3/10/2010 - 11:07h - laMalla.cat

No acceptar les condicions del silenci

Què passa quan el periodisme és alguna cosa més que un entrar i sortir de l'oficina, un llegir i transcriure els resums de les agències i un escoltar i recollir fidelment les paraules dels polítics als congrés dels diputats i al parlament? Què passa si la nòmina de final de més o la paga extra de Nadal no és la autèntica recompensa d'un periodista? Què passa si l'angoixa professional no és una falta d'ortografia al titular, ni una frase malament construïda al paràgraf tercer?.

Per a molts professionals del periodisme de tot el món, despertar-se cada dia és el premi. Publicar i estar al servei de la llibertat d'expressió és el privilegi. Dir la veritat sobre tot allò que veu és la seva raó de ser. Encara avui en dia moren al carrer professionals de la informació que no han acceptat les condicions del silenci.

Guillem Bravo Vega, de Colòmbia o Marlene García-Esperat, de Filipines, van morir per exercir la seva professió. I també Anna Politkovskaya, qui durant anys havia sorprès al món per continuar viva malgrat les seves constants crítiques sobre les actuacions criminals a Rússia. Finalment, quan treballava en un reportatge sobre les tortures que l'exercit duia a Txetxènia, l'any 2006,  la van matar a trets a la porta de casa seva.

El periodista, Manik Chandra Saha, de Bangladesh, va ser brutalment assassinat al carrer de la seva ciutat. Abans de morir, va deixar moltes paraules i frases com aquestes: "si fan servir el segrest i l'assassinat com a armes, si roben la terra i ningú aconsegueix explicar-lo al món, les seves maldats es mantindran al buit".

Matar a un periodista (Los libros el Lince) del novaiorquès Terry Gould, destapa als nostres ulls com han finalitzat les carreres de periodistes que només volien explicar tot allò que sabien. Amb la mort del periodista, a molts països del món es perpetra "la forma definitiva de la censura de premsa, que elimina el problema immediat e intimida amb freqüència als altres i fa que es mantingui en silenci" i ho fan amb autèntica impunitat.

Diu  Joel Simon, director executiu del Comitè per a la Protecció dels Periodistes: El llibre de Gould "ens recorda que el periodisme pot ser un ofici molt maco i carregat de significat, que la seva capacitat de combatre la injustícia és enorme i que a tot el món continuen havent periodistes disposats a donar la seva vida per explicar la veritat".

Comentaris