el tractament i la difusió de les notícies hauria de diferenciar un periodista d'un ciutadà que assisteix en un esdeveniment. Però la velocitat amb què se succeeixen els fets noticiables i les exigències d'immediatesa en la difusió informativa fan caure en picat l'autoritat d'uns mitjans de comunicació que perden credibilitat.

L'etiqueta antisistema que les autoritats i els mitjans han estigmatitzat inclou, segons les 43 detencions practicades pels mossos, una vintena de delinqüents que ja estaven fitxats per la policia per desordres públics durant les celebracions del Barça a Canaletes, danys, robatoris, i fins i tot per lucrar-se amb la prostitució i el tràfic d'haixix.

L'oposició, en bloc, ha posat el crit al cel perquè el Govern endureixi la legislació i l'Ajuntament "sigui menys permissiu amb els okupes". La Vanguardia argumenta polítiques permissives, lleis laxes, jutges poc diligents i una ciutat de moda per justificar el brot de violència.

Els polítics haurien d'anticipar-se als violents. Si a plaça de la Universitat en comptes de dues furgonetes dels antidisturbis n'hi haguessin hagut més probablement haurien dissuadit abans els grups violents minoritaris. Si la policia estigués millor informada en comptes de veure-les venir podria preveure les accions dels violents. Però Interior prou feina té a apagar els seus focs i justificar perquè el número dos del Departament feia campanya a Girona en comptes de treballar per la seguretat i estudiar els brots delinqüents d'un grup reduït que aprofita esdeveniments multitudinaris per destrossar el centre de la ciutat. Va passar amb les marxes estudiantils anti-Bolonya, cada vegada que el Barça guanya un títol i, és clar, es van repetir els incidents dimecres passat.

20/9/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Te'n recordes, Nebrera?



'Te'n recordes' és el primer d'una sèrie d'articles que aleatòriament rescataran declaracions antigues d'algun polític per comparar-les amb valoracions actuals del mateix subjecte. Es pretén refrescar la memòria i alleugerir la fagocitosi de l'electorat sofert que pateix cada dia un reguitzell d'informació sobre la classe dirigent.

El 19 d'octubre de 2009 la diputada Montserrat Nebrera, fitxatge estrella de Josep Piqué per concórrer de número dos als comicis de 2006, estripava el carnet del PP i abandonava el Parlament després d'una roda de premsa en la qual esgrimia que deixava la política perquè la considerava un “bassal que fa pudor”.

Nebrera marxava del PP amb dos expedients oberts pel partit i la publicació d'un llibre, “En legítima defensa”, en el qual apuntava contra Aznar, contra el PPC i contra la seva rival -proposada des de la direcció nacional- per dirigir el partit a Catalunya. Alicia Sánchez-Camacho la va derrotar al 2008 en una tensa i igualada votació.

Tres mesos van passar entre les manifestacions del 8 de novembre de 2009, quan assegurava que no formaria cap partit polític, i les de l'11 de febrer de 2010, quan va registrar el nom de la que seria la seva formació, Alternativa de Govern.

Montserrat Nebrera aspira a tornar al Parlament, una institució que va titllar de “costosa” pel dineral que ens suposa als contribuents i “inútil” perquè els grups parlamentaris són “meres corretges de transmissió” dels partits. L'exdiputada entén que no serveix de res proposar lleis i debatre-les a la cambra perquè ja se sap des d’un principi quin serà el resultat de les votacions.

La darrera aventura de Nebrera és proposar tirar endavant “polítiques diferents” i deixar de fer “parlamentarisme inútil”. El partit va tenir una presentació original la setmana passada amb el desvirgament del Timbaler del Bruc com a figura utilitzada políticament. Des de l'Anoia, l'exdiputada es va encomanar a la Moreneta -al conseller Baltasar li va funcionar- perquè “il·lumini” els catalans. Alternativa de Govern pretén fer-se un lloc en l'atapeït mar electoral per pescar els vots liberals dels populars desencantats i els convergents disgustats amb la Casa Gran.

La revolució Nebreriana proposa “alliberar i contribuir a despertar una Catalunya que parla un altre idioma del que estem acostumats en política”. Mentre gesta la rebel·lió i acaba de definir l'idioma potser, mentre dura la campanya electoral, caldria regalar a la líder d'Alternativa de Govern una màscara protectora per evitar-li la pudor del bassal polític.

 

13/9/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Ciutadania i política, dos camins cap a la independència?

