3/12/2009 - 17:51h - laMalla.cat

Del llibre electrònic a Buck

Estem vivint una època de canvis al món de llibre. Aquesta afirmació és d'avui, però també es podria haver dit fa una dècada o mig segle, o podria haver fet un assaig de 1000  pàgines a principis del segle XX. Quan els germans Salvat van recórrer Amèrica, de nord a sud, a lloms d'una mula, estaven a les acaballes d'una manera de fer llibres i començaven una aventura que encara dura. Ells van ser uns pioners. Era l'època de les primeres enciclopèdies, els primers fascicles, els primers llibres de butxaca. Els lectors van augmentar considerablement i es va crear tota una indústria al voltant del llibre.

Llibre electrònic
Passats els decennis, els editors ja no porten manguitos i el llibre electrònic és una realitat a l'espera del seu mercat. Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona leqtor.com, una plataforma de distribució de llibres digitals. De moment, dins d'aquesta plataforma no estan incloses les grans editorials espanyoles, com Planeta, Random House Mondadori o Santillana. Però sí s'han adherit Edicions 62 o RBA. Estarem atents per veure com funciona.

Ediciones Buck
Aquest dijous també s'ha presentat una nova editorial, aquesta a l'estil tradicional, amb llibres de paper que es distribueixen per les llibreries. Es diu Ediciones Buck i vol centrar-se en la narrativa estatunidenca de finals del segle XIX i principis del XX. Una aposta molt interessant, si tenim en compte que la literatura nord-americana clàssica és una gran desconeguda al nostre país. Els primers llibres ja estan a punt: El Camino, de Jack London i La vuelta al mundo en 72 días i 10 Días en un manicomio, de Nellie Blay. Buck promet traduccions d'obres inèdites en castellà o descatalogades.

Una curiositat, Nellie Blay va ser una de les primeres dones que es van dedicar al periodisme. De fet, Blay, de viatge per Europa quan va començar la Segona Guerra Mundial, va explicar als nord-americans aquells esdeveniments bèl·lics.

19/6/2009 - 17:30h - laMalla.cat

40 anys, 40 llunes

Encara no parlaré de Larsson, deixem que passi la feliç expectativa i que els lectors tinguin temps de passar totes les pàgines. Abans d'això, fa dies que vull entrar en els 40. Oi que va ser al 1969 quan l'home va trepitjar per primera vegada la lluna? Molta gent s'ha fet gran amb la imatge d'aquesta trepitjada al cap. Espanya encara era de Franco... El món ha donat moltes voltes durant aquestes quatre dècades...

Però la idea no és parlar sobre la lluna, ni tampoc sobre la 'carrera espacial'. Sí pot ser una feliç coincidència que alguns situïn Neil Armstrong en la categoria d'heroi de tots els temps i al mateix temps es declarin entusiastes de llibres sortits de la inspiració editora d'uns solitaris. “Descriure l'emoció és molt difícil i pertany als budells” i “això és el que sento (emoció) davant l'original (d'un bon llibre) d'un autor desconegut”. A Beatriz de Moura li preguntaven com sap que es troba davant d'un llibre que pot ser un èxit editorial. La creadora de Tusquets, es va quedar pensativa... i després va intentar respondre d'alguna manera positiva a una pregunta destinada a provocar mal de cap... Jo vaig pensar: Què gran! i em vaig apuntar la frase. 

 

