30/11/2009 - 16:33h - laMalla.cat

Un observador consternat

Segurament s'ha de tenir ànima d'artista, d'aquelles que realment tenen contacte amb la mà divina de les muses, per dir la frase més encertada, entenedora i correcta que defineixi una situació o un estat de la qüestió. No cal fer una anàlisi detallat, no cal fer un llarg llistat amb totes les ofenses. Simplement cal dir.

Aquest dilluns hem conegut el premi Cervantes 2009: José Emilio Pacheco. El poeta i assagista mexicà ha rebut el guardó (dotat amb 125.000 euros) més important de les lletres castellanes per “ser un poeta excepcional de la vida quotidiana amb profunditat i capacitat de crear un món propi”.

Això està molt bé, però em quedo amb la seva pròpia definició, quan diu que es considera  “un observador consternat”. Aquest estiu, quan va rebre un homenatge pels seus 70 anys, va dir que “escriure poesia és una forma de resistència contra la barbàrie”.

Qui va dir que escriure o parlar sobre literatura és mirar la vida d'una forma tangencial? Un neci, segur. Ja ho va dir Gabriel Celaya: “maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales, que lavándose las manos se desentienden y evaden”.

Felicitats a José Emilio Pacheco.

Comentaris