La comissió organitzadora del I Aplec per la Independència va fer públic aquest diumenge a Arenys de Munt, un any després d'encetar l'allau de consultes independentistes, un manifest en el qual demana a la classe política catalana «que es comprometi amb Catalunya i amb el seu alliberament nacional». «Ens comprometem a que les forces polítiques a les quals pertanyem proposin al Parlament la celebració d’un referèndum vinculant que permeti convocar tot el poble català per tal que es manifesti sobre la conveniència que Catalunya esdevingui un estat independent», assenyala el manifest.

Arenys ha demostrat la desafecció de la ciutadania vers una representació política que és incapaç de canalitzar l'auge independentista fruit de la retallada estatutària. La demostració popular de força manifestada el 10 de juliol als carrers de Barcelona, per la imposició d'un Tribunal Constitucional que vulnera un pacte polític perquè es desentén de la legitimitat que atorga l'electorat als partits perquè legislin, constata el desenvolupament de l'embrió secessionista i evidencia que bona part de la ciutadania transita per un camí diferent al de la classe política. 'La Vanguardia' reflectia una punta d'aquest sentiment quan publicava una enquesta al juny segons la qual el 47% dels catalans advocaven per l'Estat propi.

Els partits tenen dos mesos i mig per aprofitar aquesta dinàmica i aconseguir un bon grapat de vots el 28 de novembre. Però, una vegada més, aglutinar el vot independentista sembla una quimera a Catalunya.

Segons Catalunya Decideix hi ha 17 partits independentistes.
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Reagrupament Independentista
- Democràcia Catalana
- Força Catalunya
- Candidatura d'Unitat Popular
- Endavant (OSAN)
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional
- Moviment de Defensa de la Terra
- Estat Català (.net)
- Estat Català (.cat)
- Partit Republicà Català
- Bloc Sobiranista Català (pacte amb reagrupament)
- Maulets
- Els Verds-Alternativa Verda
- Unitat Nacional Catalana
- Joventut Nacionalista de Catalunya
- Revolta Global

Hi ha 4 coalicions electorals:
- Solidaritat Catalana per la Independència
- Crida per la Terra
- Suma Independència (ha pactat amb Reagrupament)
- Conferència Nacional del Sobiranisme

ERC ha demostrat poca efectivitat en les darreres dues legislatures al Govern i pateix un degoteig de fugues que debiliten una imatge castigada per la fórmula del tripartit i la gestió de la crisi econòmica. La darrera, el director general de l'Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera, un alt càrrec que s'ha passat a Solidaritat.

Reagrupament Independentista (Rcat) i Suma Independència (SI) han arribat a un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions. El partit liderat per l'exconseller d'ERC Joan Carretero va sortir ben parat de la Diada i va exhibir múscul entre els manifestants. Però el pes de Reagrupament entre l'electorat és una incògnita i la incapacitat del republicà per pactar amb Laporta, pel xoc d'egos dels dos dirigents, minven les aspiracions de la formació per obtenir representació parlamentària.

El líder de Solidaritat Catalana per la Independència, Joan Laporta, es va insolidaritzar diumenge amb la independència i només es va deixar veure abans que comencés la marxa per atendre els periodistes i sortir a les fotos. La manifestació coincidia amb un partit del barça.

“Si no es va amb una candidatura única i taxativa, no anirem enlloc. No pot ser anar amb dues llistes amb el mateix tema, ja que aquest és el camí segur del fracàs”, manifesta una carta subscrita per l'expresident del Parlament, Heribert Barrera, i “un centenar de persones destacades de la societat i la cultura catalanes” signants del manifest 12 d'abril.

16/8/2010 - 06:00h - laMalla.cat

I encara els titllen d'antitaurins!

Més enllà de ser un símbol nacional en declivi, en forma de tanques publicitàries de licor repartides per les carreteres espanyoles, els toros han començat a ser política des que el Parlament els va posar en el seu punt de mira. La tauromàquia hauria d'agrair a la cambra legislativa del parc de la Ciutadella el rescat que ha fet d'un reducte tradicional que no entreté ni els quatre guiris encuriosits que els diumenges visiten la Monumental, sempre que no toregi l'artista José Tomàs.

La prohibició de les corrides a Catalunya ha aixecat una polseguera arreu del territori que ha revitalitzat el sector de la tauromàquia amb la mobilització de les associacions que defensen la Fiesta. Les xarxes socials treuen fum amb milers de signatures que protesten per una mesura que consideren polititzada, antiespanyola. Toreros, famosos, associacions i aficionats han participat als mitjans de comunicació abanderant un missatge poc constructiu basat en la critica a la prohibició parlamentària.

