23/4/2009 - 12:27h - laMalla.cat

He vist Antonia dell'Atte

És habitual i necessària, és un fet, una esperança i una necessitat. Ha començat Sant Jordi la nit abans del dia 23. L'excelsa terrassa de Casa Fuster, als Jardinets de Gràcia, corona la part més noble de la ciutat. El programa de TVE Continuarà organitza cada any una concorreguda festa en la qual es reuneix la flor i nata del món del llibre de Barcelona i de Madrid, que no es perden la intensitat aclaparadora del Sant Jordi. El comentari generalitzat és "aquest any hi ha més gent que mai", però no per una mania de fer estadística dels 'llibretaires' sinó per pura qüestió física, no hi cab ningú més. Això és un èxit de Montse Mompó, la directora del programa, que sempre ha sabut fer amics. Sens dubte, Barcelona té molts atractius, però sempre em quedaré amb les vistes des dels terrats. El passeig de Gràcia als teus peus i a la festa la conversa i l'animació de qui saluda als vells coneguts. Ah, però si allà, a l'esquerra, al costat de Mabel Beltran, està Antonia dell'Atte, alta i discreta, amb una copa de cava a la mà!. Continuarà ha premiat aquest any Ana Mª Matute, Jorge Herralde, Maruja Torres, Boris Izaguirre i el grup Ojos de Brujo.

El costum ens porta a tots a baixar per la ciutat. És una tradició entre els escriptors, editors, periodistes de cultura, caps de premsa d'editorials, agents literaris... assistir a la mutitudinària festa del Qué leer. Aquest any hem anat a la Llotja, un escenari perfecte per premiar el Joc de l'Àngel, de Carles Ruiz Zafón i a Stieg Larsson, per la trilogia Millenium. Després de parlar tant sobre Larsson en aquest bloc, li dic a Toni Iturbe, el director de la revista i amfitrió de la festa, “tu creus que el veurem recollir el seu premi”? Era fàcil imaginar que l'autor suec sortiria d'un moment a l'altre per una de les columnes barroques del temple dels diners. Negativo. Iburbe porta l'estatueta, impossible entregar-la a ningú. La vaig agafar un moment, i les dues pàgines de ferro forjat pesen lo seu. Hi ha molt d'interès per la biografia d'Stieg Larsson. “Quina putada per la seva dona” -sento dir, com que no es van cassar, ara ella es podria quedar sense res dels milionaris drets d'autor de la seva parella i segurament aniran a parar als pares. Ironies de la vida, diuen que Larsson no es va voler cassar amb la seva companya per protegir-la de les amenaces que rebia. No podia imaginar-se l'autor suec que es moriria en la cinquantena, una miqueta abans de convertir-se en un dels escriptors més llegits del món.

Francisco González Ledesma està molt content. Presenta novetat al Sant Jordi, No hay que morir dos veces (Planeta), una aventura de Méndez. Li dic que estic llegint la seva novel·la i que  em sembla molt inquietant que la núvia dispari al nuvi el dia de la boda i el mati, vestida de blanc i tot. Ell em pregunta “per on vas?”, “vaig per la meitat, més o menys”-li contesto-, ah doncs “continua, que després venen moltes més sorpreses". Realment és destacable la vitalitat de Francisco González Ledesma. Per cert, que tenia ganes de citar una frase d'aquesta novel·la, pàg 36, “Nunca hay que desesperar. Las cosas suelen ir mal, pero no van mal siempre”. Realment crec que té raó Lorenzo Silva quan diu que No hay que morir dos veces "és feroç en la seva humanitat”.

Aquí deixo aquests apunts, i em felicito, perquè aquest dia de Sant Jordi de 2009 ha sortit amb un sol fantàstic, com s'esperava. 

Comentaris
  1. Avatar
    Eva diu:

    Infumables les mil faltes d'aquest text!

    26/04/2009 - 20:55h
  2. Avatar
    Isabel diu:

    Hola Eva, t'agrairia que em diguessis les faltes que has trobat al text, per corregir-les immediatament. Mai deixaré d'aprendre i modificar els errors és un exercici molt satisfactori. Moltes gràcies per la teva atenció

    27/04/2009 - 16:33h