27/4/2011 - 10:41h - laMalla.cat

Prova superada!!!

Un missatge d’optimisme. Hem fet una sortida de 5x5 (5 dies 5 persones) per Setmana Santa i... HEM SOBREVISCUT!!! És més, HA ANAT PROU BÉ!!!

Pensava que mai sortiríem de casa. Preteníem començar a fer l’equipatge uns dies abans: impossible. I va quedar tot pel dia de marxar....

Imagineu-vos: roba de nens, roba de pares i artilugis diversos. Per exemple, calien: la trona portàtil per l’Ares, el bressol de viatge pels nens (sort que amb un aquesta vegada ja fèiem), les dues hamaques pels petits, la banyera (inflable que no ocupa gaire però era important no deixar-se-la), el cotxet doble (el de l’Ares no era imprescindible i duiem el patí). A més: biberons, llets, bolquers, tovalloletes, sabons, cremes...

En fi, que la llista no s’acabava mai i per més que anaves fent les interrupcions eren constants (ara unes caques, ara un bibe, ara una teta...), si ja costa sortir de casa els dies de cada dia...

Un cop nens i trastos dins del cotxe, quedava el viatge. Vam fer un desplaçament d’una mica més d’una hora, la primera vegada no volíem passar-nos. Els petits, quan el cotxe es mou constantment, es queden clapats; és horrorós fins que surts de Barcelona perquè cada semàfor tenim concert de plors però després no hi ha nens per una bona estona. La germana gran, la jefa del seient del darrera, els vigila:

-         mama, tete “pora” (com si no el sentís! Si és l’Isaac, el sent tot el barri)

-         sí, bonica, i l’Oriol, dorm?

-         Sí, “mumí”.

Tot controlat. L’Ares va anar tot el camí desperta:

-         Palito - si és que és filla dels seus pares, tot el dia menjant...

-         Papa, “aba”- clar, tant “palito”, fa venir set

A base de palitos i aigua vam arribar al destí tranquilament tot i que els últims 10 minuts la pobre estava fins al monyo.

Després, perfecte, tot i que el temps no va acompanyar i va fer fresqueta. L’Ares s’ho va passar bomba i nosaltres vam descansar encara que només sigui mentalment pel canvi d’escenari. Fas el mateix de sempre, tenir cura dels teus nens, però a un altre lloc.

Demostrat: es pot fer, es pot anar de vancances amb tres nens menors de 2 anys, que no es facin estranys, que et deixin descansar i anar i tornar amb dignitat.

6/4/2011 - 10:32h - laMalla.cat

Lactània materna: mites i llegendes

La meva filla va prendre exclusivament llet materna durant sis mesos. Després, durant tres mesos més, vam combinar els primers aliments amb el pit fins que ambdues vam veure que aquella relació “ubre-filial” no anava en lloc (a ella ja no li sortia llet i a mi em feia mal) i vam trencar de mutu acord. Evidentment, vam estar alletant de manera natural durant nou mesos per convenciment però sobretot perquè resultava fàcil i còmode.

Amb els bessons estic combinant el pit i el biberó i em sap greu; si fos per mi, tot seria pit però la central suministradora no donava per més i els pobres nens passaven molta gana. Aquí tenim un dels primers mites sobre la lactància que a mi m’havien repetit mil vegades i que havia llegit a quaranta mil textos sobre el tema: “es produeix tanta quantitat com en necessitin els nens”; pobrets meus, mira que xuclaven però res de res, no n’hi havia prou i a les poques setmanes vam incorporar...

El diabòlic biberó!!!! Com vaig gosar? I sense una tetina especial?, “mira que si comencen amb el biberó, després no volen el pit”; “MEEEEC, ERROOOOR”, els meus fills mengen indistintament una cosa i una altra però els segueix agrandant més el pit (és que la mama, tan apropet, aquella caloreta i, deixem-nos d’històries, que deu ser més bona que la de fórmula, no?).

Però aquestes no són les úniques regles de la “sacrosanta lactància materna” que m’he permès transgredir (sóc una pecadora sense possible redempció): “és imprescindible que, tot just havent sortit del ventre de la mare, la criatura es posi a prop del pit i faci les primeres succions; si no és així, l’alletament matern no funcionarà”. Cap dels meus TRES fills va tastar el pit abans de 18 hores, vam estar separats (un dels inconvenients de tenir una mare cardiòpata) però cap dels tres va tenir problema per agafar el pit i succionar. Penseu que els petits, la primera vegada que van tastar la llet materna (o més aviat el calostre dels primer dies) directament de la “font” va ser amb més de 48 hores de vida i l’Isaac, esquifit com era i amb menys de 2’4 kg de pes va agafar-se com un autèntic campió.

