20/8/2009 - 17:10h - laMalla.cat

Mendoza i els sants

Mendoza


L'última novetat d'Eduardo Mendoza va ser El asombroso viaje de Pomponio Flato l'any passat, una història amb la qual es va remuntar als clàssics i les seves deïtats múltiples. A l'octubre Seix Barral publicarà una nova entrega de Mendoza amb un registre totalment oposat: el deu únic que ens és propi, com dirien els super beats. És una bona notícia saber que el 20 d'octubre arriben els quatre relats agrupats sota el títol Tres vidas de santos. No és la primera vegada que Mendoza s'endinsa en el món religiós catòlic. Recordem encara aquella novel·la curta que fa olor a pluja i que descriu la vida d'una monja de poble i el cacic falangista. Per cert, que El año del diluvio es va convertir en pel·lícula de la mà de Jaime Chavarri el 2004.

Eduardo Mendoza torna la propera temporada a la seva particular ciutat dels prodigis, a Barcelona, a través d'una de les històries de Tres vidas de santos, La ballena. És el relat més llarg i està ambientat en el congrés eucarístic de 1952. El conte més dramàtic és un que es diu Dubslav. Aquí es manifesta Mendoza en una posició més existencial. El tercer relat, El malentendido reflexiona sobre l'assumpte de la literatura i les classes socials.

Esperarem la nova temporada per conèixer més detalls. De moment, ens quedem amb els comentaris del mateix Mendoza: "la majoria d'aquests sants que no ho són, parteixen d'una idea equivocada, d'un trauma psicològic. La devoció amb la qual s'entreguen a aquesta desviació d'una manera excloent i la seva disposició a renunciar a tot és allò que més ens fa semblar-nos als sants”. 

Comentaris