9/3/2009 - 13:55h - laMalla.cat

'El corazón de Napalm' a la Barcelona dels vuitanta

En el record de la gent, els anys vuitanta van marcar un abans i un després. Un abans i un després en la forma d'entendre la vida, escoltar la música o percebre la política. Durant aquells anys, es va estrenar una manera diferent de recordar el passat i projectar-se cap al futur. Superat el 23-F i amb Felipe González com a líder polític carismàtic, havia arribat el moment de deixar de somiar amb una societat més justa i dedicar-se a treballar per construir un país lliure i amb drets plenament democràtics. En aquells moments, com deia Miquel Martí i Pol, semblava que tot estava per fer i que tot era possible. I què feien els joves de l'època? Clara Usón, autora de Corazón de Napalm, la seva cinquena obra i l'últim Premi Biblioteca Breve de Seix Barral afirma que "els 'veinteañeros dels vuitanta èrem uns pasotes, només ens voliem divertir, no estàvem polititzats ni lluitàvem contra la Dictadura, no volíem compromisos". La música, la vida nocturna de Barcelona, veure la sortida del sol a la platja, les drogues, el hachis, 'bajarse al moro', heroïna, el 'caballo' i el no passa res, fora els 'pelmas' dels hippies del passat i... la sida... i la mort abans d'arribar als trenta, en molts casos, o als quaranta, en molts casos més. Usón, que va viure els seus vint als vuitanta, coneix prou bé la seva època i ha mostrat al seu llibre l'altra cara d'uns anys que van construir els tics d'ara, però amb la innocència de qui encara no ha descobert l'altre cara desdentada de la desil·lusió.

Llegir Corazón de Napalm és una bona decisió per aquells que van viure els vuitanta a Barcelona, perquè es retrobaran amb les llums i les ombres d'aquella època. Allà està tot allò que tenia de descobriment, però també està tot allò que queda ocult, la part fosca d'una joventut que rebutjava tot allò que venia dels seus pares i que volia volar sense conèixer ben bé les conseqüències. De totes formes, no crec que el llibre de Clara Usón sigui una obra generacional. Corazón de Napalm és una bona idea perquè és una tema nou per a la literatura i, més encara, pot ser un descobriment per aquells que no van viure l'època, però que reconeixeran els orígens de molts mites actuals. La necessitat d'escoltar música a totes hores, els piercings, els punkies...

Formalment, Clara Usón relata a la novel·la dues històries paral·leles situades cada una d'elles en dues èpoques deferents. Fede, un adolescent dels vuitanta, que sent un amor incommensurable per la seva mare, s'escapa de la casa del seu pare, seguint els preceptes del seu heroi, Sid Vicius. D'altra banda, Marta, una pintora desconeguda al 2006, es guanya la vida executant els quadres d'un pintor molt conegut que, als seus vuitanta anys llargs, ja no pot agafar els pinzells. Dues històries i dos personatges que aparentment no tenen cap relació... Una crònica realista del seu temps. Una novel·la molt bé construïda i una crítica molt encertada del món mercantilista de l'art actual.

Comentaris