Zapatero diu que no cal polititzar la prohibició del Parlament. A veure com convenç el 60% dels espanyols que, segons l'enquesta publicada per un “dels seus” diaris,
El País, encarregada a Metroscopia, diuen no estar d'acord amb ella. A veure com convenç el 57% dels espanyols que afirmen estar convençuts que la prohibició té només un motiu o contingut polític perquè els toros s'identifiquen amb la idea d'Espanya que part de la classe política catalana no desitja. El toro és política, així ho venim afirmant en aquest mitjà des de fa temps. És política perquè és reflex de la societat de nord a sud. Per això és cultura i per això és tradició. (Font: mundotoro).

 

Potser quan els passi la fal·lera per criticar amb demagògia una decisió que hauria arribat naturalment -quan un negoci no funciona cau pel seu propi pes- els taurins aprofiten l'impuls que els han brindat els polítics catalans per revifar una tradició més morta que viva, per causa d'una organització inexistent i d'una gestió nefasta -excepte pels quatre promotors que ho maneguen i que s'han forrat.

Les places depenen dels recursos que reben de l'Administració. Tothom qui promou la catalanofòbia hauria de replantejar-se primer què és la Fiesta. ¿Oci, cultura? La ministra Sinde ho té molt clar, “els toros són cultura”, però no hi ha marc legal que defineixi què són les corrides i reguli quins drets i deures tenen els animals, els toreros i fins i tots els quatre guiris que visiten la Monumental amb barrets mexicans i unes quantes canyes a l'estómac.

 

 

Michelle Obama i la seva filla van estar quatre dies a Andalusia a principis d'agost i van visitar la plaça de toros de Ronda i el seu museu taurí. Van declinar, però, la invitació d'una empresa de serveis per presenciar una corrida que comptava amb la participació d'El Juli i Cayetano Rivera.

 

26/7/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Dimecres, 'la puntilla'

He escoltat el diputat del PSC, David Pérez, assegurar en tres o quatre ocasions que el seu grup al Parlament votaria en bloc en contra de la Iniciativa Legislativa Popular que vol prohibir les corrides de toros a Catalunya. Després d'una llarga tramitació que ha necessitat l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, la cambra legislativa afronta dimecres el debat i la votació final per decidir si es deixen de matar braus a les places catalanes.

Després d'una votació secreta -67 a favor i 59 en contra- la ILP es va admetre a tràmit el 18 de desembre. Aleshores el PSC va donar llibertat als seus per posicionar-se.

El president de CiU, Artur Mas, va jugar bones cartes des que la proposta va entrar al Parlament. Va assegurar que les conviccions dels diputats convergents sobre 'la Fiesta' estaven confrontades en un 50%, per la qual cosa la federació els donaria llibertat de vot en tota la tramitació. Pérez, abanderat socialista protaurí i ponent en la ILP, va manifestar que en la votació final el PSC jugaria en bloc, “perquè som un grup parlamentari i ens pronunciem amb una sola veu”.

Durant el període d'esmenes a la iniciativa, el PSC ha defensat les curses de braus a Catalunya i ha plantejat aprovar un "reglament taurí català" que garanteixi que el toro rebrà un tracte “el més digne possible”. Malgrat algunes veus socialistes discordants, Pérez, qui va viatjar amb una delegació del partit a Salamanca per visitar diverses ramaderies, repetia, davant la insistència d'associacions en defensa de la 'Fiesta' que s'ensumaven la desfeta, que el PSC sempre s'havia posicionat en bloc en el darrer tràmit de qualsevol projecte legislatiu.

Aquest dimecres el Parlament sentencia sobre la iniciativa abolicionista que van signar 180.000 ciutadans, en una votació que, a diferència del primer tràmit i en un bon exercici democràtic de transparència, serà pública. ERC i ICV-EUiA volen prohibir els toros, PP i Ciutadans volen que continuïn, i els dos partits amb més representació, CiU i PSC, han anunciat que donaran llibertat de vot als seus diputats.

Algunes associacions taurines s'han sentit enganyades pel senyor Pérez. Però a diferència de les corrides, les ficades de pota polítiques no comporten que se'ls doni la puntilla -per suposat en sentit figurat- als nostres parlamentaris.


