19/3/2009 - 19:36h - laMalla.cat

Murakami a la platja de Barcelona

“Jo l'he trobat molt humà, aquesta és la paraula”. Una admiradora de Haruki Murakami sortia l'altre dia de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona molt contenta i dient aquestes coses a una amiga seva. Havia assistit a l'acte on l'escriptor japonès havia mantingut una conversa amb la directora de cinema Isabel Coixet. L'Auditori on es feia la xerrada estava completament ple de gent i molts es van haver de quedar fora. A la sortida d'aquell diàleg, el públic afortunat que havia pogut presenciar-lo no podia dissimular la seva satisfacció. Murakami té milers d'admiradors a tot el món, que valoren la seva senzilla i distant timidesa. No sembla estrany que a Europa soni com el perfecte candidat al Nobel de literatura. Al seu país, però, no ha pogut evitar tenir importants detractors, que l'acusen de destruir la tradició japonesa i, fins i tot, posar en dubte Yukio Mashima, un dels més grans dels clàssics nipons.

A occident, hi ha qui compara Murakami amb el cineasta David Lynch, per allò de situar personatges perduts en mons inhòspits. I realment a After dark (l'última obra que el japonès ha publicat fa poc i que ja hem llegit) el lector s'endinsa sense voler en un món fosc i desconegut per descobrir sentiments que no esperava. Mentre la ciutat dorm, embriaga la música de saxo i uns personatges aparentment freds establiran una altra manera, neta i sincera, d'encarar les complicacions de la vida.

Haruki Murakami s'ha convertit en una addicció pels seus lectors incondicionals, que s'han acostumat a creuar els límits entre la ficció i la realitat, entre la consciencia i el subconscient. Llegint, per exemple, Faka a la platja, es pot arribar a veure lògic que algú pugui parlar amb els gats o que ploguin peixos del cel. És veritat que també pot crear grans fòbies entre els que es neguen a entrar en aquest món sensorial i oníric. Però ha estat capaç d'escriure sobre els llocs comuns de molta gent de tot el món. Ell mateix ho explica: “tinc un lloc secret, profund i fosc, on no es distingeix entre allò que és real o allò que és fantàstic”.

1Q84, aquest serà el títol que haurem de perseguir d'aquí a poc. Durant la seva visita a Barcelona Murakami ha avançat que serà l'obra més voluminosa que hagi escrit i vol que recordi a l'Orwell de 1984 però al inrevés. No serà una novel·la futurista sinó que parlarà del passat. Umm!. Quina impaciència. Però, tranquils, que ja ha passat a les mans del seu editor japonès.

Si vols, pots llegir Les músiques de Murakami.

Comentaris