22/12/2008 - 11:28h - laMalla.cat

Ruedo Ibérico

Ja em perdonaran, però vull començar a escriure aquest bloc apuntant unes paraules que no són meves, són de Josep Pernau, de la seva columna d'El Periódico de Catalunya: "Els llibres són com les persones: depenen molt de les circumstàncies." Amb aquesta reflexió tan orteguiana, el mestre Pernau es felicitava el dia 11 de desembre per una noticia recent: que tornen els llibres de l'editorial Ruedo Ibérico. D'aquesta manera, molts de nosaltres tindrem l'oportunitat de recuperar llibres que, en plena dictadura, van revelar que havia una altra manera de veure i explicar la Història i la política, molt diferent a "allò" que mostraven els noticiaris d'el No-Do. Ruedo Ibérico  va veure la llum el 1961 a París, de la mà de cinc intel·lectuals i refugiats polítics que vivien a França (Elena Romo, Nicolás Sánchez Albornoz, Ramón Viladás y Vicente Girbau) i dirigits per José Martínez. El seu objectiu estava molt clar: combatre la dictadura franquista. El catàleg estava format per autors que havien patit la guerra, com Jorge Semprum o hispanòfils com Gabriel Jackon, Hugh Thomas o Gerald Brenan. Entre 1961 i 1979 més de 150 llibres van circular clandestinament per tota Espanya. Alguns títols: 'La guerra civil española', de Hugh Thomas o Laberinto español, de Brenan. Com a curiositat, el 1961 va ser també l'any en què Espanya va demanar la seva inclusió en el Mercat Comú i es van publicar llibres tan emblemàtics com El siglo de las luces, d'Alejo Carpentier.

Vist des del temps i la distància, Ruedo Ibèrico va ser un contrasentit comercial. Tenien prohibit el seu espai a les llibreries i arribaven als lectors clandestinament. Aquests llibres estaven censurats abans de sortir de la rotativa i no se'ls podia trobar fàcilment. Malgrat això, es llegien. Els lectors engolien les paraules escrites des de la llibertat com si fossin perles precioses, amb la fam necessària de qui necessita transgredir a la força les normes absurdes d'una societat marcada per la seva mirada deforme i "cutre". El 1965 van crear la revista Cuaderno de Ruedo Ibérico on es van publicar articles sobre temes que no tenien extensió suficient per formar un llibre. El 1969 van obrir llibreria al número 6 de la rue de Latran (Barri Llatí) i van començar a distribuir per Europa els fons de diferents editorials llatinoamericanes, com Grijalbo. Així van estar més de vint anys. Paradoxalment, el 1982, quan la democràcia ja havia superat el 23-F i la Transició de Suárez donava pas al primer govern socialista de Felipe González, Ruedo Ibérico va deixar d'existir. Instal·lada ja a Barcelona, l'editorial no va poder resistir la dura competència que pateix el món del llibre.

La recuperació de la Memòria Històrica
Els éssers humans necessitem la memòria, i si no en tinguéssim ens l'hauríem d'inventar, com aquells replicants de Blade Runner que col·leccionaven fotos d'altres per demostrar que tenien dret a viure. Per això ara, quan estem en el temps de reviure el passat i recuperar del silenci tot allò que s'havia enterrat amb la voluntat de silenciar, és una bona notícia que l'editorial del grup Planeta Backlist hagi rescatat de l'oblit els llibres de Ruedo Ibérico. L'editora Maite Castaño em deia l'altre dia que han establert un conveni amb Marianne Brull (que ara és una dona molt gran però amb el cap molt clar), editora i representant actual de Ruedo Ibérico i editaran una mitja de 2 títols per any. El primer ha estat Ecos de los pasos, de Juan García Oliver, el passat juliol. El gener de 2009 veurà de nou la llum Laberinto español, de Gerald Brenan.

El eco de los pasos ofereix una mirada molt particular de tota una sèrie de fets de la història i un apassionat perfil del seu autor. Està escrit a l'exili de García Oliver a Mèxic, quan tenia 71 anys i després d'haver estat un destacat anarquista, que va ocupar càrrecs durant la República. Va ser una figura controvertida, per implicar-se activament en el govern de Largo Caballero com a ministre de Justícia. La fidelitat al seu ideari el va portar a la presó en diferents ocasions.  

 

 

Comentaris
  1. Avatar
    Marta diu:

    El post és molt interessant... felicitats per la iniciativa!!!

    22/12/2008 - 14:55h