La puntilla: espècie de punyal curt que serveix per matar els caps de bestiar.
Posar-se algú de puntilles: locució verbal col·loquial que significa persistir tossudament en un dictamen encara que el contradiguin.
Donar la puntilla:
1. locució verbal. Rematar els caps de bestiar amb la puntilla.
2. locució verbal que en sentit figurat i col·loquial vol dir rematar, causar el fracàs definitiu d'algú o d'alguna cosa.
Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola

28/6/2010 - 06:00h - laMalla.cat

Si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi

Scolkovo és un poble rus de la província de Samara que el president Dmitri Medvédev vol transformar en el Silicon Valley de l'Europa de l'Est. Però el Kremlin és a anys llum de la Casa Blanca en I+D i mentre al Caucas resten pendents del Telèfon Vermell -d'aquells de ferro i amb cable- Washington gaudeix d'un WI-FI generalitzat que els permet 'twittejar'.

Obama no és Bush i Medvédev no és Putin. La relació entre les dues potències ha millorat amb l'arribada de dirigents que tenen més consciència de l'època que els ha tocat viure. El projecte americà d'escut antimíssils a Polònia s'ha esvaït, hi ha acord sobre les sancions a l'Iran i sobre la reducció dels programes nuclears.

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Toronto* una nova cimera amb dues reunions dels països amb més diners, el G8 i el G20. Russos i americans continuaran parlant de la reducció d'armament i la promoció d'energies renovables, però amb el pretext de la trobada internacional, Medvédev va visitar Obama dijous passat per promocionar la indústria tecnològica.

El Kremlin busca diners i assessorament en noves tecnologies. El consell assessor de Scolkovo està integrat per personal de Google i de Cisco Systems, que ha anunciat una inversió a la futura Silicon Valley russa de 1.000 milions de dòlars.

Diuen les cròniques dels diaris que durant el dinar de feina a un 'fast food' a prop de la Casa Blanca que Obama ha popularitzat -els dos van demanar hamburgueses i van compartir patates fregides però no es van posar d'acord amb la beguda: el rus és més de Coca-Cola mentre que l'americà prefereix el Nestea- Medvédev es va interessar pels productes de la factoria Apple: l'iPad i l'iPhone4**.

 

 

I per penjar definitivament el Telèfon Vermell i aprofundir en la relació, el president rus va aprofitar la visita a Twitter per obrir un compte: @KremlinRussia_E i mantenir contacte permanent amb Washington.

 

*En un exercici de contenció per donar exemple en temps de crisi, el govern canadenc s'ha gastat uns 800 milions d'euros en l'organització de l'esdeveniment. Les dues darreres reunions a Londres i Pittsburg havien costat 20 i 15 milions respectivament. Però segur que en surten bons articles -si és que en surten- perquè el centre de premsa de la Cimera compta amb un llac artificial i una pantalla gegant perquè els periodistes treballin en les millors condicions.

**L'iPhone4 acaba d'arribar al mercat nord-americà amb l'objectiu de potenciar la banca mòbil -transferir diners de manera segura- que asseguren és el futur de la telefonia als EUA i les potències emergents però que a Europa no acaba de funcionar. El Govern espanyol diu que no retalla en noves tecnologies i ja ha parlat amb Movistar perquè els 350 diputats de les Corts canviïn les velles PDA pels moderns iPhone4, que no arribaran a Espanya fins al juliol.

 


 Dos periodistes gaudeixen del Fake Lake, el centre de premsa del G20 a Toronto
 
 
El centre de premsa ha costat 1,8 milions de dòlars

21/6/2010 - 08:05h - laMalla.cat

Retalls polítics de Saramago

Sobre les manifestacions de protesta contra l'atur per causa de la crisi: “¿Podemos dejar la salida de la crisis en manos de los expertos? ¿No son ellos precisamente, los banqueros, los políticos de máximo nivel mundial, los directivos de las grandes multinacionales, los especuladores, con la complicidad de los medios de comunicación social, los que, con la soberbia de quien se considera poseedor de la última sabiduría, nos mandaban callar cuando, en los últimos treinta años, tímidamente protestábamos, diciendo que nosotros no sabíamos nada, y por eso nos ridiculizaba? Era el tiempo del imperio absoluto del Mercado, esa entidad presuntamente auto- reformable y auto-regulable encargada por el inmutable destino de preparar y defender para siempre jamás nuestra felicidad personal y colectiva, aunque la realidad se encargase de desmentirlo cada hora que pasaba... Lo que está pasando es, en todos los aspectos, un crimen contra la humanidad y desde esta perspectiva debe ser analizado en los foros públicos y en las conciencias”. 'No al paro', per José Saramago