Vaig aprendre català per demanar un préstec a Banca Catalana

Al 1969, fa ara ja 40 anys, van néixer dues editorials que en aquests moments es mantenen intactes amb els seus fundadors al capdavant: Jorge Herralde a Anagrama i Beatriz de Moura a Tusquets (el nom li ve del seu marit en aquells moments, Oscar Tusquets). Casualment els dos editors no tenen descendència i per això sempre els interroguen sobre la continuïtat de les seves empreses. Moura, ja ficada en els 70 anys, deia l'altre dia durant una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster que no s'ha posat cap límit, “Durarà mentre no m'avorreixi", diu. També ha explicat el significat d'editorial: “Demà s'ha de tornar a treballar i demà passat i l'altre....això és una editorial, treballar cada dia”. Segons va explicar Beatriz de Moura, durant les quatre dècades de Tusquets, ha passat per molts moments feliços, sens dubte, però també per moltes dificultats: “Una vegada em vaig fer un vestit d'una cortina i em vaig sentir com el personatge d'Allò que el vent se'n dugué. Es clar que aquestes dificultats econòmiques no transcendien a començaments dels setanta i menys a l'ambient en què es movia aquesta filla de diplomàtic brasiler. “A la Gauche Divine no es podia parlar de diners”, confessa. Però, més enllà de Bocaccio, estava el món real i les seves factures. De Moura ironitza: “vaig haver d'aprendre català per demanar un crèdit a Banca Catalana”. No era un joc, però estic convençuda que sí era un 'divertimento'. El primer llibre que va editar Tusquets va ser Cuadernos íntimos, sobre Bertolucci, que en aquella època no havia aconseguit estrenar cap pel·lícula a Espanya perquè estava prohibit. 

El futur està al darrere

Tusquets va començar amb no gaire més de 1000 euros i no ha estat un camí de roses fundar una editorial que ara compta amb alguns dels autors que creen addició. Haruki Murakami ha descobert als lectors espanyols que hi ha una literatura japonesa molt potent i la temporada vinent tindrem un altre exemple, amb una novel·la seva que va ser publicada al Japó fa uns anys. L'autor suec Hanning Mankell sorprendrà durant la tardor amb una nova i “inesperada” novel·la que recupera al detectiu Wallander de sempre. Per cert, que d'aquí a uns mesos els lectors amb propensió a les fixacions, podrien estar d'enhorabona amb una nova promesa, un holandès, que és un clàssic al seu país, Willem Federik Hermans. Per això la frase “el futur està al darrere” que em vaig apuntar, perquè davant un passat inabastable, queda un futur amb multitud de promeses. Un altre per cert, Beatriz de Moura diu que ha descobert un autor filipí que és tota una promesa...

21/4/2009 - 13:31h - laMalla.cat

Què esperem de Sant Jordi?

Què esperem del dia de Sant Jordi? Esperem que faci bon temps, és la resposta correcta i generalitzada. Els editors, esperen el sol. Els llibreters, han posat espelmes al Crist de Lepant, que per això va estar a la batalla del mateix nom, perquè allunyi la pluja que ens envia amb el paraigües a casa. I el públic nombrós, naturalment, espera i desitja un bon “sol, solet, vine'm a veure...” per a les seves passejades entre les taules de llibres. Docs, si, és això. El dia ha de sortir lluit, la resta de la feina ja esta feta. Això ho saben molt bé els companys dels departaments de premsa de les editorials, que a aquestes alçades saluden els seus familiars per e-mail. Les llibreries ja han posat el cartell de “no tinc més espai al magatzem” i els periodistes han fet els deures i han llegit i han presentat als seus lectors les seves recomanacions. A lamalla.cat teniu un especial amb totes les novetats i aquí, fem repàs ara mateix:

El per què de la bogeria Larsson (I)

El per què de la bogeria Larsson (II)

Una història d'amor de Salman Rushdie

Murakami a la platja de Barcelona

Elegia per un amercià', el tribut de Siri Hustvest a Nova York

Tots els viatges de Julio Equis comencen amb un parell de paraules , “me'n vaig”...

El corazón de Napalm' a la Barcelona dels vuitanta

Jordi Coca i la noia del ball

Maruja Torres, Nadal 2009

Per què no busquen Irène Némirovsky

Ruedo Ibérico

Ah, aviso. El 23 d'abril és urgent, he de marxar unes hores, no puc acabar el dia sense passar per caixa (hi ha el 10 per cent de descompte). Normalment ja sé el que vull. I també m'esperen les rosquilles de Sant Jordi que compro a la plaça de Sant Jaume. Tot un plaer de la vida.

