1/12/2010 - 16:56h - laMalla.cat

Vides paral·leles

Ja estic de baixa perquè això costa de dur i arribar a la feina feta una piltrafa no era gaire productiu. Per tant, teòricament, tinc més temps per actualitzar el meu bloc, però ha estat impossible. Ara tinc un encostipat de cavall i he anat empalmant "arrechuches", així que, quan he tingut alguna estona, l'he dedicada a la meva filla.

En fi, us volia dir que a l'última ecografia els meus nens ja pesaven uns 1200g cadascun, que estan molt bé i que al fetus 1 pràcticament li ha desaparegut un "quist al plexo coroideo" que li van trobar a les 20 setmanes. Ole!

Però d'aquestes coses anirem parlant, el que em ve realment de gust és confirmar que la vida et dóna sorpreses, com deia la cançó.

Us situo. En Jordi i jo vam néixer el mateix dia del mateix any i durant 10 anys de les nostres vides vam compartir el dia de l'aniversari, els 10 anys que vam passar a l'escola. Durant no sé quan de temps va ser el meu "marit" a l'hora del pati; jugàvem al "séptimo de caballería", ell era el corneta i jo la seva dona (no em pregunteu com vam arribar a aquest repartiment de papers, només sé que va ser durant molt de temps perquè ens ho passàvem realment bé). Arribats a l'adolescència, els seus pares van canviar de barri i vam estar uns quants anys sense veure'ns fins que la independència i la vida en parella ens van fer retrobar com a veins d'escala. Havíem escollit el mateix bloc i, és clar, quan arribes a un nou lloc, s'agraeix conèixer algú. Vam descobrir que les respectives parelles ens queien bé, i que compartiem el gust pel bon menjar i el bon beure. Així que, en els últims 8 anys, he recuperat una relació amb algú que valia la pena (la vida no sempre et dóna aquestes oportunitats) i hem guanyat dos nous amics, que no sempre és fàcil.

El Jordi i la seva dona, la Vanesa, van ser pares 8 mesos i mig abans que nosaltres. I diumenge ens van anunciar que el seu fill Bruno deixarà de ser fill únic. En camí: DOS GERMANETS O DUES GERMANETES!!! I aquí no hi ha possibilitat de combinació germanet-germaneta perquè es tracta d'un embaràs bicorial (recordeu? dues bosses), monoamniòtic i monocigòtic; un sol òvul fecundat es va dividir en dos i donarà com a resultat dues criatures genèticament idèntiques, un miracle de la natura.

La sorpresa va ser majúscula però, als dos segons, es va sumar una alegria immensa.

SORT i VISCA LES FAMÍLIES NOMBROSES A COP DE BESSONADA!!!

9/11/2010 - 10:30h - laMalla.cat

Dicigòtic, bicorial i biamniòtic

Ja vaig aprendre un munt de coses en el meu primer embaràs: que la vida des que et confirmen que estàs embarassada es compta per setmanes, que les corretges mesuren contraccions i batecs de fetus, què és una trisomia, un triple screening… En fi, un grapat de coses que, si voleu, podem comentar un altre dia; una cosa així com “diccionari matern d’estar per casa”.

Però amb un embaràs múltiple s’aprèn mooooolt més i mooooolt més curiós. Per exemple, jo tinc un embaràs dicigòtic, bicorial i biamniòtic, "¡¡¡toma ya!!!", sembla que hi entengui i tot!

De fet és el més habitual dels embarassos de bessons, vaja, molt vulgar. És molt habitual, entre altres factors, perquè és el que se sol produir amb les inseminacions artificials o les fecundacions in vitro. A més, sembla ser que a partir dels 35 anys és més fàcil un embaràs doble i, fonamentalment d’aquesta tipologia, per què? Perquè l’organisme de la dona, veient que l’època propícia per la maternitat s’acaba, decideix “cremar les naus” i deixar anar “els últims cartutxos”, de vegades més d’un...

A veure, el meu embaràs és dicigòtic perquè dos òvuls van ser fecundats per dos espermatozous (aquell mes la meva trompa treballava a tota màquina; sí, ho confesso, tinc més de 35 anys).

Bicorial perquè hi ha dues placentes.

I biamniòtic perquè els nens es desenvolupen en dues bosses.

Per tant, els meus nens no seran iguals, podrien ser inclús de diferent sexe. S’assemblaran tant o tan poc com dos germans que no fossin bessons.

Per si us interessa, en el cas embarassos monocigòtics, un espermatozoide fecunda un sol òvul però aquest es divideix en dos. Tant si es desenvolupen en dues bosses o una (biamniòtic o monoamniòtic), com si tenen una o dues placentes (monocorial o bicorial), aquests bessons seran idèntics, amb el mateix material genètic i del mateix sexe.

Més coses que he après. Que els meus fetus sempre ocupen el mateix “ordre” i per distingir-los i per anar comparant l’evolució per separat, els metges els numeren: el fetus 1 sempre serà el fetus 1 i el fetus 2 sempre serà el fetus 2. Com? Perquè, tot i que ells es moguin, les seves bosses mantenen la posició i hi ha una que està més a prop de la sortida (la bossa del fetus 1).

Els meus bitxitos seran dos nens i, de moment, es desenvoupen amb tamanys similars. Habitualment, el fetus 1 ocupa la part dreta del meu ventre i el 2 l’esquerra. De fet, aquest dies el papa i la mama estan deixant de dir-los 1 i 2 i comencen a anomenar-los pel seu nom però, sense la confirmació oficial i el permís del pare, encara no us dic els noms.