16/7/2009 - 16:55h - laMalla.cat

La ciutat ha canviat, però no tant

Els llibres no són sempre un producte circumstancial, que passa de moda, com les faldilles o les jaquetes; els pentinats o les arracades. Alguns títols recorren la memòria i formen part dels costums, aquells que repetim marcats pel calendari. Vaig començar a llegir Soldados de Salamina fa alguns anys, una tarda d'estiu, en una cafeteria de la Gran Via de Madrid. El cambrer, vestit amb jaqueta blanca i 'gomina' al cabell, cridava al company de la barra: “¡uno de calamares y dos aguas del tiempo!”. Jo havia demanat un cafè sol i el meu estomac es va queixar sorollosament. Sentia enveja per l'entrepà de calamars que no havia demanat. Havia comprat aquella mateixa tarda el llibre de l'extremeny Javier Cercas a la Casa de libro de Callao i estava impacient per continuar llegint la trobada de l'autor-personatge-protagonista amb Rafael Sánchez Ferlosio, el fill de Sánchez Maza, el misteriós falangista que durant la Guerra Civil es va lliurar miraculosament de ser afusellat a Banyoles. Curiosament, el nom de Ferlosio no es pot lliurar del seu llibre fetitxe, El Jarama, on narra la història d'un grup de joves que passen un diumenge d'estiu al costat del riu madrileny. Aquest llibre i altres que es van escriure durant els anys 50 es van incloure en l'anomenada 'literatura social'. Des del primer moment, em va impressionar la facilitat narrativa, la novetat dels conceptes i la llibertat estilística i intel·lectual d'uns escriptors que estaven sotmesos a una feroç censura. Feroç i ignorant perquè, afortunadament per a nosaltres, no es van adonar mai que aquells escrits obrien escletxes cap a la posteritat. En aquesta línia, i a més de recórrer a les novetats literàries d'aquest estiu, m'atreveixo a recomanar un altre exemplar, Las últimas tardes con Teresa, que va ser Premi Biblioteca Breve al 1965. Les festes majors de Gràcia del mes d'agost estan lligades per a mi al món que va saber dibuixar amb saviesa Juan Marsé, en una ciutat que a mitjans del segle XX estrenava noves formes de vida i també salvatges contrastos socials. El vaig llegir fa temps, i molts anys després de ser escrit, però diria que, fins i tot ara, són actuals les situacions. Barcelona ha canviat, però no tant.

 

Comentaris
  1. Avatar
    yo diu:

    que bien te explicas

    20/07/2009 - 14:01h