26/7/2009 - 11:34h - laMalla.cat

Turandot a la platja

Turandot, princesa imperial xinesa, filla única i hereva al tro, ha fet jurat al seu pare que la deixarà imposar uns enigmes a tots els prínceps que vulguin casar-se amb ella. Com que els candidats no contesten afirmativament, són executats. Fins que arriba Calaf i aconsegueix desfer el gel del cor de la principessa i fer-se amb el seu amor.

L'òpera de Puccini, acompanyada per la brisa mediterrània de la Barceloneta és un dels grans plaers que ens ofereixen las nits d'estiu. El Liceu, per tercer any consecutiu, ha portat l'escenàri majestàtic del gran teatre a una pantalla situada a peu de sorra. L'èxit de la iniciativa està assegurat, i més si podem veure gratuïtament la solemnitat lírica d'una història d'amor. L'any passat vam veure Josep Carreras, en un concert "per a tots el públics", van dir... Aquest any era impossible descafeïnar Turandot sencera. Estem celebrant el desè aniversari de l'obertura del Gran Teatre del Liceu després de l'incendi. Aquell estiu de 1999 el públic expectant va assistir a la posada en escena de Núria Espert. Espectacular sempre i en aquest cas, també més elegant.

Turandot té una particularitat. Giacomo Puccini va morir abans de finalitzar el tercer acte, quan s'està desenvolupant el duo Calaf-Turandot i la princesa cedeix finalment a l'amor. És habitual que les diferents versions que s'han succeït s'adaptin al final de Franco Alfano que es va estrenar el 1926 a l'Scala de Milà. Personalment, m'agrada l'opció melodramàtica que hem vist al Liceu.