27/2/2009 - 10:18h - laMalla.cat

Jordi Coca i La noia del ball

Entre el batibull de premis i reconeixements literaris, ens trobem amb l'últim que ha rebut l'obra de Jordi Coca, La noia del ball, fa uns dies. El nou enfocament que es va donar al Joaquim Amat-Piniella des de 2007 té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa (novel·la o llibre de memòries) que reflecteixi una preocupació social cap al món contemporani. Això justifica clarament que aquest any La noia del ball (Proa), una obra publicada al 2008, s'hagi fet amb aquest premi convocat per Òmnium Cultural Bages i l’Ajuntament de Manresa, en la seva novena convocatòria. La noia del ball ha guanyat també el premi Carlemany del 2007 i va quedar finalista en el premi Llibreter del 2008. Curiosament, La noia del ball que precedeix Sota la pols (premi Sant Jordi, 2000), cronològicament és anterior i converteix la mare en la protagonista, que explica la seva vida al fill fins a remuntar-se a l'edat de vint-i-sis anys. La infantesa a Menorca, l'anada a Barcelona... La continuïtat d'aquestes dues novel·les vindrà amb Moure la nit. Algú ha dit que les heroïnes de Coca recorden molt a les heroïnes de Rodoreda, per allò que tenen de noies vulnerables, senzilles i generoses. Però Jordi Coca, que no ho nega, diu que la Rodoreda cau a vegades en el melodrama i no descarta que ho fes intencionadament.

La raó de ser d'aquestes històries, ha dit alguna vegada Coca, és deixar testimoni del mal que ha fet a la gent aquests temps que ens han tocat viure. L'autor ha dedicat la novel·la La noia del ball a la seva mare, que ha anat a ballar fins a una edat molt avançada. La història també està dedicada a aquelles dones, molt joves durant la Guerra Civil, que han viscut tota la vida amb la por al cos. A casa seva es va viure l'afusellament de l'avi i estimaven amb veneració Buenaventura Durruti. El pas de l'anarquisme desordenat a 40 anys de dictadura ha deixat la seva empremta i a l'obra de Jordi Coca s'intueix el desig de no deixar en silenci una vida de la qual ha estat una víctima. Aquest escriptor pot semblar un pessimista, però diria que és més més aviat un existencialista i en especial un fidel admirador d'Albert Camus.

Comentaris
  1. Avatar
    JosepArnau diu:

    Fa bona pinta el llibre. Caldra llegir-lo.

    03/03/2009 - 13:56h