Sobre el jutge Baltasar Garzón, després del seu bandejament a la Cort Penal Internacional per la querella de la Falange: “El mismo Baltasar Garzón que, no siendo deportista de elite, no siendo ciclista ni jugador de fútbol o tenista, hizo universalmente conocido y respetado el nombre de España. El mismo Baltasar Garzón que hizo nacer en la conciencia de los españoles la necesidad de una Ley de la Memoria Histórica y que, a su abrigo, pretendió investigar no sólo los crímenes del franquismo sino los de las otras partes del conflicto. El mismo corajoso y honesto Baltasar Garzón que se atrevió a procesar a Augusto Pinochet, dándole a la justicia de países como Argentina y Chile un ejemplo de dignidad que luego sería continuado. Se invoca en España la Ley de Amnistía para justificar la persecución a Baltasar Garzón, pero, según mi opinión de ciudadano común, la Ley de Amnistía fue una manera hipócrita de intentar pasar página, equiparando a las víctimas con sus verdugos, en nombre de un igualmente hipócrita perdón general”. 'Ni leyes, ni justicia', per José Saramago

Sobre la relació entre Maria Magdalena i Jesucrist, en una carta escrita per la santa: “Jesús, conmigo, no fue el Hijo de Dios, y yo, con él, no fui la prostituta María de Magdala, fuimos únicamente este hombre y esta mujer, ambos estremecidos de amor y a quienes el mundo rodeaba como un buitre barruntando sangre. Algunos dijeron que Jesús había expulsado siete demonios de mis entrañas, pero tampoco eso es verdad. Lo que Jesús hizo, sí, fue despertar los siete ángeles que dormían dentro de mi alma a la espera de que él viniera a pedirme socorro: “Ayúdame””. 'Un capítulo para el Evangelio', per José Saramago

 

 

Sobre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu: “Habló simplemente porque no podía continuar callado... todo el mundo sabe que Cisjordania, en teoría espacio “nacional” del pueblo palestino, está cubierto de asentamientos, unos “legales” (o sea, autorizados y construidos por el gobierno de Tel-Aviv), otros “ilegales” (ésos a los que el mismo gobierno les hace la vista gorda). En el total son más de 200 asentamientos y en ellos viven medio millón de colonos, que hoy, a todas luces, se presentan como el mayor obstáculo para la paz, además de para el reconocimiento del derecho de los palestinos a tener un Estado independiente y viable... habría que ver qué pasaba si los judíos de Israel tuvieran los gobiernos de que la paz necesita. Denle las vueltas que quieran, la respuesta es negativa”. 'Netanyahu', per José Saramago

Sobre Silvio Berlusconi: “Alguien capaz de promover sobornos y comprar voluntades es capaz de todo. Berlusconi lo ha hecho. No se puede decir que no sea un delincuente porque no ha asesinado a nadie ni ha robado a mano armada. Pero existen otras muchas maneras de serlo".

Sobre la iniciativa -made in il Cavaliere- de donar plena representació als caps dels grups parlamentaris en la presa de decisions per els debats en les tramitacions legislatives: “Nada más democrático. De camino podría comenzar a pensarse en liquidar esos imponentes, arrogantes y pretenciosos edificios denominados parlamentos y senados, fuentes de continuas discusiones y de elevados gastos que no aprovechan al pueblo. De reducción en reducción supongo que llegaríamos al ágora de los griegos. Claro, con ágora, pero sin griegos. Me dirán que a este Cavaliere no hay que tomarlo en serio. Sí, pero el peligro es que acabemos por no tomar en serio a quienes lo eligen”. 'La democracia en un taxi', per José Saramago

14/6/2010 - 06:00h - laMalla.cat

A anys llum d'Europa

El Departament d'Educació de la Generalitat ha ofertat enguany 400 places per fer de mestre d'anglès però només ha cobert 202 vacants perquè la meitat dels aspirants no tenien el nivell exigible de l'idioma.

Un de cada tres alumnes arriba a l'ESO sense assolir l'anglès mínim requerit, segons els resultats de les proves de nivell que s'han fet a sisè de primària i malgrat que el Departament reconeix que la dificultat de l'examen era “molt baixa”. El conseller Maragall diu que es constata que l'alumnat té un problema de lectoescriptura.

El nou pla d'estudis de Bolonya obligarà els universitaris a cursar com a mínim un 10% de la carrera en anglès. Serà una tasca difícil per a les aules catalanes assolir les directrius europees si es té en compte el coneixement de l'idioma de professors i alumnes.

Quin aprenentatge tindran els alumnes si la meitat dels mestres estan mal formats?
La Conselleria deu creuar els dits perquè no empitjori la salut del personal docent. Una onada de baixes laborals convertiria l'anglès en un idioma en perill d'extinció a les classes.