25/7/2011 - 12:56h - laMalla.cat

Nens i nenes. Homes i dones.

Tinc molt clar que el respecte als altres, les actituds vitals i socials o els valors són coses que s’aprenen quan ets infant i que, si realment volem que s’interioritzin, cal que formin part de l’actitud diària i de l’exemple que donem.

A priori, sempre havia pensat que si tenia fills dels dos sexes els tractaria de la mateixa manera, fomentaria els mateixos valors, inculcaria als nois el respecte i l’estimació a les dones i a les noies l’autoestima i la confiança en sí mateixes perquè no se sentissin mai menys que ningú.

A més, evidentment, tinc molt clar que han de veure a casa que tant la mare com el pare fan feines domèstiques i, quan tinguin l’edat, tots tres tindran les mateixes responsabilitats a l’hora de parar taula, posar el rentavaixelles, fer-se el llit o endreçar l’habitació.

Fins aquí, la teoria està molt bé; portar-ho a la pràctica tenint en compte que cal “predicar amb l’exemple”, de vegades potser no serà tan fàcil. I és que crec que el pes cultural és molt gran i les coses no són tan neutres com semblen. Evidentment, els nens reben altres inputs que no sempre podrem controlar però no em refereixo a això, parlo de mí mateixa i del seu pare (que això és cosa de dos), de la nostra actitud, de la manera com ens hi adrecem des de ben petits. Quan l’Ares es porta malament és “una bruixeta” i quan l’Isaac xiscla com un animal fins que l’agafes en braços (que seria el més semblant a portar-se malament en un nen de 6 mesos i mig), li dic que és “un terrorista” o “un delinqüent”. Quan l’Ares sent un nadó assolia un nou repte (fer la croqueta, aixecar-se, menjar sòlids…) era una campiona però també “la meva reina bonica”; els petits són per exemple, a part de campions, “valents”. El llenguatge ens depara aquests paranys però, el més greu, és que en general i sense voler hi adrecem més tendresa (o potser una actitud diferent, no sé com dir-ho) a la nena. Us prometo que, des que ens vam adonar, tant el seu pare com jo ho estem corregint però no deixa de ser curiós que et passin aquestes coses estan conscienciats com estem.

Com he arribat a fer tota aquesta reflexió? Els amics de “Famílies i escola” m’hi han portat.

http://xtvlblocs.cat/familiesiescola

“Jo sóc noi i ella és noia. I què?” és el tema d’aquesta setmana, l’últim d’aquesta temporada, però els podeu veure tots al seu bloc: hi ha temes ben interessants pels pares i mares i que volem fer-ho bé (aix! Què difícil!)