2/11/2010 - 06:01h - laMalla.cat

“On est pas fatigues!”

 


“On est pas fatigues!” (No estem cansats!) repetia el mig milió de persones que dijous passat es va manifestar a França per protestar contra l'aprovació, el dia anterior, del projecte de Sarkozy que allarga dos anys l'edat de jubilació, dels 60 als 62.

L'1 de maig, quan l'Eliseu trenca les negociacions amb els sindicats, gairebé mig milió de persones surten al carrer per defensar el sistema de jubilacions. El 16 de juny Sarkozy presenta el seu projecte, que amplia l'edat de jubilació dels 60 als 62 anys i dels 65 als 67 per a les persones que no hagin cotitzat el temps estipulat, i una setmana després dos milions de manifestants ocupen els carrers de França. Gairebé quatre mesos després, tres milions de persones diuen "no" a Sarkozy. A principis d'octubre el país està a punt de col·lapsar-se perquè les refineries estan tancades i un 34% de les benzineres no té ni una gota de petroli. Sindicats i estudiants protagonitzen les protestes. Un 71% dels francesos dóna suport a la vaga general del 19 d'octubre, segons un sondeig de l'institut CSA.

Cinc mesos i deu jornades de protesta després, el president de la República només ha de promulgar el text aprovat la setmana passada perquè la reforma entri en vigor. Una enquesta de CSA per al diari Le Parisien assenyala que malgrat el desgast el 65% de l'opinió pública encara dóna suport al moviment social. El mateix sondeig enfonsa Sarkozy, que pateix l'índex de popularitat més baix des que va començar el seu mandat.


Juny de 2010. El Govern espanyol facilita l'acomiadament a la feina amb l'aprovació d'un decret, rebutjat per la resta de partits polítics, que redueix de 45 a 33 dies per any treballat la indemnització en cas que un empresari faci fora un treballador de manera improcedent. Els sindicats triguen quatre mesos a convocar una vaga general de protesta contra la reforma. "Huelga no general", "Vaga sí, general no" i "Més sindical que general", titula la premsa catalana el dia posterior a l'aturada.

Un francès rep un salari mínim mensual de 1.344 euros, treballa 35 hores per setmana i té 25 festius assegurats en el sector privat. Un espanyol rep un salari mínim mensual de 674 euros, treballa 40 hores setmanals i disposa de 22 dies de vacances.

Defenso allargar dos anys l'edat de jubilació perquè l'increment de l'esperança de vida fa insostenible l'actual sistema de pensions. Però sóc incapaç d'assimilar el contrast entre les protestes estudiantils a França per un llei que els afectarà d'aquí a 40 anys i la minsa presència de joves a la manifestació del 29 de setembre a Barcelona per una reforma laboral que els aboca encara més a la precarietat.

Comentaris
  1. Avatar
    Ñia diu:

    Abaixem el cap i continuem dient que sí a tot, és vergonyós. On és la denúncia social dels mitjans de comunicació? Les ganes de lluitar dels joves? La responsabilitat de tots? I a les eleccions catalanes ja veurem, un "varapalo" més a les polítiques socials (perquè els hi agradarà tant aquesta paraula als mitjans?

    02/11/2010 - 12:14h
  2. Avatar
    Ramon diu:

    A França encara deuen creure en els seus sindicats, aqui ja hem vist massa sindicalistes engreixar-se i aburgesar-se fins a extrems indefensables. Aqui els síndicats tenen els colors dels principals partits i, masses vegades, els hem vist justificar decisions favorables a la patronal. Aqui, de fet, recorden massa el "Sindicato Vertical".

    02/11/2010 - 13:00h