27/9/2011 - 13:20h - laMalla.cat

El noi que no tenia arguments

"Si, ho sé. sóc un tarat, una aberració de la natura, un anormal. Ho tinc admet des de fa molts anys. He sentit masses vegades 'aquella mirada'. Però què he de fer? M'agrada llegir, més que mirar vídeos a YouTube. Més que anar al cinema a veure seqüeles de Matrix o Terminator o Torrente".

Lorenzo Silva creu que vivim la banalització d'allò que és realment important i donem qualitat de solemnitat a allò que és insubstancial. Per això, el protagonista de la seva última novel·la (Niños feroces, Destino) és un adolescent que prefereix llegir i pateix amb la necessitat imperiosa d'escriure perquè mai aconsegueix passar de les quinze pàgines. Niños feroces és una història dins d'una altra història, dins d'una altra història, com les matriosques russes. Aquesta és una novel·la sobre l'escriptura, sobre la lectura i sobre la guerra; també sobre els efectes que deixen a la memòria la mort i la solitud que genera la violència, la crueltat de les batalles, per més justes que puguin semblar.

El protagonista de Niños feroces, Lázaro, pensa que el seu problema és per culpa de la falta de fe en ell mateix, fins que un dia, el seu professor d'escriptura, que també es diu Lázaro, li regala la història d’un altre noi. Jorge García Vallejo, setanta anys enrere, havia participat a la famosa batalla de Krasny Bor, al front de Leningrad. A partir d’aquí, els lectors que som nosaltres, viurem el relat d'un capítol de la segona Guerra Mundial i també d'altres conflictes actuals: la Guerra a Libia, la mort de Bin Laden, el 15-M... El nen escriu i escriu, i continua llegint Walter Benjamin i Jorge Semprún.

Niños feroces reflexa la capacitat de molts homes i el seu afany destructiu. Però, com va dir Robert Graves i recorda Lorenzo Silva: "la guerra hauria de ser un esport reservat únicament als homes de més de quaranta i cinc anys, als Josep i no als David”.

 

Comentaris