21/2/2011 - 01:31h - laMalla.cat

La germana gran en acció

L’Ares, la meva filla, acaba de fer 23 mesos i els seus germans ja en tenen un. Potser ja podem fer balanç de la convivència i jo crec que és positiu.

El dia que va arribar l’Isaac a casa, l’hauríeu d’haver vista perquè no sé com descriure la cara que va fer, els saltironets d’alegria, els escarafalls de nervis i el riure. Des de llavors són constants els petons i les abraçades als tetes, individualment o incloent els papes, que sembla que siguem un equip de futbol celebrant gols. 

Per sort vam superar ràpid els plors de l'Ares quan els petits ploraven; ens va costar uns dies fer-li entendre que als tetes no els passava res greu perquè ploressin però que eren petits i quan tenien gana no sabien dir-ho d'una altra manera que no fos plorant. Uff! un descans, una veu menys...

Jo patia per ella, encara pateixo pel tema de la gelosia però la veritat és que la cosa va prou bé. Està una mica més pesadeta i vol més “bracitos” però està molt contenta i els dedica moltes atencions.

Jo sóc de les que nega diferències de caràcter o de gustos entre homes i dones, i menys durant els primers anys de vida, però ho he de reconèixer, estic convençuda que si hagués tingut un nen no hauria estat així: segurament el germà gran hagués “passat” dels petits. Segur que hi ha nens als que els fan molta gràcia els bebès i nenes que no en fan ni cas però està comprovat empíricament que és just al contrari. Quan anem al parc amb el cotxet doble són les nenes, majoritàriament, les que s’apropen i les que volen veure els bessons. No hi posaré nom: ni sensibilitat especial, ni instint maternal ni res de res, perquè no m’ho crec i perquè em fa ràbia. Però el que sigui està ajudant probablement a que tot sigui més fàcil amb l’Ares que, per cert, està per menjar-se-la: guapa, divertidíssima, simpàtica, contenta, canta, balla, parla com un lloro i, a sobre, ja la comencem a entendre! Només penso en el dia que els altres dos arribin a aquesta fase, pot ser divertidíssim!!! Potser ho penso perquè em compensi una mica més la son que estic passant i els plors a dos i tres veus...

Comentaris
  1. Avatar
    Mabel diu:

    No cal que hi posis nom. Les dones som així, i punto. Una abraçada molt forta a tota la família!!!

    21/02/2011 - 11:59h
  2. Avatar
    Thaïs diu:

    Definitivament, ets la millor mare del món, i a sobre tens temps per escriure!! Mariajo, estas feta d'una pasta especial...Petons a tots!

    02/03/2011 - 12:16h
  3. Avatar
    ESTER G. diu:

    Estic segura que la reacció de la teva filla és fidel reflex de l'actuació dels seus pares. Tinc moltes ganes de veure-us, un petonàs

    02/03/2011 - 14:39h