18/3/2011 - 15:04h - laMalla.cat

Escriptora i professora

Josefina Aldecoa era una nena durant la Guerra Civil i deia que aquelles vivències les portava sempre molt a dins seu, perquè “allò que vius durant la infantesa et marca molt”.

Josefina Aldecoa era una dona jove durant els anys 50 y formava part de la generació literària a la qual va donar nom la dècada. M’atreveixo a dir que les creacions d’aquells escriptors va ser transcendental, va marcar un estil i va canviar de manera important l’estructura clàssica de la novel·la. La denominada novel·la social va explicar la veritable realitat d’una societat sotmesa, la que no sortia als noticiaris oficials.

Els amics de joventut de Josefina Aldecoa semblen sortits d’un manual de literatura, però són reals, amb ells va passar hores xerrant al Café Gijón. Eren, principalment, Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute, Rafael Azcona… o Ignacio Aldecoa. “Ens vàrem conèixer sota el mirall que presideix el cafè Gijón” va explicar en mes d’una ocasió l’escriptora recordant el seu marit, amb qui va viure durant 17 anys. Ignacio Aldecoa va morir jove però abans va deixar el seu cognom a la seva dona i una creació literària sensacional.

Aquesta setmana ha mort Josefina Aldecoa, escriptora i professora. Amb ella han mort també els seus records i la seva manera clara i diàfana d’explicar-los. Però la naturalitat i l’elegància de Josefina Aldecoa han quedat impreses a cada una de les pàgines de la seva obra, una narrativa que ha reflectit amb saviesa la sensibilitat i la problemàtica social de les dones en obres com la trilogia Mujeres de Negro o la Historia de una maestra, basada en la vida de la seva mare i l’obra de molts mestres durant els anys de la República.

Quan vaig sentir la notícia de la desaparició d’Aldecoa (Josefina Rodríguez, en realitat) vaig recordar una entrevista de fa anys a Radio Nacional, amb Eduardo Sotillos. Em va semblar fascinant quan explicava que havia arribat a conèixer Truman Capote o Kerouac i que, fins i tot, havia arribat a veure Greta Garbo a Nova York, durant el seu primer viatge a la ciutat l’any 1958.

Comentaris