1/4/2011 - 15:00h - laMalla.cat

Rive Gauche

Paris, anys 20. Aquesta va ser una època molt especial. Diuen que, llavors, tot era una festa i la pintura i la literatura eren testimonis de moments espectaculars. L'anomenada, segons el tòpic, “ciutat de la llum”, estava dividida pel Sena. D'una banda, la societat acomodada i conservadora i, de l’altra, la bohèmia, l'art, els intel·lectuals, les llibreries... Durant els anys 20 del segle passat, París era la ciutat de les Avantguardes europees i molts escriptors nord-americans viatjaven al vell continent per ser testimonis de tot allò que estava passant. L’escriptora i mecenes Gertrude Stein, Ernest Hemingway, Ezra Pound o Scott Fitzgerald, es barrejaven amb altres escriptors o pintors europeus com l’irlandès James Joyce, el malagueny Pablo Picasso o els francesos Paul Valéry i André Gide.

Fa pocs dies que ha deixat de representar-se a la Sala Muntaner de Barcelona Rive Gauche. Aquesta magnífica obra, interpretada per Mercè Anglès, Anna Güell i Maria Molins ha estat tot un descobriment pels sentits i una manera fàcil i agradable de traslladar-me a un temps somniat. Aquesta és una època densa i plena d'esdeveniments i personalitats, però el guió de Marc Rosich i la direcció de Rafel Duran han estat capaços de realitzar una divertida i delicada comèdia, plena també d'imaginació i a l'hora de rigor històric.

River Gauche m'ha semblat una bona excusa per recuperar una història que va començar l'any 1919, quan la nord-americana Sylvia Beach va crear la famosa i mítica llibreria Shakespeare and Company, al numero 12 del carrer de l'Odeón. Aquest va ser el centre de la cultura angloamericana a París. Era visitada pels representats del de la Generació perduda i els clients podien comprar o demanar en préstec els llibres. Sylvia Beach va ser la primera en publicar el llibre de Joyce, Ulises, l’any 1922.

La llibreria es va tancar el desembre de 1941, degut a l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial i no va tornar a obrir mai més a la seva antiga ubicació. Però l'any 1951, una altra llibreria anglosaxona va ser oberta a París, amb el nom de Le Mistral i quan Sylvia Beach va morir, George Whitman (el seu fundador) va canviar el nom del local pel llegendari Shakespeare and Company. Durant els anys 50 van ser altres nord-amarericans, els de la Generació beat qui es van dirigir a la llibreria esperant hospitalitat. Eren, per exemple, Allen Ginsberg, Gregory Corso o William Burroughs. Casualment, Whitman (que, sembla ser, no té res a veure amb el poeta Walt Whitman) va posar a la seva filla el nom de Sylvia i és ella, precisament, qui ara regenta la llibreria, al carrer Bûcherie, molt a prop de la plaça de Sant Michel, del Sena i de Notre Dame.

Comentaris