4/3/2011 - 10:30h - laMalla.cat

La vida en parella: comèdia o tragèdia?

Diu Eric-Emmanuel Schmitt: "Mai he entès a quin gènere pertany la vida en parella. Comèdia o tragèdia? La meva única certesa és que pertany al gènere dramàtic".

També diu Eric-Emmanuel Schmitt que va trigar en escriure novel·les perquè la llibertat que li oferien l’omplia de pors. Escriure? Fins a quan? Quins eren els límits? Quin era el punt de vista més adequat? Però després va aprendre i va començar a escoltar els personatges i d'aquestes converses van sorgir La secta de los egoistas (Destino) o La part de l'eautre (diria que no està publicada ni en català ni en castellà).

El francès Eric-Emmanuel Schmitt es considera principalment un autor teatral i és un dels més representats i més llegits que existeixen en aquests moments. Ara tenim l'oportunitat de veure a Barcelona un exemple de què pot donar de sí la imaginació creativa d’Schmitt. Al teatre Poliorama es pot veure Petits crims conjugals, una obra que es va estrenar l’any 2003 a París amb una parella de luxe: Charlotte Rampling i Bernard Giradeau. A Barcelona s’està representant la versió traduïda per Sergi Belbel, dirigida per Xico Masó i interpretada per Ramon Madaula i Laura Conejero.

Quan s'obre el teló, la primera cosa que veus és una casa plena de llibres i de quadres, una sala on es preveu que domina la confusió, la d’una parella que porta 15 anys de matrimoni i no sap com esvair els dubtes d’un sobre l’altre. Eric-Emmanuel Schmitt ha explicat que sempre s’ha sentit “fascinat” per les interioritats de la vida en parella, però que mai havia tingut molt clar si era un tema per tractar en format comèdia, drama o tragicomèdia. Així que es va decidir per un thriller. Ramon Madaula i Laura Conejero han dit que “aquesta obra és com un Hitchcok que parla sobre la parella des del suspens". Per això la van presentar dins de la Setmana Negra de Barcelona.

 

L’argument

Gilles (Ramon Madaula) és víctima d’un misteriós accident. Després de passar uns dies a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa (Laura Conejero). Diu que ha perdut completament la memòria i intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? Moltes preguntes i tot un seguit d’intrigues creixents a través de les quals la parella s’enfronta a revelacions i ocultacions; passions i odi; amor i, fins i tot, indiferència. S’imagina ser testimoni indiscret de la conversa íntima i privada d’una parella quan es confessen els seus secrets?

Comentaris