18/1/2010 - 10:28h - laMalla.cat

La compassió és un sentiment abominable

Paul Auster torna a interpretar una perfecta simfonia a Invisible. Primavera, estiu, tardor... i el final. L'aparent món tancat i reduït de l'autor de Nova York no deixa d'oferir hàbils creacions a l'irreductible lector. S'aprecien coincidències autobiogràfiques a Invisible. Un any: 1967. Un estudiant de la Universitat de Columbia amb inquietud per la literatura...

Paul Auster atrapa amb una estructura que encaixa amb l’enrevessada habilitat dels puntaires. Amunt i avall; el passat i el present. Novel·la, poesia i llibre d'història. Invisible és una endogàmica obra mestra de la literatura que parla de literatura. Escriure i llegir, viure i explicar la vida. El sexe, l'amor no autoritzat. La traïció. La soledat i la culpa i la mort...

Anoto aquesta frase:

El protagonista, Adam Walker, escriu sobre la seva infantesa i la seva mare: "La compassió és un sentiment abominable, sense valor, quan intentes explicar-te-la només aconsegueixes empitjorar les coses".

11/12/2009 - 10:12h - laMalla.cat

Invisible, de Paul Auster

Paul Auster diu que que és molt difícil escriure sobre sexe. Però a la seva última novel·la se'n parla i es practica sense gaires complexos. A Invisible hi ha amistat, amor i desamor. És un joc literari amb diferents narradors i diferents punts de vista. És un joc de la intel·ligència i de la filosofia, que transporta la vida moderna cap al complicat món de l'infern de Dante. Invisible és també Novel·la Negra, la del suspens, la que investiga els sentiments més foscos de l'ànima humana. És viatge a través del temps i la distància.

Les històries amb triangle amorós (o com es pugui dir la relació tortuosa i estranya que s'estableix en una relació a tres) em recorda l'existencialisme, el pessimisme de les relacions de Paul Sartre i Simone de Beauvoir o la vida d'Anaïs Nin amb Henry Miller i la seva dona. Altres lectors de Invisible no veuran la relació, segurament, però jo vaig pensar en aquestes altres vides reals quan llegia les primeres cinquanta pàgines de la ficció d'Auster... Després surten altres elements, els embolics que fabrica l'enorme habilitat de novel·lar d'aquest escriptor nord-americà.

Diuen que les creacions d'Auster són més d'una novel·la en una i ell assegura que va acabar Invisible en sis mesos. Escriu ràpid i l'any vinent publicarà una nova història, la que ja té bastant avançada al disc dur del seu ordinador. Segurament la novel·la futura de Paul Auster tindrà el perfum de sempre, el dels espais familiars que pren com a referència per crear paisatges ficticis, o no tan ficticis.

A Invisible Auster transporta als lectors des de Nova York a Paris, passant per California i recalant en una llunyana illa del Carib. Tot comença l'any 1967, amb Adam Walker, un jove poeta àvid de vida i de literatura que estudia a la Universitat de Columbia i no vol anar a la guerra del Vietnam. La seva vida canvia quan coneix a Rudolf Born, un francès que té molt a veure amb el seu paisà Bertrand de Born...