29/7/2011 - 11:19h - laMalla.cat

No preguntis mai per qui toquen les campanes

Era un home "afable i encantador”, deia un grup de pescadors de Cojimar, una població de la costa est de l’Havana. Parlaven d’Ernest Hemingway i havien organitzat un senzill homenatge per commemorar el 50 aniversari de la seva mort. L’escriptor nord-americà va viure a Cuba i va gaudir del seu mar, del seu paisatge i de la seva gent. Va ser un veí amable i contundent i els habitants de la zona encara el recorden com si fos de la família.

 

Aquest mes de juliol ens ha vingut humit, i també fred a vegades. La xafogor de sempre s’ha amagat sota el llençol i els mosquits no gaudeixen dels seus acostumats banquets d’estiu. Ens ha abandonat la calor, si, però no l’adrenalina acumulada durant els llargs mesos d’hivern.

Aquest juliol ens ha dut també un record, el de la memòria i el desencís. Va ser un 18 de juliol del 36 quan va començar a caure del cel una pluja espesa tacada de vermell. Es va fer el crit, seguidament el silenci i, després, tot va canviar. Es va aturar el temps i ens vàrem quedar enganxats a les golfes de la felicitat col·lectiva.

Les cançons i les bombes, la fam i les ganes de canviar el món. Tot es barreja... i llegir, sempre.  Al juliol, San Fermin es manifesta pels carrers de Pamplona. Ernest Hemingway s’havia posat més d’una vegada el mocador vermell al coll, intentant viure aquella baralla fictícia amb els toros. Després ho va descriure a Fiesta, una història que l'any 1957 Hollywood va transformar en pel·lícula i ens va posar Ava Garner, Errol Flynn i Tyrone Power a l’alçada de la paella.

L'estiu és un moment perfecte per tornar a llegir o per descobrir les intenses històries de Hemingway. "La mort de qualsevol home em disminueix, perquè estic lligat a la humanitat; i, per tant, no preguntis mai per qui toquen les campanes; toquen per tu". Això forma part de la seva novel·la sobre la Guerra Civil, Per qui toquen les campanes?.

 




Comentaris