18/1/2010 - 10:28h - laMalla.cat

La compassió és un sentiment abominable

Paul Auster torna a interpretar una perfecta simfonia a Invisible. Primavera, estiu, tardor... i el final. L'aparent món tancat i reduït de l'autor de Nova York no deixa d'oferir hàbils creacions a l'irreductible lector. S'aprecien coincidències autobiogràfiques a Invisible. Un any: 1967. Un estudiant de la Universitat de Columbia amb inquietud per la literatura...

Paul Auster atrapa amb una estructura que encaixa amb l’enrevessada habilitat dels puntaires. Amunt i avall; el passat i el present. Novel·la, poesia i llibre d'història. Invisible és una endogàmica obra mestra de la literatura que parla de literatura. Escriure i llegir, viure i explicar la vida. El sexe, l'amor no autoritzat. La traïció. La soledat i la culpa i la mort...

Anoto aquesta frase:

El protagonista, Adam Walker, escriu sobre la seva infantesa i la seva mare: "La compassió és un sentiment abominable, sense valor, quan intentes explicar-te-la només aconsegueixes empitjorar les coses".

Comentaris