13/3/2009 - 14:34h - laMalla.cat

Tots els viatges de Julio Equis comencen amb un parell de paraules, "me'n vaig"...

Havia molta gent a la sala de l'Ateneu de Barcelona on s'estava presentant l'últim llibre de Flavia Company. Cristina Fernández Cubas, amb la passió del lector satisfet, descrivia els 19 relats que formen Con la soga al cuello, editat per Páginas de Espuma. Anava avisada: trobaria fina ironia, sentit de l'humor, descripció milimètrica de la sordidesa, el punt àcid, la sorpresa, l'alegria, la tristor, l'absurd i la casualitat amb què ens sorprèn cada dia la quotidianitat urbana. Flavia Company declara que escriu perquè l'estimin, per retrobar-se amb els amics durant les presentacions dels llibres. "Si deixeu de venir, jo deixaré d'escriure", diu. Però m'atreveixo a dir que, molt lluny d'aquesta broma amable, continuaria escrivint en la més complerta de les soledats. Quan s'està acostumat a anar per la vida diseccionant sensacions, analitzant personatges i descrivint simplement allò que un veu o imagina veure, és impossible que es pugui silenciar aquest impuls. Darrera de cada dona gran, home jove, noia que que es retoca els cabells pel carrer, hi ha una llarga vida de soledats, sorpreses, moments d'angoixa i incompresions. Explica Flavia Company que la vida, de sobte, es pot convertir en un carrer sense sortida, en una soga que ens atrapa pel coll fins a ofegar-nos. Un adulteri, una mentida, un descobriment, una persona de la qual ens hem de fer càrrec...

Con la soga al cuello és un llibre de relats independents i tots ells junts formen un mosaic de cares i de vides, les que es barregen al metro o entren i surten dels edificis anònims de Barcelona. Company, que ha declarat el seu compromís amb la literatura, explica als seus escrits elements de la pròpia vida, la que es manifesta cada dia i a cada instant. Les històries relatades poden ser tristes, desconcertants i curioses o surrealistes...i, fins i tot, divertides. També, atenent aquest compromís de la literatura amb la vida, alguna de les històries et deixa amb una gran fredor al cos. Com s'ha de digerir, per exemple, la misèria dissimulada de dues dones grans, o l'engany dins de la parella o el taxista que vol entrar en la vida i la mort del seu passatger? "Aquí estem tots", ens diu Flavia Company. Tots podem ser l'heroi, el botxí i la víctima.

Per finalitzar, aquí deixo l'inici del relat Julio Equis: "Todos los viajes de Julio Equis empiezan con un par de palabras, me voy..."

Comentaris
  1. Avatar
    anònim diu:

    En correcte català: me'n vaig

    18/03/2009 - 15:53h
  2. Avatar
    Isabel diu:

    Moltes gràcies per la teva correcció!

    19/03/2009 - 11:01h