4/4/2011 - 06:02h - laMalla.cat

Sobre la competència deslleial de COMRàdio (i R4 i CatR)

 

Qui assumeix més riscos laborals guanya més diners. Doncs, l'empresa privada paga millor els treballadors però no els assegura estabilitat. Aquesta premissa que regeix el mercat laboral té una excepció en el periodisme, sobretot en el radiofònic.

Fa tres anys que segueixo la informació generada pels polítics catalans i he treballat per a tres mitjans de comunicació. En aquest període he vist una renovació de personal constant entre els companys que treballen per a ràdios privades. El motiu principal: les condicions laborals, en especial, el sou.

La retribució que reben els redactors de les ràdios privades -catalanes i espanyoles- és molt minsa, força inferior a la mitjana salarial d'Espanya (21.500 euros bruts anuals). Les empreses no valoren ni les hores de feina que se'ls exigeix ni la responsabilitat que comporta ser el difusor de la informació que genera l'actualitat. Els redactors, que conformen la part majoritària de la plantilla d'un mitjà, són determinants a l'hora de contribuir a generar corrents d'opinió en una societat.

Per aquest motiu, tinc calfreds quan llegeixo que l'informe que la patronal de la ràdio catalana ha deixat sobre la taula del secretari general de Vicepresidència, Francesc Homs, -de qui depèn l'àrea dels mitjans de comunicació- demana que en virtut de la normativa comunitària i nacional, la ràdio pública no pot perjudicar, ni en continguts ni en contractacions, la radiodifusió privada.

L'Associació Catalana de Ràdio vol el tancament de COMRàdio perquè entén que produeix una programació generalista que res no té a veure amb continguts locals, convertint-se en una nova cadena pública pseudomunicipal.

Considero necessària una ràdio que asseguri el servei públic a través de l'associació amb els ens locals catalans per proveir-los d'informació. I aquest paper correspon a COMRàdio. Dubto que les cadenes d'àmbit estatal demanin freqüències municipals amb l'objectiu d'adaptar les seves programacions a les necessitats de les zones on emeten.

Si les condicions laborals dels redactors de les ràdios privades, com a mínim, s'equiparessin a les de les públiques, aleshores entendria les reclamacions de la patronal. I defensaria un nou repartiment de llicències si em cregués que les emissores privades defineixen les seves programacions en funció dels municipis que les poden sintonitzar.

INFORME SOBRE LA NECESSITAT D'INTRODUIR ELS PRINCIPIS I TÈCNIQUES JURÍDIQUES DE MENOR RESTRICTIVITAT, INTERVENCIÓ MÍNIMA, AUTORREGULACIÓ I SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA EN EL SISTEMA AUDIOVISUAL PRIVAT

Comentaris
  1. Avatar
    Vogelfanger diu:

    Totalment d'acord amb tu amb el tema del sou a les ràdios públiques i privades que jo mateix he patit i que no se com s'hauria d'arreglar. Però seria bo que algú posés fil a l'agulla.

    Pel què fa a la situació de la COM, deu haver canviat molt des que la vaig conèixer una mica. El que no ha canviat és que sembla capficada a fer un paper minoritari i la corba d'oients es va reduint any rera any.

    Sempre la vaig trobar una ràdio que tenia un excés de personal, sobretot de comandaments i que estava massa supeditada al control polític i a la correcció instantània de qualsevol cosa que s'apartés del camí traçat. Els mateixos problemes que havia vist a ràdios locals de localitats petites però augmentats i corregits.

    Crec que fa temps que s'hauria d'haver fet un pla de gestió (en comptes d'externalitzar contractacions) i crear alguns programes de qualitat (amb estrelles de la ràdio, si es vol) que almenys els permetés ser una alternativa i atrapés a un sector de l'audiència determinat (encara no he entès l'expulsió de Joan Barril).

    Estic d'acord en que la ràdio pública ha d'oferir continguts i contemplar sectors d'oients que segurament la ràdio privada no contemplarà mai. Però això no vol dir renunciar o no fer cap esforç per aconseguir triomfar davant d'un públic més general. Les televisions públiques com TVE i TV3 aconsegueixen grans èxits d'audiència i aguanten programes que no emetrien mai les televisions privades.

    Evidentment la patronal de ràdios privades es vol espolsar de sobre els competidors públics per obtenir més ingressos per publicitat. Desgraciadament penso que uns majors ingressos difícilment es convertiran en millors sous pels redactors. El model de RAC1 és pagar a les estrelles i castigar els redactors que els fan la feina.

    Precisament un dels millors moments de la ràdio en català (amb RAC1 i Catalunya Ràdio disputant-se el primer lloc als EGMs i aconseguint una majoria d'oients en català) coincideix amb problemes molt greus dels treballadors del sector. Molts, per amor al mitjà, es conformen amb sous miserables i sense perspectives de millora. D'altres ja han abandonat la professió incapaços d'aguantar més.

    Són problemes que no es contemplen perquè "la nave va" però que poden buidar de grans professionals les ràdios i poden minvar el seu contingut. Tot el que s'ha aconseguit per la ràdio en català pot caure com un castell perquè les cartes de sota ja fa temps que tremolen.

    04/04/2011 - 17:53h
  2. Avatar
    GUAL diu:

    Hauriem de regular de manera estricta les politiques de les radios privades, no pot ser que facin el que vulguin. Paguen poc i exploten molt, a part del servei que ofereixen, que majoritàriament és de poca qualitat. Ens trobem amb el pols dèbil dels polítics, que no s'imposen al sector privat, i apel·lant a la mà invisible, deixen que quatre empresaris s'enriqueixin amb el tràfic d'informació...

    18/04/2011 - 08:31h