23/12/2009 - 19:41h - laMalla.cat

La previa muerte del lugarteniente Aloof

"Toda la lluvia ha vuelto, palabra por palabra. Toda la lluvia ha vuelto y atardece. Y no me atrevo a bajar ni sé cambiar de idea. Estoy aquí sentado, calofrío de la estufa de leños, que calienta la mitad derecha de mi cuerpo y deja mi flanco izquierdo congelado, despavorido, como en la retirada de un combate inútil contra enemigos rastreros que no vemos.”

Álvaro Pombo fa que un aventurer d'una altra època deixi escrites aquestes paraules per a la posteritat al seu últim llibre La previa muerte del lugarteniente Aloof (Anagrama). És una novel·la curta, no arriba a les 200 pàgines i està escrita a dues veus: la d'Aloof i la d'un narrador, un “franctirador acadèmic”. Hi ha qui diu que amb aquesta història Álvaro Pombo demostra que és un dels millors escriptors del moment. Jo no m'atreveixo a contradir aquesta afirmació, ni molt menys. Troballes com aquestes ens accentua la nostra obsessió per la literatura.

Els habituals d'Álvaro Pombo comprovaran que a La previa muerte del lugartenientse Aloof paladeja una vegada més cada una de les paraules que escriu i envolta la descripció de la dura vida del vell capità amb un inevitable lirisme. Qui anava a pensar que la història d'un aventurer pogués semblar un al·legat filosòfic? Ulilitzant la literatura com a ressort liberador del futur i del passat, Pombo ha explicat que el manuscrit que descriu va existir realment, està basat en un llibre que va trobar José Luis Borau. També ha dit que la novel·la es pot llegir al bany de casa "en tres o cuatro sentadas”.

Comentaris