9/11/2010 - 10:30h - laMalla.cat

Dicigòtic, bicorial i biamniòtic

Ja vaig aprendre un munt de coses en el meu primer embaràs: que la vida des que et confirmen que estàs embarassada es compta per setmanes, que les corretges mesuren contraccions i batecs de fetus, què és una trisomia, un triple screening… En fi, un grapat de coses que, si voleu, podem comentar un altre dia; una cosa així com “diccionari matern d’estar per casa”.

Però amb un embaràs múltiple s’aprèn mooooolt més i mooooolt més curiós. Per exemple, jo tinc un embaràs dicigòtic, bicorial i biamniòtic, "¡¡¡toma ya!!!", sembla que hi entengui i tot!

De fet és el més habitual dels embarassos de bessons, vaja, molt vulgar. És molt habitual, entre altres factors, perquè és el que se sol produir amb les inseminacions artificials o les fecundacions in vitro. A més, sembla ser que a partir dels 35 anys és més fàcil un embaràs doble i, fonamentalment d’aquesta tipologia, per què? Perquè l’organisme de la dona, veient que l’època propícia per la maternitat s’acaba, decideix “cremar les naus” i deixar anar “els últims cartutxos”, de vegades més d’un...

A veure, el meu embaràs és dicigòtic perquè dos òvuls van ser fecundats per dos espermatozous (aquell mes la meva trompa treballava a tota màquina; sí, ho confesso, tinc més de 35 anys).

Bicorial perquè hi ha dues placentes.

I biamniòtic perquè els nens es desenvolupen en dues bosses.

Per tant, els meus nens no seran iguals, podrien ser inclús de diferent sexe. S’assemblaran tant o tan poc com dos germans que no fossin bessons.

Per si us interessa, en el cas embarassos monocigòtics, un espermatozoide fecunda un sol òvul però aquest es divideix en dos. Tant si es desenvolupen en dues bosses o una (biamniòtic o monoamniòtic), com si tenen una o dues placentes (monocorial o bicorial), aquests bessons seran idèntics, amb el mateix material genètic i del mateix sexe.

Més coses que he après. Que els meus fetus sempre ocupen el mateix “ordre” i per distingir-los i per anar comparant l’evolució per separat, els metges els numeren: el fetus 1 sempre serà el fetus 1 i el fetus 2 sempre serà el fetus 2. Com? Perquè, tot i que ells es moguin, les seves bosses mantenen la posició i hi ha una que està més a prop de la sortida (la bossa del fetus 1).

Els meus bitxitos seran dos nens i, de moment, es desenvoupen amb tamanys similars. Habitualment, el fetus 1 ocupa la part dreta del meu ventre i el 2 l’esquerra. De fet, aquest dies el papa i la mama estan deixant de dir-los 1 i 2 i comencen a anomenar-los pel seu nom però, sense la confirmació oficial i el permís del pare, encara no us dic els noms.