15/2/2009 - 00:52h - laMalla.cat

'Elegia per un americà', el tribut de Siri Hustvesdt a Nova York

Quan el pare de Siri Hustvesdt va morir, va deixar com a herència a les seves quatre filles uns papers en els quals havia escrit la seva biografia. Immigrant noruec al mig oest nordamericà, va lluitar a l'Àfrica i a Filipines durant la Segona Guerra Mundial. Amb el transfons verídic d'aquests documents, Hustvesdt construeix a Elegia per un americà (Anagrama/Empúries) una història plena de personatges i vides creuades, traumes sense resoldre, somnis clarividents, soledats i misteris per investigar. És curiós com Hustvesdt utilitza les experiències familiars per donar forma a la seva tercera novel·la. Malgrat això, assegura que no és autobiogràfica. L'autora novaiorquesa, nascuda a Minnesota, ha escollit com a protagonista i narrador la veu d'un home, el psiquiatra Erik Davidsen, que comparteix amb la seva germana, Inga, la curiositat per saber qui era en realitat el pare. Esperen descobrir-ho a través dels nombrosos documents que el seu progenitor els ha deixat en perfecte ordre de revista. Paral·lelament, Erik s'enamora de la seva inquilina, Miranda, dissenyadora i mare d'una filla de cinc anys. Inga, mentrestant, descobreix qui era en realitat el marit que l'acaba de deixar vídua. Per cert, que la Inga fictícia comparteix amb l'autora alguns problemes neurològics, com la migranya, i un marit escriptor.

Llegir Elegia per un americà és una bona excusa per tafanejar sense escrúpols en les vides privades dels novaorquesos més selectos. Podem sentir les músiques que escolten, els paisatges que miren o les converses privades de metges, artistes, mares de família o intel·lectuals liberals. La vida i la mort, molt a l'estil de Woody Allen, es barregen en la més intensa de les novel·les de Siri Hustvesdt. (Les anteriors són El hechizo de Lily Dahl i Los ojos vendados, Circe). Hustvesdt es preocupa molt per oferir al lector descripcions detallades dels protagonistes, els seus gestos i moviments, la seva bellesa i els seus pensaments. Es nota també  una  necessitat intangible de no perdre l'equilibri i el benestar càlid d'una ciutat que se sap el centre del món. La mateixa Siri Hustvest és una dona de metre vuitanta, esvelta i amb una estètica nòrdica que li dóna un halo de fada bona. Ella i seu marit, Paul Auster, un dels escriptors americans més admirats a Europa, viuen junts en una glamurosa casa de tres plantes situada en un dels barris més prestigiosos de Brooklyn. La realitat i la ficció no sempre han d'anar per camins paral·lels, però llegir a Siri Hustvesdt deixa aquell regust de sibaritisme intelectual novaiorqués que també esperem trobar a les obres d'Auster.

 

Comentaris