22/12/2008 - 11:28h - laMalla.cat

Ruedo Ibérico

Ja em perdonaran, però vull començar a escriure aquest bloc apuntant unes paraules que no són meves, són de Josep Pernau, de la seva columna d'El Periódico de Catalunya: "Els llibres són com les persones: depenen molt de les circumstàncies." Amb aquesta reflexió tan orteguiana, el mestre Pernau es felicitava el dia 11 de desembre per una noticia recent: que tornen els llibres de l'editorial Ruedo Ibérico. D'aquesta manera, molts de nosaltres tindrem l'oportunitat de recuperar llibres que, en plena dictadura, van revelar que havia una altra manera de veure i explicar la Història i la política, molt diferent a "allò" que mostraven els noticiaris d'el No-Do. Ruedo Ibérico  va veure la llum el 1961 a París, de la mà de cinc intel·lectuals i refugiats polítics que vivien a França (Elena Romo, Nicolás Sánchez Albornoz, Ramón Viladás y Vicente Girbau) i dirigits per José Martínez. El seu objectiu estava molt clar: combatre la dictadura franquista. El catàleg estava format per autors que havien patit la guerra, com Jorge Semprum o hispanòfils com Gabriel Jackon, Hugh Thomas o Gerald Brenan. Entre 1961 i 1979 més de 150 llibres van circular clandestinament per tota Espanya. Alguns títols: 'La guerra civil española', de Hugh Thomas o Laberinto español, de Brenan. Com a curiositat, el 1961 va ser també l'any en què Espanya va demanar la seva inclusió en el Mercat Comú i es van publicar llibres tan emblemàtics com El siglo de las luces, d'Alejo Carpentier.

Vist des del temps i la distància, Ruedo Ibèrico va ser un contrasentit comercial. Tenien prohibit el seu espai a les llibreries i arribaven als lectors clandestinament. Aquests llibres estaven censurats abans de sortir de la rotativa i no se'ls podia trobar fàcilment. Malgrat això, es llegien. Els lectors engolien les paraules escrites des de la llibertat com si fossin perles precioses, amb la fam necessària de qui necessita transgredir a la força les normes absurdes d'una societat marcada per la seva mirada deforme i "cutre". El 1965 van crear la revista Cuaderno de Ruedo Ibérico on es van publicar articles sobre temes que no tenien extensió suficient per formar un llibre. El 1969 van obrir llibreria al número 6 de la rue de Latran (Barri Llatí) i van començar a distribuir per Europa els fons de diferents editorials llatinoamericanes, com Grijalbo. Així van estar més de vint anys. Paradoxalment, el 1982, quan la democràcia ja havia superat el 23-F i la Transició de Suárez donava pas al primer govern socialista de Felipe González, Ruedo Ibérico va deixar d'existir. Instal·lada ja a Barcelona, l'editorial no va poder resistir la dura competència que pateix el món del llibre.

La recuperació de la Memòria Històrica
Els éssers humans necessitem la memòria, i si no en tinguéssim ens l'hauríem d'inventar, com aquells replicants de Blade Runner que col·leccionaven fotos d'altres per demostrar que tenien dret a viure. Per això ara, quan estem en el temps de reviure el passat i recuperar del silenci tot allò que s'havia enterrat amb la voluntat de silenciar, és una bona notícia que l'editorial del grup Planeta Backlist hagi rescatat de l'oblit els llibres de Ruedo Ibérico. L'editora Maite Castaño em deia l'altre dia que han establert un conveni amb Marianne Brull (que ara és una dona molt gran però amb el cap molt clar), editora i representant actual de Ruedo Ibérico i editaran una mitja de 2 títols per any. El primer ha estat Ecos de los pasos, de Juan García Oliver, el passat juliol. El gener de 2009 veurà de nou la llum Laberinto español, de Gerald Brenan.

El eco de los pasos ofereix una mirada molt particular de tota una sèrie de fets de la història i un apassionat perfil del seu autor. Està escrit a l'exili de García Oliver a Mèxic, quan tenia 71 anys i després d'haver estat un destacat anarquista, que va ocupar càrrecs durant la República. Va ser una figura controvertida, per implicar-se activament en el govern de Largo Caballero com a ministre de Justícia. La fidelitat al seu ideari el va portar a la presó en diferents ocasions.