“La lactància materna permet crear un vincle afectiu indisoluble entre mare i fill”; ara ho entenc, tots aquests salvatges del programa “Hermano mayor”, segur que van ser alletats amb biberó... Jo, justet justet, vaig prendre el pit de la meva mare durant un mes però molt ben aprofitat, eh? Em sembla que no la puc estimar més i estem tan unides que difícilment algú ens podria separar. Algún dia li dedicaré un post a la meva mare, un d’aquells que us fan plorar.

Em sembla que he demostrat fidelitat absoluta al mètode natural però, em primer lloc, no m’agraden les postures talibans sobre aquest tema. La lactància materna s’ha de dur a terme amb convenciment i, sinó, el metòde artificial és fantàstic, compleix la funció i permet incorporar altres membres de la família al ritual de l’alimentació.

En fi, que aniré a l’infern de les mares lactants...

22/12/2010 - 23:08h - laMalla.cat

Ja tenim cotxet!!!

Mare meva, quina bogeria! Jo que pensava que aquesta me l'estalviava!! És clar, quan vaig saber que estava embarassada, vaig pensar que no havia ni de desar el cotxet: li posava un altre cop el cuco i llestos!!! Santa innocència!!!

Però, amb el "paquet doble", calia un nou màster en cotxets de criatura, ara dobles. Abans d'anar a veure a l'amic Ferran (amic i professional del ram, assessor habitual en aquests temes) vam començar a fer un cop d'ull a les principals botigues i a les més properes. El més divertit és que quan demanàvem per un cotxet doble es pensaven que ho dèiem per la nena i "un altre en camí":

-No, no, la nena ja té el seu; si de cas, haurem de buscar-ne un que pugui portar patinet per a ella.- la veritat, de vegades posaven cara de por, com si haguessin vist el Comte Dràcula.

En fi, resulta que en els cotxets dobles hi ha dos grans grups en funció de com es col·loquen les criatures: o un al costat de l'altre o un davant l'altre. Analitzant analitzant, vam creure que un davant de l'altre tenia més inconvenients ja que solen fer entre 120 i 140 cm si vols que tots dos nens es puguin tombar sense molestar-se. I a això calia afegir el patinet de la nena, si el model ho permetia. Per tant, si s'ha de pujar un esglaó, jo no em veia capacitada; de la mateixa manera que per fer girs en determinats carrers. Com que els amics de Bugaboo (http://bugaboo.com) no treuen el seu cotxet doble fins a la primavera (http://pressroom.bugaboo.com/), o sigui, que no arribem, i tenint en compte totes aquestes coses, vam decidir-nos per un model amb una sola peça (no es posa cuco sinó unes adaptacions), lleuger però resistent, que pot incorporar patinet i que es pot plegar amb una sola mà. Espero que us agradi i que ens faci servei, que és el més important, http://babyjogger.atrevidos.es/mini.html.

 Cotxet

9/12/2010 - 11:21h - laMalla.cat

Oriol i Isaac

Aquests seran els noms dels meus nens.

Pot semblar senzill però escollir dos noms crec que és encara més complicat que escollir-ne només un.

Algú m’havia proposat que el pare en triés un i jo l’altre: ni parlar-ne!!! I si es decideix per un que a mi no m’agradi? La resta de la meva vida cridant al meu fill per un nom horrorós? Aquesta solució no era la bona.

Sent dos nois, també hi havia la possibilitat de fer l’habitual llista de noms i quedar-se amb els dos finalistes, però això no és tan fàcil: I si queden pel final Saül i Raül? O Víctor i Iker? O Pere i Pau? Siguem seriosos.

Després de donar-li moltes voltes i de, fins i tot, llegir recomanacions sobre el tema, cal seguir unes pautes bàsiques a més de les que es regeixen pel gust personal. Per exemple, per nosaltres, havien de ser noms curts i que no es poguessin traduir o, en el seu defecte, que fossin igual en català que en castellà. A partir d’aquí, calia buscar la compatibilitat entre ells i amb el de la seva germana, per exemple:

- Dos noms que no s’assemblin entre ells. Perquè Pili i Mili, Pin i Pon o Uriel i Oriol, poden fer molta gràcia però no serien el més pràctic. Pels pares per no confondre’s constantment i per ells per no donar-los més eines del compte per poder jugar a l’equívoc.

- Caín i Abel, Rómulo i Remo... quina gràcia! Però dues persones són bastant més que una broma.

En fi, tampoc em dedicaré a donar lliçons a ningú però, o jo sóc molt responsable o m’agrada prendre’m les coses, que realment ho mereixen, seriosament. Hem escollit dos noms que m’agraden molt i, no ens enganyem, un nom és per tota la vida!!! Espero que a ells també els agradin.

Ah! M’oblidava! El fetus 1 és l’Isaac i el 2 és l’Oriol.