30/10/2009 - 11:06h - laMalla.cat

Burton, Ava Gardner i La nit de la Iguana

Com que hi ha una paraula per definir aquesta obsessió, divertimento o ciència que analitza el setè art, vaig a utilitzar-la, encara que només sigui una vegada: cinèfil. Aquesta mena d'éssers humans estan repartits per tot el món i obeïxen a les mateixes neurosis i manies. Dir Richar Burton, Ava Gardner, Liz Taylor, Deborah Kerr o John Huston és com citar els ingredients d'un menú de gourmet.

La nit de la Iguana és un d'aquells clàssics mastodòntics que convé veure a les fosques i renunciant totalment a les crispetes. Aquesta pel·lícula de 1964 està basada en una obra de teatre de Tenesse Williams. Això vol dir que darrera de cada gest i de cada paraula hi ha un pensament que transcendeix, que deixa l'espectador clavat a la butaca, tot per veure un exreverend alcohòlic, una dona que amaga la seva falta d'amor en el sarcasme, una altra que mai no s'ha enamorat, una adolescent procaç i capriciosa i un poeta vell que composa des de fa vint anys el seu darrer poema. L'escenari: un hostal perdut a la selva mexicana...

Si us agrada o pot ser que us agradi algun dia el film, us interessarà també la novel·la de F.G. Haghenbeck, Trago amargo (Roca) on assistim a les peripècies d'un guarda jurat o més bé un detectiu o alguna cosa semblant, que va a parar al rodatge de La nit de la Iguana a Puerto Vallarta. Se suposa que és una feina tranquil·la i sense dificultats. Però les coses es compliquen... Indio Fernández li propina un cop de puny. Sue Lyon, Gardner, Burton, els ulls turqueses de Liz Taylor, l'alcohol i més alcohol... Un llibre diferent.

Un al·licient més. Abans de començar cada capítol Haghenbeck ens diu la recepta d'un cocktail: la d'un bon dry martiny, una margarita o tequila amb alguna cosa més. 

 

Comentaris