9/3/2011 - 15:45h - laMalla.cat

Els nadons prematurs prenen cafeïna

Ja us he comentat algun altre dia quin munt de coses he après amb els meus embarassos. Un nou capítol del curs d'iniciació a la medicina el vaig fer a les unitats de neonats.

És al·lucinant la de biberons que es poden prendre PEL NAS!!! amb una sonda. És impressionant com es pot dur una via al cap, en comptes de pel braç o per la mà, per prendre medicació, quan només tens dies de vida. I, el remate, els nens prematurs són tan petits i han de fer tantes coses abans d'hora (menjar, respirar...), que es cansen moltíssim i poden OBLIDAR-SE DE RESPIRAR!!! us imagineu? Per aquest motiu els donen una petita dosi de cafeïna, per espavilar-los, el "talladet després de dinar" que deien les mames dels companys de box dels meus fills.

He après que no és el mateix donar un biberó que el pit: les postures de l'adult i del  nen canvien totalment; que la saturació d'oxigen en sang ha de rondar el 100; que el tubet d'oxigen al nas se'n diu ulleres; que la vida d'un prematur es compta com si encara fos al ventre de la seva mare (30 setmanes, 31...); o que la icterícia és habitual als prematurs i es cura prenent "el sol" sota una làmpada.

Però la lliçó definitiva te la dóna la gent, els pares i mares que es passen dies, setmanes, tancats en aquelles sales de llum tènue veient avançar dia a dia als seus nens: avui respirem sense ajuda, avui ens posem roba, avui deixem la incubadora... cada dia un passet, tot i que algun dia també s'enfonsen perquè han fet una passa enrera, però només era per agafar impuls.

Em sembla que no obidaré mai la Mariona, el Rafael, l'Oriol i el seu germà Pau i els pares de tots ells. Van arribar al món abans d'hora, a les 25, 26, 27 setmanes de gestació i ara estan a casa amb els seus pares. Només deu quedar (o no) ingressada l'Ada, la germaneta del Rafael. D'ella vaig aprendre que es pot venir al món pràcticament sense líquid amniòtic a la bossa per la voluntat i la valentia dels teus pares. Aquesta nena serà una gran dona, demostra força i decisió des d'abans de néixer.

En aquesta vida tot són experiències i de tot s'aprèn; el més important, però, són les persones amb qui ens creuem i les lliçons que ens donen. Jo vaig aprendre molt de tota aquesta gent però la matrícula d'honor se l'enduen ells.

Comentaris
  1. Avatar
    Pepa diu:

    Pues si es increible. Mi marido nació en un pueblo de Andalucia en pleno mes de enero y era pequeño aunque de nueve meses. Solución de los mayores del pueblo, calentar ladrillos de barro para poner al niño en el centro y mantener el calor corporal y ahora lo mejor le dieron una cucharadita pequeñisima de cafe, no se que paso en su cuerpo, pero ahi esta, si esta durmiendo y huele a cafe se despierta al momento y de salud el que esta mejor de toda la familia. ¿Fué el cafe, o el amor de la familia? En fin saludos y viva la cafeina en su justa medida.

    09/03/2011 - 18:12h
  2. Avatar
    Ma José diu:

    Hola Pepa, gracias por visitarnos y contarnos esta historia. Me recuerda a la de la abuela de mi amiga Patricia. Sus gemelos, Juan Manuel y Jorge, pesaron 2 y 1'5 kg respectivamente. A Jorge lo ponían en una "incubadora de estar por casa", en una caja de zapatos, entre algodones y calentado por una bombilla. Y ahí están! Tienen casi 60 años, toda una vida a sus espaldas, Juan Manuel ya es abuelo y rondan el 1'90cm de altura. ¡Qué pasada! Respecto a la cafeína, yo la miro con mejores ojos desde que estuve en el hospital.

    30/03/2011 - 10:26h