26/10/2009 - 08:31h - laMalla.cat

Rojo i catòlic

"Ojo al dato". Segons diuen les estadístiques, s'han publicat 20.000 llibres sobre la guerra civil. Aquest és un dels temes que omplen els plans editorials més importants, junt amb la segona guerra mundial, la novel·la negra o les sèries romàntiques. Però això no significa que que s'hagi dit tot sobre aquest moment transcendental de la nostra història recent. L'argumentari sobre la guerra és infinit. Un exemple d'això és el nou llibre que ha publicat recentment el periodista Daniel Arasa: Católicos del bando rojo (Styria). Arasa ha investigat sobre els diferents escenaris de la segona guerra Mundial, els maquis, l'exili, la guerra civil...

Val la pena ara conèixer les biografies d'alguns republicans, catòlics practicants, situats durant la guerra civil i per diferents circumstàncies al 'bando rojo'. Arasa desmenteix la creença generalitzada que defineix els republicans com uns ateus recalcitrants i els nacionals com l'essència del catolicisme, associada aquesta creença religiosa amb la beateria conservadora. Quan Franco, Queipo de Llano i altres oficials rebels van declarar la guerra al govern republicà aquell 18 de juliol de 1936 no era la seva intenció fer una creuada religiosa, l'església, diu Arasa, no "va buscar aquesta confrontació" però sí és va aliar després als rebels i durant la Dictadura va crear aliances, fins i tot repressores, amb el Règim.

Surten molts noms de republicans catòlics al llibre de Daniel Arasa. Entre ells el poeta i dramaturg que va liderar els intel·lectuals antifeixistes, José Bergamín, considerat un personatge complex que, com va dir Jacques Maritain, tenia "la bogeria del cristià i la bogeria del poeta". Durant el franquisme va ser un poeta silenciat, però va ser un dels més destacats escriptors de la Generación del 27, una personalitat sui géneris, catòlic i comunista. 

A les primeres pàgines de Católicos del bando Rojo llegim unes paraules del poeta Josep Vicenç Foix, molt reveladores, sobre la guerra civil: "si tallo per la meitat un formatge no em surt per una banda Roquefort i per l'altra holandès. Les dues parts són el mateix tipus de formatge".

9/10/2009 - 13:30h - laMalla.cat

Lorca i la memòria històrica

Llegeixo que els familiars de Federico Garcia Lorca, "facilitaran l'ADN per identificar al poeta". La família no és partidària de remoure les restes, però afronta amb cautela i determinació tot el procés de les excavacions de la fosa d'Alfacar, on està suposadament enterrat el poeta assassinat, junt amb el mestre Dióscora Galindo, els banderillers Francisco Galadí, Joaquín Arcollas i l'inspector Fermín Roldán...

Estic completament convençuda de la necessitat d'obrir tots els calaixos, les caixes, les butxaques i els forats on s'ha amagat durant decennis la memòria de milions de persones. Aquesta memòria que va estar coartada, primer per una dictadura feridora, cercenant i assassina i després per la més absoluta de les indiferències d'aquells que volien oblidar i passar pàgina. Obrir un debat, crec, és absolutament necessari i terapèutic, a més de ser, ara si, legalment admissible. L'oblit és una més de les tortures que han patit durant anys els familiars i els morts de la guerra, els que, a més de perdre la vida, van estar sotmesos a la humiliació de la indiferència.

Sobre el cas de Federico García Lorca s'ha desenvolupat una gran polèmica. Qui ha de decidir si s'ha d'obrir o no la seva suposada fosa? Els familiars volen respecte, com tots els familiars dels morts que es van quedar a la cuneta. La lògica de la raó demana que qualsevol decisió que es prengui sobre l'assumpte no es faci seguint les normes perverses del joc polític.

25/6/2009 - 17:15h - laMalla.cat

Objectiu: la lluna

Tot s'ha de dir. No feia ni 24 hores que havia escrit el post anterior, 40 anys, 40 llunes, quan em trobo amb una novetat de Planeta d'aquest mes de juny que es diu justament Objetivo: la luna. I aquí tinc un exemplar, gentilesa dels amics de premsa de l'editorial. Gràcies a aquest llibre de Dan Parry, ara sóc conscient de la data exacta en què uns homes de carn i ossos van partir rumb a la lluna, per desfer l'encanteri selenita que des de sempre havia omplert els somnis de les ments més immaculades. Va ser el 16 de juliol de 1969, quan “va començar el compte enrere i el món va contenir el seu alè”.  El llibre està basat en extenses investigacions, entrevistes als principals participants, materials d'arxiu i informació inèdita dels membres de la tripulació del 'Apolo 11'. El motiu d'aquesta publicació és el 40è aniversari de la missió.

Perry agraeix a tots els que han col·laborat amablement amb el llibre i la sèrie de televisió que els acompanya. Moonshot és una de les sèries que ha produït Dangerous Films, centrades en la història de la NASA en general i 'l'Apolo 11' en particular. La veritat és que el món té molt a agrair a aquells primers homes que van posar a disposició de la ciència les seves vides i es van arriscar a volar per sobre de tota gravetat per resoldre una incògnita llegendària: Com serà la lluna?. Segons les primeres descripcions de Neil Amstrong “la superfície és molt fina, com la pols. Puc aixecar-la una mica amb la punta del peu. S'adherix en capes fines, com carbó en pols, a les soles de les meves botes. Només m'enfonso un mil·límetres, potser tres, però puc veure les trepitjades de les meves botes i les estries a les partícules fines i farinoses".