21/3/2011 - 11:59h - laMalla.cat

Socialitzar el fet poètic

Primavera


Aquest dilluns va començar la primavera! i, a més, va ser el Dia Mundial de la Poesia. Barcelona va organitzar diverses activitats per participar en la commemoració. S'ha editat un poema de Marta Pessarrodona, traduït a vint idiomes, per demostrar així que la poesia pot ser un punt d'unió entre cultures. El dia Mundial de la Poesia va néixer l'any 1999. La Conferencia General de la Unesco va trobar que era necessari celebrar que la paraula és un element integrador molt important pel diàleg internacional.

El poema de Marta Pesarrodona es diu Poesia: una visió personal i ha estat traduït a idiomes com el romanès, l’urdú, el persa, el serbi, l’hindú, el mandarí, l'armeni, el fula, el francès, l'anglès i l'àrab. Als jardins del Palau Robert es va fer un acte en el qual es van llegir poemes de diversos països del món.

Per cert que de l’11 al 17 de maig tindrà lloc una nova edició de Barcelona Poesia, el Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Durant 7 dies, el Festival ocuparà diversos espais de la ciutat amb la presència de poetes de renom internacional, entre els quals hi figuren Juan Gelman, Kirmen Uribe, Joan Margarit, Luis Alberto de Cuenca, Enric Casasses, Arnaldo Antunes, Vicenç Altaió, Luis Garcia Montero, Núria Martínez Vernis o Jerome Rothenberg, entre molts d’altres, sota la direcció de Martí Sales i Eduard Escoffet.

Gabriel Celaya

Més coses sobre poesia. Al pais basc s’han celebrat durant aquest cap de setmana diversos actes d’homenatge en record de Gabriel Celaya, que va néixer a Hernani l’any 1911. Va morir a Madrid l’any 1991. Així que aquest any és compleixen els 100 anys del seu naixement. Gabriel Celaya va ser un dels poetes anti-franquistes més destacats i més compromesos amb la justicia social. Era un poeta en tot el sentit de la paraula i vivia amb humilitat i orgull la seva existència totalment dedicada a la poesia.

Va dir:

Poesía para el pobre, poesía necesaria

como el pan de cada día,

como el aire que exigimos trece veces por minuto,

para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

(...)

Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales

que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.

Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Del poema: La poesia es un arma cargada de futuro

Rafael Gabriel Juan Múgica Celaya Leceta

30/11/2009 - 16:33h - laMalla.cat

Un observador consternat

Segurament s'ha de tenir ànima d'artista, d'aquelles que realment tenen contacte amb la mà divina de les muses, per dir la frase més encertada, entenedora i correcta que defineixi una situació o un estat de la qüestió. No cal fer una anàlisi detallat, no cal fer un llarg llistat amb totes les ofenses. Simplement cal dir.

Aquest dilluns hem conegut el premi Cervantes 2009: José Emilio Pacheco. El poeta i assagista mexicà ha rebut el guardó (dotat amb 125.000 euros) més important de les lletres castellanes per “ser un poeta excepcional de la vida quotidiana amb profunditat i capacitat de crear un món propi”.

Això està molt bé, però em quedo amb la seva pròpia definició, quan diu que es considera  “un observador consternat”. Aquest estiu, quan va rebre un homenatge pels seus 70 anys, va dir que “escriure poesia és una forma de resistència contra la barbàrie”.

Qui va dir que escriure o parlar sobre literatura és mirar la vida d'una forma tangencial? Un neci, segur. Ja ho va dir Gabriel Celaya: “maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales, que lavándose las manos se desentienden y evaden”.

Felicitats a José Emilio Pacheco.