25/7/2011 - 12:56h - laMalla.cat

Nens i nenes. Homes i dones.

Tinc molt clar que el respecte als altres, les actituds vitals i socials o els valors són coses que s’aprenen quan ets infant i que, si realment volem que s’interioritzin, cal que formin part de l’actitud diària i de l’exemple que donem.

A priori, sempre havia pensat que si tenia fills dels dos sexes els tractaria de la mateixa manera, fomentaria els mateixos valors, inculcaria als nois el respecte i l’estimació a les dones i a les noies l’autoestima i la confiança en sí mateixes perquè no se sentissin mai menys que ningú.

A més, evidentment, tinc molt clar que han de veure a casa que tant la mare com el pare fan feines domèstiques i, quan tinguin l’edat, tots tres tindran les mateixes responsabilitats a l’hora de parar taula, posar el rentavaixelles, fer-se el llit o endreçar l’habitació.

Fins aquí, la teoria està molt bé; portar-ho a la pràctica tenint en compte que cal “predicar amb l’exemple”, de vegades potser no serà tan fàcil. I és que crec que el pes cultural és molt gran i les coses no són tan neutres com semblen. Evidentment, els nens reben altres inputs que no sempre podrem controlar però no em refereixo a això, parlo de mí mateixa i del seu pare (que això és cosa de dos), de la nostra actitud, de la manera com ens hi adrecem des de ben petits. Quan l’Ares es porta malament és “una bruixeta” i quan l’Isaac xiscla com un animal fins que l’agafes en braços (que seria el més semblant a portar-se malament en un nen de 6 mesos i mig), li dic que és “un terrorista” o “un delinqüent”. Quan l’Ares sent un nadó assolia un nou repte (fer la croqueta, aixecar-se, menjar sòlids…) era una campiona però també “la meva reina bonica”; els petits són per exemple, a part de campions, “valents”. El llenguatge ens depara aquests paranys però, el més greu, és que en general i sense voler hi adrecem més tendresa (o potser una actitud diferent, no sé com dir-ho) a la nena. Us prometo que, des que ens vam adonar, tant el seu pare com jo ho estem corregint però no deixa de ser curiós que et passin aquestes coses estan conscienciats com estem.

Com he arribat a fer tota aquesta reflexió? Els amics de “Famílies i escola” m’hi han portat.

http://xtvlblocs.cat/familiesiescola

“Jo sóc noi i ella és noia. I què?” és el tema d’aquesta setmana, l’últim d’aquesta temporada, però els podeu veure tots al seu bloc: hi ha temes ben interessants pels pares i mares i que volem fer-ho bé (aix! Què difícil!)

4/1/2011 - 04:10h - laMalla.cat

Insomni

Primer de tot, bon any i disculpeu els dies sense notícies meves però els nadals no m’han permès dedicar-me a la literatura. A més, estic taaaaaan cansada...

 

En el meu primer embaràs, i gràcies al “xut d’hormones” que suposa una gestació, vaig passar un primer trimestre vivint “intensament” la nit. Em despertava cada dia i no em quedava més remei que posar-me a llegir veient passar les hores.

Aquesta vegada les hormones em van respectar el primer trimestre però aquest últim són els meus fills els qui no em respecten el descans. Em desperto un munt de vegades per anar al lavabo (normal, l’Isaac té el cap còmodament recolzat a la vegiga de la mama), l’esquena em mata de dolor i cap de les dues postures que puc adoptar (costat esquerre o costat dret) acaba de ser la bona, fonamentalment perquè me’n canso. De pas, algun cop sec inesperat vingut de l’interior de les meves entranyes em desperta quan menys m’ho espero. Ja us ho trobareu, reiets, aquí fora mano jo...

 

Bé, mirem la part positiva, estic descobrint la nit des d’un altre punt de vista. Per exemple, m’estic especialitzant en els horaris dels camions de les escombraries. No hagués pensat mai que és imprescindible buidar el contenidor groc, el del plàstic, el dia 1 de gener (sí, sí, Any Nou) a les 7 del matí. També he descobert que qualsevol hora és bona per treure el gos a passejar, tot i que amb la rasca que fa aquests dies, les tres o les quatre de la matinada no em sembla el més encertat.

I comentari a part mereix la televisió: si us plau, una querella criminal contra Prisa i Telecinco. No tenen prou amb deixar els 200 professionals de CNN+ al carrer amb la que està caient per posar-nos 24 hores de GH en directe; carregar-se una mica més la pluralitat als mitjans del país deixant-nos sense l’opció d’un canal 24 hores de notícies privat. Que m’he d’empassar les mateixes notícies mil vegades al 3/24 i al 24h de TVE o a mirar els concursos cutre-enganyifa o els xats guarros!!!! Qualsevol de les opcions no pot ser bona pel desenvolupament dels meus fills.