19/6/2009 - 17:30h - laMalla.cat

40 anys, 40 llunes

Encara no parlaré de Larsson, deixem que passi la feliç expectativa i que els lectors tinguin temps de passar totes les pàgines. Abans d'això, fa dies que vull entrar en els 40. Oi que va ser al 1969 quan l'home va trepitjar per primera vegada la lluna? Molta gent s'ha fet gran amb la imatge d'aquesta trepitjada al cap. Espanya encara era de Franco... El món ha donat moltes voltes durant aquestes quatre dècades...

Però la idea no és parlar sobre la lluna, ni tampoc sobre la 'carrera espacial'. Sí pot ser una feliç coincidència que alguns situïn Neil Armstrong en la categoria d'heroi de tots els temps i al mateix temps es declarin entusiastes de llibres sortits de la inspiració editora d'uns solitaris. “Descriure l'emoció és molt difícil i pertany als budells” i “això és el que sento (emoció) davant l'original (d'un bon llibre) d'un autor desconegut”. A Beatriz de Moura li preguntaven com sap que es troba davant d'un llibre que pot ser un èxit editorial. La creadora de Tusquets, es va quedar pensativa... i després va intentar respondre d'alguna manera positiva a una pregunta destinada a provocar mal de cap... Jo vaig pensar: Què gran! i em vaig apuntar la frase. 

 

Vaig aprendre català per demanar un préstec a Banca Catalana

Al 1969, fa ara ja 40 anys, van néixer dues editorials que en aquests moments es mantenen intactes amb els seus fundadors al capdavant: Jorge Herralde a Anagrama i Beatriz de Moura a Tusquets (el nom li ve del seu marit en aquells moments, Oscar Tusquets). Casualment els dos editors no tenen descendència i per això sempre els interroguen sobre la continuïtat de les seves empreses. Moura, ja ficada en els 70 anys, deia l'altre dia durant una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster que no s'ha posat cap límit, “Durarà mentre no m'avorreixi", diu. També ha explicat el significat d'editorial: “Demà s'ha de tornar a treballar i demà passat i l'altre....això és una editorial, treballar cada dia”. Segons va explicar Beatriz de Moura, durant les quatre dècades de Tusquets, ha passat per molts moments feliços, sens dubte, però també per moltes dificultats: “Una vegada em vaig fer un vestit d'una cortina i em vaig sentir com el personatge d'Allò que el vent se'n dugué. Es clar que aquestes dificultats econòmiques no transcendien a començaments dels setanta i menys a l'ambient en què es movia aquesta filla de diplomàtic brasiler. “A la Gauche Divine no es podia parlar de diners”, confessa. Però, més enllà de Bocaccio, estava el món real i les seves factures. De Moura ironitza: “vaig haver d'aprendre català per demanar un crèdit a Banca Catalana”. No era un joc, però estic convençuda que sí era un 'divertimento'. El primer llibre que va editar Tusquets va ser Cuadernos íntimos, sobre Bertolucci, que en aquella època no havia aconseguit estrenar cap pel·lícula a Espanya perquè estava prohibit. 

El futur està al darrere

Tusquets va començar amb no gaire més de 1000 euros i no ha estat un camí de roses fundar una editorial que ara compta amb alguns dels autors que creen addició. Haruki Murakami ha descobert als lectors espanyols que hi ha una literatura japonesa molt potent i la temporada vinent tindrem un altre exemple, amb una novel·la seva que va ser publicada al Japó fa uns anys. L'autor suec Hanning Mankell sorprendrà durant la tardor amb una nova i “inesperada” novel·la que recupera al detectiu Wallander de sempre. Per cert, que d'aquí a uns mesos els lectors amb propensió a les fixacions, podrien estar d'enhorabona amb una nova promesa, un holandès, que és un clàssic al seu país, Willem Federik Hermans. Per això la frase “el futur està al darrere” que em vaig apuntar, perquè davant un passat inabastable, queda un futur amb multitud de promeses. Un altre per cert, Beatriz de Moura diu que ha descobert un autor filipí que és tota una promesa...

Comentaris