27/4/2011 - 10:41h - laMalla.cat

Prova superada!!!

Un missatge d’optimisme. Hem fet una sortida de 5x5 (5 dies 5 persones) per Setmana Santa i... HEM SOBREVISCUT!!! És més, HA ANAT PROU BÉ!!!

Pensava que mai sortiríem de casa. Preteníem començar a fer l’equipatge uns dies abans: impossible. I va quedar tot pel dia de marxar....

Imagineu-vos: roba de nens, roba de pares i artilugis diversos. Per exemple, calien: la trona portàtil per l’Ares, el bressol de viatge pels nens (sort que amb un aquesta vegada ja fèiem), les dues hamaques pels petits, la banyera (inflable que no ocupa gaire però era important no deixar-se-la), el cotxet doble (el de l’Ares no era imprescindible i duiem el patí). A més: biberons, llets, bolquers, tovalloletes, sabons, cremes...

En fi, que la llista no s’acabava mai i per més que anaves fent les interrupcions eren constants (ara unes caques, ara un bibe, ara una teta...), si ja costa sortir de casa els dies de cada dia...

Un cop nens i trastos dins del cotxe, quedava el viatge. Vam fer un desplaçament d’una mica més d’una hora, la primera vegada no volíem passar-nos. Els petits, quan el cotxe es mou constantment, es queden clapats; és horrorós fins que surts de Barcelona perquè cada semàfor tenim concert de plors però després no hi ha nens per una bona estona. La germana gran, la jefa del seient del darrera, els vigila:

-         mama, tete “pora” (com si no el sentís! Si és l’Isaac, el sent tot el barri)

-         sí, bonica, i l’Oriol, dorm?

-         Sí, “mumí”.

Tot controlat. L’Ares va anar tot el camí desperta:

-         Palito - si és que és filla dels seus pares, tot el dia menjant...

-         Papa, “aba”- clar, tant “palito”, fa venir set

A base de palitos i aigua vam arribar al destí tranquilament tot i que els últims 10 minuts la pobre estava fins al monyo.

Després, perfecte, tot i que el temps no va acompanyar i va fer fresqueta. L’Ares s’ho va passar bomba i nosaltres vam descansar encara que només sigui mentalment pel canvi d’escenari. Fas el mateix de sempre, tenir cura dels teus nens, però a un altre lloc.

Demostrat: es pot fer, es pot anar de vancances amb tres nens menors de 2 anys, que no es facin estranys, que et deixin descansar i anar i tornar amb dignitat.

10/3/2011 - 08:30h - laMalla.cat

L'Ares fa 2 anys

Avui és el gran dia: la reina de casa fa dos anys.

Cantarem el "cunanos felís" i menjarem un "patís" amb "pema" i bufarem la "pema". Si li pregunteu quants anys fa us dirà que dos i només si li demaneu aixecarà dos dits, l'índex i el polze.

Li farem dues "culetes", com a ella li agrada, i li posarem "quips". 

Em sembla que aquesta és una de les millors edats, m'ho estic passant bomba amb ella, està molt divertida, cada dia aprèn coses noves i jo amb ella.

Penso disfrutar-la tot el que pugui i... encara me'n queden dos més, JUUUUUUUUPIIIIIIIIII!!!!!!!!!!

21/2/2011 - 01:31h - laMalla.cat

La germana gran en acció

L’Ares, la meva filla, acaba de fer 23 mesos i els seus germans ja en tenen un. Potser ja podem fer balanç de la convivència i jo crec que és positiu.

El dia que va arribar l’Isaac a casa, l’hauríeu d’haver vista perquè no sé com descriure la cara que va fer, els saltironets d’alegria, els escarafalls de nervis i el riure. Des de llavors són constants els petons i les abraçades als tetes, individualment o incloent els papes, que sembla que siguem un equip de futbol celebrant gols. 

Per sort vam superar ràpid els plors de l'Ares quan els petits ploraven; ens va costar uns dies fer-li entendre que als tetes no els passava res greu perquè ploressin però que eren petits i quan tenien gana no sabien dir-ho d'una altra manera que no fos plorant. Uff! un descans, una veu menys...

Jo patia per ella, encara pateixo pel tema de la gelosia però la veritat és que la cosa va prou bé. Està una mica més pesadeta i vol més “bracitos” però està molt contenta i els dedica moltes atencions.

Jo sóc de les que nega diferències de caràcter o de gustos entre homes i dones, i menys durant els primers anys de vida, però ho he de reconèixer, estic convençuda que si hagués tingut un nen no hauria estat així: segurament el germà gran hagués “passat” dels petits. Segur que hi ha nens als que els fan molta gràcia els bebès i nenes que no en fan ni cas però està comprovat empíricament que és just al contrari. Quan anem al parc amb el cotxet doble són les nenes, majoritàriament, les que s’apropen i les que volen veure els bessons. No hi posaré nom: ni sensibilitat especial, ni instint maternal ni res de res, perquè no m’ho crec i perquè em fa ràbia. Però el que sigui està ajudant probablement a que tot sigui més fàcil amb l’Ares que, per cert, està per menjar-se-la: guapa, divertidíssima, simpàtica, contenta, canta, balla, parla com un lloro i, a sobre, ja la comencem a entendre! Només penso en el dia que els altres dos arribin a aquesta fase, pot ser divertidíssim!!! Potser ho penso perquè em compensi una mica més la son que estic passant i els plors a dos i tres veus...

2/11/2010 - 13:30h - laMalla.cat

La germana "gran"

 

 

La meva filla té els ulls grans i rodons. Quan se’t queda mirant sense cap altra expressió facial o sonora sempre tens la sensació que t’està interrogant. El dia que vaig decidir introduir el tema dels “nous inquilins” potser no vaig escollir la millor fórmula però és la que se’m va ocórrer:

- “La mama té dos germanets a la panxa”

I és clar, la meva filla em va aixecar la samarreta buscant els dos germanets. Evidentment, pocs segons després va baixar la samarreta i se’m va quedar mirant com només ella sap fer: “Mama, quina mena de moto m’estàs venent?”, semblava que em digués.

Bé, no vaig desistir i el seu pare tampoc i vam anar introduint el tema amb noves estratègies; és petita però no és tonta i pensem que és bo anar-li explicant què passa (quins pares més responsables!).

Afegeixo una altra dada. En aquell moment el vocabulari de la meva filla es limitava a: sí, no, papa, mama, iaia, hola, adios (encara no entenc perquè ho diu en castellà), aba per referir-se a l’aigua i pa per indicar qualsevol cosa per endrapar i que es pugui comprar en un forn o pastisseria.

Així que, unes setmanes més tard, estant exactament en la mateixa posició i al mateix lloc que el dia de l’“aixecament de camisa” però amb el seu pare com a espectador, la meva filla em va col·locar les mans amb tota la delicadesa sobre la panxa, em va clavar els ulls (aquells grans i rodons que us deia) i va dir: “Tetes”.

Ho confesso, em vaig emocionar.