9/6/2010 - 10:47h - laMalla.cat

Perquè criden si tenen micro?

En aquests dies de constants mítings i informacions adreçades a una inquieta ciutadania s'està produint un fenomen peculiar: veiem com les persones que parlen, tot i que tenen un micròfon al davant, criden... i molt, i d'altres que parlen tant baixet que necessiten de suports tecnològics i d'intèrprets per poder ser escoltats.

Tot això m'ha fet reflexionar. L'augment de volum de veu no és proporcional a la gravetat en el contingut de missatge, ja que ni han que et renyen sempre que parlen, encara que sigui per felicitar-te i d'altres que has de pegar l'orella a l'altaveu per intuir el que t'està dient.

I en tot això quines són les persones afectades? En primer terme, els tècnics de so que es veuen incapaços de modular els tons amb la celeritat amb el que el oradors els canvien; i en segon terme totes les persones que assisteixen a aquests actes, amb especial atenció a les que ocupen les primeres files, que majoritàriament són gent convençuda que ja coneix el missatge i a l'orador i que per això han desenvolupat la magnifica habilitat de desconnectar, tot i el somriure de comprensió que acostumen a tenir. És a dir, estan però no estan, no se si m'enteneu.

També, hi han els que han desenvolupat una altra meravellosa habilitat, la de llegir els llavis; aquells que davant d'un orador que parla molt fluixet coneixen el discurs només veient com mouen la boca, sempre que aquesta no tingui vibracions estranyes produïdes per un sesseig molest o per algun element distorsionador, com un bigoti mal tallat que dona una imatge que fàcilment podem relacionar amb personatges històrics de trist record.

Ah! alerta - que diria aquell- també hi ha de beneficiats: els venedors d'aparells d'audició. Uns minúsculs equips que es pengen de les orelles i que es poden trobar als múltiples canals de televenda que han proliferat amb la TDT; uns aparells que et permeten -fins i tot- escoltar el que diu la teva veïna. Aquest és un interessant mètode d'espionatge, sempre que es faci amb el corresponent permís judicial, que desprès -ja ho sabem- poden no ser acceptats com a prova.

Un exemple pràctic: que es vol justificar una despesa molt elevada en l'execució d'una consulta popular doncs es crida. S'ha de dir, però, que el personatge acostuma a ser bastant cridaner, però la sensació que deixa és que tot i que l'acció l'ha fet ell i està valorant com l'ha fet, surts convençut que tu has tingut alguna cosa a veure i que per això t'ha estat renyant tota l'estona.

Un altre exemple: s'ha de dir a tothom que l'època de vaques grasses s'ha acabat, que les vaques s'han hagut de posar a dieta i que -per prescripció d'un metge molt bo que hi viu a Brussel·les- han de perdre un volum de greix considerable. Doncs bé per explicar com ens afectarà la dieta, la gestora d'aplicar-la acostuma a parlar tant fluixet que desprès necessita que altres membres del seu equip sortint interpretant el que ha volgut dir, que en molts cassos no coincideix amb el que es va intuir de la lectura de llavis pertinent.

Malauradament, tant en un cas com en un altre, els receptors dels missatges, que són els afectats/ciutadania, han après a modular també l'orella, una orella -i no és cap malaltia- que pateix sordesa convenient transitòria produïda per un cabreig intestinal amb greus afectacions a la butxaca i als drets socials.